"Comprau-la perquè pugui seguir menjant"

foto: Omnibees
foto: Omnibees

En qualque moment de Primària varen venir a fer-nos un taller sobre l’explotació infantil a la indústria tèxtil al llunyà Orient. El taller va consistir en una explicació i el retall de la silueta d’una camiseta amb cartolina on, en grup, havíem de decidir escriure-hi una frase que crèiem que diria qualcun dels infants explotats. La majoria de les frases resultants eren de l'estil “per aquesta camiseta cobr tants de cèntims”, “faig tantes hores de feina al dia”… però un dels grups va escriure una frase que em va remoure per dins i avui he recordat amb més intensitat que mai: “Comprau-la per a que pugui seguir menjant”. Aquesta frase, si bé dita per un infant esdevé molt més potent, posa sobre la taula una de les conseqüències més cruentes del capitalisme: fer de la misèria i l’explotació una necessitat.

A hores d’ara, a les nostres illes estan arribant a diari milers (aviat per desenes) de turistes amb la conseqüent recuperació dels llocs de feina, traient a milers de treballadors dels ERTOs per reactivar la dependent economia balear. Les platges, carrers, bars i restaurants comencen a omplir-se, transportistes tornen a les carreteres i els pagesos i comerciants podran vendre bona part del cultiu. A aquesta alegria per la reactivació se superposen les notícies de rebrots a Catalunya i Aragó, de l’augment de casos i morts a Amèrica, les festes sense cap mesura de protecció de turistes (i residents), els actes en record de les víctimes del coronavirus i els homenatges a tants treballadors i treballadores del sistema sanitari que donaren la cara (i es jugaren la vida) pel nostre benestar.

I quina sort! L’hotel en què faig feina ha pogut obrir i l’altre dia em va tocar ser beneficiari de la “desafectació” i començar a fer feina amb la resta dels meus companys i companyes. Tots començàrem amb moltes ganes, tant de retrobar-nos després d’un llarg hivern laboral, com de començar a guanyar uns doblers que ens seran tan necessaris pel temible hivern que ve.

Però realitzada la neteja i preparació del lloc de treball arribaren els clients, centenars de turistes que venien a gaudir d’unes vacances que havien hagut de posposar. El cara a cara del primer contacte va ser fulminant, una galtada emocional entre dues alegres mirades que va retornar-me a aquell taller dins l’aula de Primària, per reenviar-me en milisegons a una fàbrica tèxtil de Tailàndia i, des d'allà, dir-li al client: “Benvingut! Gràcies per venir”.

Comentaris