L'habitatge és clau per combatre la desigualtat

L'habitatge és clau per combatre la desigualtat

Yolanda Calvo, Secretària general d'ocupació i formació de CCOO-Illes Balears

El preu del lloguer a Balears, segons el portal Idealista ha pujat un 66% des de 2014 fins a 2017 i el de venda un 16,94%.

Segons un estudi elaborat per la Direcció General de Model Econòmic del Govern de les Illes Balears, a partir de dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els ingressos mitjans de les llars Balears es van situar en 19.554 euros a l'any, en 2017. Aquests ingressos suposen un 23% més que en 2014 i per tant percebre 3.660 euros més en tres anys. Si ho comparem amb la mitjana estatal que només arriba a 16.937 euros anuals en 2017, veiem que la mitjana de les illes és un 15,45% més alta i això que la mitjana estatal ha pujat un 9.94%, ja que en 2014 se situava en 15.408 euros anuals. Amb aquestes dades podríem dir que l'economia de les Illes Balears ha millorat des de 2008 quan els ingressos mitjans eren de 17.548 euros a l'any, un 11,43% inferiors als actuals.

Aquesta millora en els ingressos de les famílies, s'ha produït gràcies a la negociació col·lectiva duta a terme per patronal i sindicats a partir de 2014, perquè amb anterioritat, els salaris es van veure congelats i fins i tot en molts sectors es van devaluar amb l'excusa de la crisi i es van acceptar aquestes reduccions per la por a la possible pèrdua del lloc de treball.

Fins aquí tot sembla que millora, no obstant això, si analitzem els augments experimentats pels preus del lloguer o de venda d'habitatges, les millores dels ingressos comencen a matisar-se.

Segons el portal immobiliari Idealista, el preu de venda del metre quadrat de l'habitatge a Balears, ha pujat un 16,94%, passant de 1.932,16 euros a 2.259,5; i el preu del lloguer ha passat de 7,7 euros el metre quadrat a 12,05, és a dir, un 66% d'augment. En l'àmbit estatal el lloguer hauria pujat un 1,42% i el preu de compra de l'habitatge hauria experimentat un descens de l'1,57%. Per tant, encara que a les illes els augments en els ingressos de les famílies, han estat majors que la mitjana estatal, en situar-se un 13,06% per damunt, moltes llars de les illes continuen arribant justos a fi de mes, fins i tot bastants d'ells amb moltes dificultats. Encara amb majors augments d'ingressos la situació a les Balears és de clar desavantatge enfront de la mitjana estatal perquè no pot competir amb els augments de preus del mercat immobiliari que absorbeix la major part d'aquestes millores d'ingressos.

Si a més afegim a aquests increments en temes d'habitatge, l'augment de la cistella de la compra i dels subministraments bàsics, les millores d'ingressos més aviat queden en nombres negatius.

Amb aquestes dades, considero que és urgent i necessari crear un parc públic d'habitatge que permeti l'accés a un habitatge digne al nombre més gran de persones i que posi fi a l'especulació que de nou estem sofrint en la nostra comunitat autònoma. De no fer-ho així, les millores d'ingressos no sols no eliminessin la desigualtat sinó que aquesta continuarà creixent i cada vegada més es farà més difícil l'accés a l'habitatge d'una gran part de la població de les illes.

comentaris