La publicació l’any 1973 del llibre de l’historiador terrassenc Pere Gabriel El moviment obrer a Mallorca a l’editorial barcelonina Curial va constituir la primera gran fita dins el procés de construcció de la historiografia científica sobre l’època contemporània a les Balears. Aquest volum, considerat a hores d’ara un veritable clàssic, feia molts d’anys que s’havia exhaurit i només es podia adquirir a llibreries de vell i a uns preus prohibitius. Per aquest motiu, resulta força encertada la iniciativa recent de les Edicions Documenta Balear i de les Fundacions Darder-Mascaró de posar-lo a disposició dels lectors mitjançant una nova edició que no és una simple reimpressió, sinó que –al marge de presentar un format molt més còmode i elegant– implica una ambiciosa actualització dels continguts. En aquest sentit, la nova edició del 2023 (distribuïda al començament del 2024) inclou, per exemple, dos treballs sobre el moviment obrer durant el segle xix a Mallorca publicats el 1975 a la revista Randa, un completíssim annex bibliogràfic i un seguit d’il·lustracions, moltes de les quals eren inèdites o poc conegudes.

         Per entendre l’impacte d’El moviment obrer en la nostra historiografia, cal tenir present el context social, polític i cultural del darrer franquisme, que impossibilitava emprendre amb normalitat la recerca històrica sobre els temps contemporanis. Si aquesta era la situació general al conjunt de l’Estat, a les Balears el retard era singularment greu per la manca d’universitat, de tal manera que al començament dels anys setanta la historiografia illenca sobre el segle xx era directament inexistent. Per aquest motiu, l’autor va haver de teixir llavors tot el marc polític de la història de Mallorca entre 1868 i 1936 a partir d’una exhaustiva consulta de la principal font documental de què podia disposar: la premsa periòdica.

         La significació del llibre de Pere Gabriel es manifesta, així mateix, en la circumstància de constituir una de les escasses monografies de caràcter territorial sobre el moviment obrer que aparegueren en el decenni dels setanta al conjunt d’Espanya. Altrament, es donava la circumstància que se centrava en un territori que, segons el paradigma dominant, era gairebé unànimement conservador i agrari. D’aquí la transgressió que va implicar aleshores l’edició d’un documentadíssim volum en què es demostrava que a l’anomenada «illa de la calma» hi havia una potent tradició de partits polítics republicans i d’esquerres, sindicats, cooperatives i publicacions obreres. No pot sorprendre, en definitiva, la notòria repercussió pública que va assolir tot seguit una obra que es va llegir amb fruïció dins els ambients antifranquistes. Josep Massot i Muntaner, per exemple, en va fer una ressenya en la qual assenyalava que l’assaig obria una nova etapa de la historiografia mallorquina.

         Però el més meritori, sens dubte, ha estat la perdurable incidència del llibre de Pere Gabriel fins als nostres dies. Per a diverses generacions d’historiadors, El moviment obrer a Mallorca ha constituït un dels instruments de referència essencials a l’hora d’abordar no tan sols el fenomen obrer, sinó els grans eixos de l’època contemporània a l’illa entre el darrer terç del segle xix i el 1936. No debades, ha tingut una enorme petjada en l’elaboració de gairebé totes les obres històriques de tipus enciclopèdic o divulgatiu que s’han editat sobre les Balears, des de la Història de Mallorca coordinada per Josep Mascaró Pasarius fins a la síntesi de Miquel Àngel Casasnovas, passant per la Gran enciclopèdia de Mallorca. Personalment, puc donar fe, en particular, de la incidència que tingué sobre la generació d’historiadors formats a la segona meitat dels anys vuitanta i començament dels noranta, i de com ha passat a les successives generacions, en tant que volum particularment recomanat en les classes d’Història Contemporània de la Universitat de les Illes Balears. A  més a més, cal destacar-ne els efectes multiplicadors, que s’evidencien en l’apèndix bibliogràfic de la nova edició, que inclou prop de tres-cents títols de llibres i capítols d’obres col·lectives sobre el moviment obrer a les Balears apareguts des dels anys setanta, molts dels quals han tingut totalment o parcialment la font d’inspiració en aquella joia de cobertes vermelles que es va publicar ara fa cinquanta anys.

* Podeu reproduir l'acte de presentació del llibre a Palma, organitzat per la fundació Darder-Mascaró, aquí.