Aquest 8 de març 2021, Dia Internacional de les Dones, està molt condicionat per la pandèmia sanitària i les seves conseqüències que estan sent devastadores a tots els àmbits, econòmic, laboral, de salut mental, en un any de restriccions quant a la mobilitat i del tancament de l'hostaleria i la restauració, s'ha fet més que evident, que necessitem, més que mai, uns serveis públics forts i amb recursos per poder atendre totes les necessitats de les persones.

S’ha visibilitzat el que han significat anys de retallades, de polítiques neoliberals, privatitzant serveis essencials per a la ciutadania i que en una situació de crisi socioeconòmica com la que estem vivint, no havent superat l'anterior, ens hem enfrontat amb uns serveis  públics deficitaris, febles, amb manca de recursos humans , per poder donar cobertura a totes les emergències socials derivades de la pandèmia.

Les dones som les que hem sostingut les cures, des de tots els àmbits, el sanitari, educatiu, alimentari, domèstic, i com els governs no han estat a l'alçada en la cura de les persones, les dones hem hagut de fer-nos càrrec, un cop més, d'aquesta manca de polítiques públiques per al benestar de les persones i el sosteniment de la vida, amb greus conseqüències per a la nostra salut i la nostra llibertat per decidir el nostre futur.

Segons l’informe de l’EPA -INFORMACIÓ OBTINGUDA DE L'INFORME DONES I HOMES A ESPANYA, MINISTERI DE SANITAT, CONSUM I BENESTAR SOCIAL, INE.

A Espanya, en el període 2014-2019 la bretxa de gènere en la taxa d'ocupació de la població de 16 i més anys, s'incrementa en 1,2 punts, arribant 11,5 l'any 2019. 

El percentatge d'homes amb contracte a temps parcial, sobre l'ocupació total d'homes i dones, és de 3,8% i el de les dones 10.9%. La participació de les dones assalariades amb contracte temporal en relació amb el total de persones treballadores és de 27,2%.

En relació amb els principals motius al·legats per les dones per al treball a temps parcial, en tercer lloc es troba "cura de nins o adults, malalts, incapacitats o majors (14%). Aquest motiu no apareix  entre els tres principals motius que els homes al·leguen.

El 2019, entre les dones les principals raons de la inactivitat eren l'educació o formació, jubilació i responsabilitats personals o familiars; en el cas dels homes, eren per jubilació, educació o formació i malaltia o incapacitat. Les responsabilitats personals o familiars estan absents.

La taxa d'atur en el tercer trimestre 2020 arriba al 18,39% en les dones, quatre punts per sobre de la dels homes, segons l'EPA

Com podem constatar amb aquestes xifres ja eren preocupant abans de la pandèmia, però a partir d’aquesta, la situació sociolaboral de les dones ha empitjorat exponencialment, el nivell d’atur ha incrementat  i la bretxa de gènere també.

A la nostra Comunitat Autònoma tan dependent de la indústria del turisme, s'han vist afectades molt més, pels tancaments i les restriccions de mobilitat, deixant sense ocupació, i sense cobertura social, a un molt elevat nombre de dones treballadores en una situació de precarietat laboral i pobresa insostenible.

Per tots aquests motius, aquest 8 de març hem de sortir als carrers, no ens podem quedar a casa, per a les dones feministes és un dia de lluita, de reivindicació, de denúncia: de la manca d'oportunitats, de la discriminació salarial, de la desigualtat social, de la denúncia de les violències masclistes, de la feminització de la pobresa, la qual ha augmentat d’una forma molt preocupant. 

Per tant, malgrat tots els obstacles, els atacs de l'extrema dreta cap al feminisme i les feministes, hem de sortir al carrer, sense por, a reivindicar els nostres drets, les nostres llibertats, i més polítiques públiques per garantir el benestar de les persones i el sosteniment de la vida, amb responsabilitat i complint amb totes les mesures sanitàries.