Vivim temps convulsos, ho sabem, per la nova etapa de l’imperialisme, alguns li han donat el nom de turbo-capitalisme, on la indústria armamentística exigeix més i més als governs dels països occidentals, on el capital financer veu en l’especulació del sòl, la font on invertir els seus immensos guanys, gràcies a la bombolla immobiliària que provoca l’encariment de l’habitatge.

L’extrema dreta i la més extrema d’aquesta ideologia, tenen líders tan potents com el president Trump dels EUA, envoltat dels directius del gran capital com Elon Musk, ho veiem a països europeus, com Hongria, Itàlia, i a altres llocs s’han de fer aliances multipartits per frenar-los com Alemanya o Àustria a les recents eleccions federals.

Mentre a Gaza es viu un difícil i incert Alto el foc, i s’inicien converses de pau pe Ucraïna, després de tres anys de guerra. Veiem les exigències de l’OTAN als països de la Unió Europea d’augmentar la inversió pública en Defensa, escoltàrem el seu secretari general, el polític neerlandès Mark Rutte, com explicava a en Trump, davant la premsa, que gràcies a les seves amenaces els països europeus havien acordat que pujarien la despesa militar.

Aquí el president Sánchez parla amb tots els grups parlamentaris, excepte VOX, i els explica la intenció d’arribar al 2% del PIB en Defensa, l’any 2029, com li demana la presidenta de la Comissió Europea. La quantitat de milions d’euros que això significa, mareja.

Vivim temps convulsos deia, amb excés d’informacions «orientades» a convèncer la ciutadania que no hi ha altre camí, que els grans partits són qui tenen visió «d’estat». I afegeixen que els missatges i les exigències dels EUA cap a Europa són coherents amb la idea del gran «gendarme» del món, i que nosaltres, un petit país no podem fer més que formar part d’aquesta idea.

No recorden la gran mobilització ciutadana pel NO a l’OTAN l’any 1986, amb el govern socialista d’en Felipe González, fa massa anys diran. No recorden les grans mobilitzacions arreu de tot el territori de l’estat espanyol, amb el NO a la guerra del 2003-2011 contra Iraq, per les «armes de destrucció massiva» que es va demostrar que era la gran mentida del trio de les Açores, Aznar,Bush i Blair, amb l’amfitrió Durao-Barroso.

Fa uns dies el diputat d’EHBildu Oscar Matute ho recordava a la tribuna del Congrés, l’OTAN no és una organització defensiva, com ho demostren les seves intervencions en els darrers anys, des de la dissolució del Pacte de Varsòvia.

En aquests temps necessitem el pacifisme al carrer, que la ciutadania conscient que vol la pau, que veu el genocidi de Palestina amb horror i indignació, que es commou amb la destrucció dels hospitals, escoles, universitats, i la mort de tantes persones i infants per la irracionalitat del govern d’en Netanyahu.

La ciutadania conscient que se sent solidària amb el poble ucraïnès, amb el seu dolor, amb les seves ànsies de pau. Que vol la pau a Europa, al Pròxim Orient, al Sàhara Occidental, a Àfrica, ha de sortir al carrer i clamar per un canvi de política europea que s’orienti cap a la pau, cap al respecte a tots els pobles a viure a les seves terres, sense agressions, respectant els drets humans.

Perquè siguem moltes les que mostrem el nostre pacifisme al carrer, us convid a la Jornada Unitària per la Pau, en peu de pau, no a la guerra! Que se celebrarà el 21 divendres pròxim a les 18 h, a l’IES Josep M Llompart i el 22 dissabte tot el matí al CEIP Aina Moll. Ens convoquen un bon grapat d’entitats : PLATAFORMA PER LA PAU, ATTAC-MALLORCA, MALLORCA PER PALESTINA, GREENPEACE, MÉS PER MALLORCA, EUIB-PCIB, PODEMOS, CUP, CCOO, STEI-I, UGT, SOM SINDICALISTES BALEARS, CGT, ANTICAPITALISTES, MALLORCA SIN VIOLÈNCIA, ATENEU POPULAR LA FORNERA, TAMBORS PER LA PAU.

Necessitem els debats i les reflexions que sorgeixin d’aquesta trobada per fonamentar amb més raons el nostre pacifisme actiu.