Un nou Goven per a les Illes

Un nou Goven per a les Illes

A un mes escàs les forces d’esquerres del país, no sense alguns entrebancs, ja han pactat un programa polític comú i han posat en marxa un nou Govern. Convé remarcar aquesta qüestió perquè no és el que ens tenen acostumats, els darrers anys, les forces polítiques espanyoles. Potser el President Sánchez en lloc de donar tantes lliçons i anar tan ufà podria ser un bon alumne d’experiències com la nostra.

 

També és de destacar que és la primera vegada que les esquerres repeteixen legislatura. Així podran continuar les polítiques progressistes començades la passada i confiem en la capacitat i bon fer de tots els membres d’aquest Govern perquè la nova etapa que comença sigui fructífera.

Igualment produeix bones vibracions el fet que és un Govern amb més dones que homes. Però no el fet que un parell mallorquí de membres d’aquest govern no parlen la llengua catalana.

Me demano si algú es pot imaginar a un landeralemany que quatre o més membres del seu Executiu no parlessin alemany. El fet no és tan sols preocupant perquè l’Estatut d’Autonomia estableix el català com a llengua oficial, sinó perquè es requereix que tots els funcionaris públics coneguin la nostra llengua i resulta cridaner que alguns dels seus màxims responsables no hagin estat capaços de fer l’esforç per complir aquest objectiu.

No estic proposant una norma d’obligat compliment perquè els membres de l’Executiu parlin el català, però m’agradaria fer una pregunta a aquestes persones: Seríeu capaços de dedicar-vos a l’activitat política i fins i tot aspirar a assolir càrrecs d’altra responsabilitat, per exemple, a Flandes o Àustria o fins i tot a Galícia o Catalunya, sense conèixer l’idioma oficial d’aquest territori?. En conseqüència faria una primera recomanació al nou Govern, que contracti una professora de català a fer cursos accelerats per qui ho necessiti.

Així mateix cal encoratjar al nou Govern perquè assumeixi aquesta nova etapa amb coratge i força. Cal acabar el començat. Cal passar de l’elaboració de Plans estratègics i lleis, a la implementació de les mateixes.

La llista dels deures que han assumit els Acords de Bellver és llarga i potent. Cal seguir caminant amb decisió cap a un nou model econòmic que beneficiï les persones, que combati amb força la temporalitat i la precarietat laboral. Hem de passar de parlar d’habitatge a donar solucions efectives a un dels problemes més greus que té la població. S’ha d’enfrontar la necessària transició cap a un nou model energètic. S’ha d’enfortir el transport públic i la mobilitat sostenible. S’ha de combatre la pobresa i la desigualtat social. S’ha de posar fre al patriarcat. S’ha de posar la cultura, el patrimoni i la nostra llengua al lloc que els correspon.

I tot això s’ha de fer, amb la complicitat de la societat civil. No s’han d’escatimar esforços per arribar a consensos entorn dels problemes més conflictius de la societat.

 

I per avançar per aquest camí cal fer-se respectar a Madrid. No podem permetre que es retallin les nostres lleis, que ens llevin competències ni del Parc de Cabrera, ni enlloc. Cal reclamar amb força la cogestió aeroportuària, reconeguda al nostre Estatut d’Autonomia, que no haurien d’oblidar que està aprovat pel Parlament espanyol. Sobretot hem d’exigir un finançament just per a totes les institucions del nostre país. Derogació immediata de la Llei Montoro. Dotar de força legal el Règim Especial i exigir un finançament autonòmic just i necessari per a les necessitats de la nostra ciutadania.

 

És a dir lluitar per la defensa dels interessos de la nostra ciutadania és lluitar per la dignitat com a poble i la sobirania plena.Volem un govern que devora els seus pobles illencs, abanderi aquesta lluita.

comentaris