Dilluns catorze d’abril, fa noranta-quatre anys que es proclamà la segona República a l’Estat espanyol. Hi hagué molta alegria als carrers de les ciutats, molts nirvis entre aquells que se sentien monàrquics i veien com el Borbó partia cap a l’exili. Alegria desbordant per aquelles persones que, ja majors, veien complerts els seus somnis d’una forma d’estat democràtic, triat pel poble, per la ciutadania conscient que no volia continuar sent súbdits. Preocupació per aquells que no volien canvis, que no creien en la força i la voluntat de la gent treballadora.
Noranta-quatre anys més tard, en el segle XXI, recordem els fets històrics, els avenços legislatius que va suposar el període republicà trencat pel cop d’estat dels quatre generals, que dugué la guerra civil i la dictadura del general vencedor Franco.
A pesar que durant quaranta anys, i més, volgueren tergiversar la història amb una visió dels anys republicans com de caos, de violència, d’injustícies, a pesar dels intents d’amagar la realitat, la veritat sempre surt: Avui sabem que foren uns anys d’avenços importants per a les dones, amb el dret a vot, amb el divorci, amb el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs, per als infants amb la creació de guarderies, amb la creació d’escoles arreu del territori... També sabem que hi hagué diversos governs plurals, d’esquerres i de dretes i l’experiència del Front Popular del 1936 al 39 que entusiasmà la gent d’esquerres no només d’aquí també d’Europa i el món.
Reivindiquem la història i commemorem la feinada de tants homes i dones progressistes que en l’etapa republicana treballaren per transformar l’Espanya arcaica, dominada pels terratinents, els oligarques que no volien la democràcia ni reconèixer els drets als treballadors i treballadores.
No només ens conformem amb el record i l’homenatge, també reivindiquem per al futur una República, volem poder triar el o la cap d’estat, com fan tants altres països al món. Que si no ens representa com cal, puguem canviar-lo, que tingui un paper institucional de «primus inter pares», que la Constitució li reconegui els drets i deures de la Presidència, que asseguri la transparència en el seu desenvolupament i sobretot que sigui igual que un altre ciutadà o ciutadana, sense categoria d’»inviolable» com es manté ara respecte al rei. Per cert, pendent d’una querella presentada per eminents juristes i encara no resolta.
A Ciutat a les 19 h hi haurà un acte a la plaça de l’Olivar, diumenge 13 a Son Coletes, Manacor, un altre a Son Sardina, dissabte 12, divendres 11, a Santa Maria, Porreres, a Bunyola, a Calvià... a molts indrets se celebra l’aniversari de la segona República amb actes culturals, commemoratius, de record d’aquells lluitadors i lluitadores que defensaren les seves idees a través dels canals institucionals o de defensa dels drets, com són els sindicats, els partits polítics, que promogueren les cooperatives i les mútues del treball, o entitats culturals com els ateneus populars, en una paraula, les diverses maneres de crear consciència col·lectiva, cooperativa, que va ser possible durant aquells anys republicans.
Commemorem el 14 d’abril del 1931, enguany el 2025, noranta-quatre anys més tard, amb il·lusió en el futur republicà, amb alegria revolucionària, amb el convenciment que més prest que tard tindrem una República que treballi per millorar la vida de les persones, que superi l’etapa monàrquica dels Borbons, hereus del franquisme.
Una República solidària amb tots els pobles del món, feminista perquè tindrà present el conjunt de la població sense excloure ningú, ni el 50 %, ni les minories en la seva pluralitat i riquesa. Una República sobiranista que reconegui la pluralitat de l’estat i promogui el dret d’autodeterminació dels pobles que el conformen amb respecte escrupolós als resultats, sense por a la independència si l’han escollida, perquè no creurà en la «sagrada» unitat imposada des de temps immemorials, unidad de destino en lo universal franquista i tan present en els discursos de l’extrema dreta i dreta extrema d’avui dia.
Noranta-quatre anys després, celebrarem l’aniversari de la segona República convençudes que és la millor forma d’organitzar un estat democràtic, modern, del segle que vivim i que ha superat formes obsoletes, arcaiques, com és la monarquia hereditària pròpia d’etapes històriques superades. I com fem amb els aniversaris familiars o d’amistats ho farem alegres, i en aquest cas tenint presents aquelles persones que amb joia reberen la segona República, perquè ens sentim hereves del seu llegat.
