Sí a la llengua, fort i clar

Una vegada més l’Obra Cultural Balear ha omplert les places per cridar ben fort i clar un Sí a la llengua, a la cultura, al nostre país. Enguany, ahir, a Santa Maria. Una plaça nova plena de gent jove, infants i gent de totes les edats, amb el mapa de Mallorca de paper ben enlairat, Ja n’hi ha prou!
Que la senyora Prohens ho escolti, un clam de gent orgullosa de ser mallorquina, d’estimar la seva llengua, de sortir a defensar-la davant tants atacs injustificats, tants menyspreus sense sentit, tant d’odi sense raó. La senyora Prohens, com a presidenta d’aquesta comunitat autònoma no pot mirar cap a una altra banda, no pot fer com el senyor Cañellas, expresident condemnat per corrupte,: «no són dels nostres»...
La presidenta, ha de saber que a la plaça de Santa Maria hi havia molts milers de persones que no són de ningú, pensen per elles mateixes, estimen, respecten, se senten mallorquines i demostren que volen que la seva llengua sigui respectada, coneguda, promocionada cap a les noves mallorquines que viuen, treballen i arrelen la seva família, provenint de molts llocs del món.
Perquè aquesta presidenta ha de saber que som un poble que coneixem les nostres arrels, els nostres orígens. En altres èpoques molta de gent hagué d’emigrar cap al sud de França, o cap a terres americanes, del nord, del sud i del Carib. Andritxols, sollerics, santanyiners, campaners- de Campos d’on és ella. De molts dels nostres pobles partiren per fer les Amèriques, o altres llocs, perquè aquí no podien viure, per manca de feina en uns anys determinats, o per persecució política i volien exiliar-se per sobreviure a la dictadura. Ho ha de saber i segur que en coneix qualcun del seu poble, o li han contat.
Cridàrem ben fort, Ja n’hi ha prou! Senyors i senyores de PP i VOX, que voleu canviar la nostra realitat sense respectar-nos, a nosaltres, gent de bé que se sent orgullosa de ser qui és, mallorquina, que parla el català de Mallorca, que respecta les institucions i la legalitat de l’Estatut.
Ja n’hi ha prou de menyspreu, grolleria, i masclisme a balquena, a les principals institucions autonòmiques, el Parlament i el Consell de Mallorca. Veiem quasi dia sí i dia no, en llegir allò que ha succeït a les sessions parlamentàries o del Consell, unes mostres de mala educació i grolleria que escandalitzen aquelles persones que tenim un respecte cap a les institucions democràtiques i valoram molt la representació d’un electorat.
He conegut molta gent de dretes, del PP concretament, en la meva etapa de càrrec públic. Vaig tenir el privilegi de ser elegida diputada i consellera a la vegada el 1995-99, quan l’entrada dels comunistes a les institucions es veia amb curiositat i en part «condescendència», com si fóssim persones no convidades a les seus de les institucions «seves». Mai vaig trobar-me amb l’actitud que avui es veu al Parlament o al Consell. Masclisme sí, evidentment, però, per contra, respecte i bones formes. Aquestes expressions recents, del president del Consell de Mallorca eren impensables en aquells anys! O els insults a la cambra parlamentària de la presidenta, cap a una diputada menorquina, haurien fet aixecar de la cadira a membres de la Mesa del Parlament!
No en parlem dels representants del PP de l’Ajuntament de Palma. Ni el senyor batle Fageda, ni el seu segon Rodríguez, ni cap d’ells, quan es debatia al ple municipal podíem «barallar-nos» amb vehemència, amb raons i dades i us puc assegurar que així ho fèiem, per part d’Esquerra Unida-Els Verds i el PSM el 1999-03 , mai ens trobàrem amb oponents com els representants actuals de PP i VOX!
Ja n’hi ha prou! Representants del PP i de VOX els ho diuen molta gent, de totes les edats, gent que vol que la nostra llengua, la catalana, sigui respectada, sigui valorada, sigui coneguda amb interès i així s’hi expressin els nous mallorquins i mallorquines que naixeren al Senegal, Mauritània, Sàhara Occidental, Marroc, Alger, Tunísia, o Romània, Bulgària, o més enllà de l’Atlàntic, Bolívia, Colòmbia, Equador, Veneçuela, Argentina i encara de més enfora, Vietnam, Paquistan, o l’Índia, la Xina. Així com els que venen i compren el nostre patrimoni, els nostres habitatges, d’Alemanya, Regne Unit, Suècia.
Sí a la llengua, amb orgull, amb respecte, amb seguretat que la nova Mallorca, tant plural, diversa i rica amb la incorporació de persones que treballen i viuen aquí, superarà aquests anys on les nostres institucions estan representades per persones que prioritzen els interessos partidaris, els interessos dels seus amics, per damunt del bé comú i les persones.