Qui hagués pensat, abans de tot això, que fer periodisme sense trepitjar el carrer i sense mitjans seria possible.

Entrada la fase 2 mires enrere i penses que no pot ser més realista el que retrata "Un fantàstic dia de merda". Penses que és cert que hi ha hagut moments molt durs. Però si fem balanç, quantes coses hem après en més de 50 dies de confinament? Hem après a no queixar-nos per tot, a valorar coses a les quals abans no donàvem importància. Detalls. Hem après a estar amb nosaltres i autocuidar-nos una mica més. A abraçar-nos més. Hem superat reptes (i no me referesc als que circulaven per les xarxes socials). Hem reprès aquelles activitats per les quals mai trobàvem temps i sempre posàvem excuses. Hem aconseguit propòsits esportius i hem incorporat hàbits de vida més saludables. Ens hem arromangat i hem après a cuinar les receptes de les padrines. Hem llegit llibres que havien agafat pols i teníem oblidats a un racó de l'estanteria. Hem fet manualitats; hem versejat poemes i hem escrit cançons. Hem fet de tot amb tal de buidar-nos l'ànima. Hem après a teletreballar i a 'teleestudiar'. Alguns, fins i tot, han après a fer curtmetratges. I en el meu cas, una entrevista televisiva a casa.

Mirant-ho bé, aquests més de 50 dies no han estat tan "de merda". Resultarà encara que des de casa es poden fer més coses de les que pensàvem...

Podeu visualitzar el curtmetratge de Pere Plomer aquí.