Si sou docents i hi voleu participar d'aquestes accions d'educació financera crítica lligades a la promocio de l'economia social i solidaria i les finances ètiques, contactau a: marta@intercoopera.net.

D’aquesta manera varen començar les converses amb diferents entitats, i també amb Coop57 Catalunya, per veure com desenvolupar i fer caminar el projecte. De seguida varen aparèixer sorpreses. Ja hi havia tres entitats mallorquines sòcies de Coop57, el Cine Ciutat, la cooperativa agrària Coanegra i la ràdio Ona Mediterrània, i fins i tot la cooperativa i la ràdio amb finançament concedit… Tot això sense encara un grup en marxa a Mallorca. Així doncs, quedà clar que hi havia una necessitat a cobrir i, encara més rellevant, que existia una comunitat amb qui connectar.  

Nasqué el Grup Promotor Coop57 Mallorca amb l’objectiu d’esdevenir node territorial i amb la idea clara que per aconseguir-ho s’ha de crear comunitat. Fer sòcies, finançar projectes, relacionar-nos amb la ESS mallorquina i aprendre a gestionar l’entitat i formar-nos per a poder acompanyar altres projectes econòmicament i socialment. 

Amb tot aquest temps ja s’hi han associat cinc sòcies de serveis més. L’associació de productors agroecològics APAEMA, l’Obra Cultural Balear, la microcooperativa cultural Sus Cultura, la microcooperativa de xocolata Maüa i la cooperativa cultural Corda i Poal, aquestes dues darreres amb finançaments concedits. 

Ara s’engega la campanya “Què fan els teus doblers mentre dorms?” per a ser més i, sobretot, créixer en nombre de sòcies col·laboradores. Que moltes més persones s’uneixin al projecte per tal de seguir finançant projectes. 

Els doblers treballen tot el temps. Tot el temps. Fins i tot quan no s’usen, els doblers financen de tot, també tot allò amb què no volem cap mena de vincle o relació (armament, fons voltor, etc.). Coop57 fa serveis financers de proximitat, finança projectes socialment responsables, sostenibles i arrelats al territori. Estalviar amb Coop57 vol dir ajudar als projectes locals i transformadors a desenvolupar-se. 

Per conèixer el projecte de primera mà hi ha dos actes convocats d’aquí a desembre: 

• Dimecres 9 de novembre a les 19.00 h a l’espai Sus Cultura. Taula rodona sobre finances ètiques juntament amb Caixa Colonya i arç Cooperativa, moderada per David Abril, professor de sociologia de la UIB. Per a tots els assistents hi haurà un berenar ètic.
• Divendres 2 desembre a les 19.00 h al casal Ca n’Oleo. Xerrada “Quin és el paper de les finances en els conflictes armats?” a càrrec de Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Organitzen Fiare Illes Balears, Fundacions Darder Mascaró i Coop57 Mallorca. 

Fes-te sòcia col·laboradora, estalvia amb Coop57! 

https://www.coop57.coop/

https://www.coop57.coop/ca/Mallorca

Des de l'associació S'Altra Senalla t'acosten el Comerç Just a casa, a través de la seva botiga virtual.

Aprofitau-la!

Més informació: www.mercatsocial.org 

Més informació: www.terranostra.coop

"Cada vegada som més els qui pensam que la RBU és una qüestió de justícia, necessitem un milió de signatures perquè la nostra veu arribi a Europa":https://rentabasicaincondicional.eu​

Més informació a:

https://redrentabasica.org​ https://www.elsaltodiario.com​ https://rentabasicaincondicional.eu​ https://www.eci-ubi.eu​

Al debat hi varen participar Lluís Camprubí, que ha participat de la negociació dels fons europeus, i Nicola Scherer, de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG).

El Col·lectiu Alternatives és un grup de debat i reflexió (think-tank) conformat per persones de l’àmbit progressista, amb trajectòries diverses en l’àmbit polític, sindical i acadèmic, que actuen de forma independent i comparteixen el denominador comú de voler transitar cap a un nou model de desenvolupament. A diferència d’altres think-tanks sobre economia i desenvolupament, no depenem de cap lobby econòmic.

Des de fa molts anys es parla de canviar el model econòmic de les Illes, justament per una monodependència del turisme que amb la crisi de la COVID-19 ha caigut com una espasa de Dàmocles sobre l’economia però sobretot la societat de les Illes Balears, que ja eren prou vulnerables com a fruit del model vigent, que fa anys que no reparteix la riquesa, concretament des de l’any 1985, com recordam al document. Amb aquesta crisi ja no val parlar de canvi de model i no fer res al respecte, seria una tremenda irresponsabilitat.

David Abril ha presentat les tres premisses de les quals parteix el document presentat avui: en primer lloc, que les receptes neoliberals no serveixen per encarar aquesta crisi, i que per tant l’única sortida possible és en clau progressista. Segona, que la sostenibilitat no sols no pot ser un concepte buid i retòric, sinó que pot ser la clau de la sortida de la crisi. Tercera, que es fa necessari parlar d’una Agenda Balear que faci viables a partir del finançament tant de l’Estat com de la UE un pla de transició, atès que l’actual model de finançament autonòmic juntament amb la davallada d’ingressos a la CAIB per la crisi fan que les Illes no siguin autònomes a l’hora de poder duu a terme aquesta agenda de canvi real.

Per la seva part, Celestí Alomar ha recordat la importància de l’aposta per la diversificació econòmica, que passa per un decreixement clar de places turístiques. Un decreixement que segons l’exconseller de turisme, no és cap idea utòpica sinó que s’ha de basar en experiències prèvies, com els canvis d’usos, i la transformació de places obsoletes amb una reducció global i efectiva del nombre de places. 

El paper de les administracions ha de ser actiu en aquest aspecte, contemplant fins i tot l’adquisició d’edificis i places, sense deixar-ho tot en mans dels actors privats, que no estan interessats en el canvi de model necessari.

Finalment, l’economista Ferran Navinés ha recordat la importància de la planificació a mig i llarg termini, perquè un dels riscos d’aquesta crisi és que les actuacions a curt termini, justificades per la urgència del delicat moment econòmic i social que es viu, a més de basar-se en les receptes neoliberals de sempre, no tenguin en compte el mig i llarg termini, i un horitzó 2030 que ja ha estat traçat, per exemple, pel propi Consell Econòmic i Social. Només en aquesta perspectiva, que és la d’un canvi de mode com a marc en el qual s’han d’inserir les diferents accions del Govern i la resta d’administracions, sortirem d’aquesta crisi sense que torni a ser a costa del benestar de la majoria de treballadors i treballadores.

En aquest sentit, Navinés ha recordat que dels tres eixos estratègics contemplats a la memòria del CES (transformació de l’activitat turística en clau de competitivitat i sostenibilitat; atracció de talent i noves activitats econòmiques sostenibles; i fer de les Illes Balears un model de cohesió social), tot i que cal una reconversió del model turístic, aquest no serà el que generi noves ocupacions, sinó que justament són els sectors de l’economia del coneixement i l’economia verda i el de la cohesió social que poden generar el 66 i el 33% de nous llocs de treball, respectivament.

Finalment, des del Col·lectiu Alternatives fan una crida a altres col·lectius i iniciatives amb qui compartim d’entrada l’objectiu de canviar el model a enfortir aquesta aposta, a acumular forces i contribuir a concretar-lo i fer-lo possible.

En els propers dies i setmanes des del Col·lectiu Alternatives faran arribar aquestes propostes a les diferents institucions, grups polítics i organitzacions socials.