Les meves raons per votar Guillem Balboa

Les meves raons per votar Guillem Balboa

Soc plenament conscient que a aquestes eleccions generals ens juguem molt. El risc d’un govern de la trinitat neofeixista (PP, Ciudadanos i Vox) és real i alhora terrorífic. Suposaria una reculada en drets i llibertats absolutament inacceptable per qualsevol demòcrata. També soc conscient que la crisi i descomposició de l’anomenat règim del 78 és molt greu i afecta a la monarquia, al bipartidisme, a l’autogovern i en definitiva a la democràcia, la qual cosa fa molt difícil trobar una sortida progressista. I per últim seria ingenu obviar que existeix un altre risc, no tant greu com el tri-faxito, però igualment perniciós per una sortida progressista de la crisi, que seria una coalició PSOE – Ciudadanos. Conscient de tot això, aquestes són les meves raons per votar dia 28 a Guillem Balboa:

1.- Per què Guillem davant l’atzucac en que ses troba el regne d’Espanya aposta per defensar la democràcia plena per damunt qualsevol cosa, però també defensarà amb totes les seves forces la justícia social, els drets dels treballadors i la sostenibilitat davant el neoliberalisme, el feminisme davant el patriarcat i el dret a decidir dels pobles front al nacionalisme espanyolista.

2.- Per què, a pesar de les grans dificultats que comporta situar un diputat sobiranista d’esquerres a Madrid, estic totalment convençut que aquesta vegada és més probable que mai. A les darreres eleccions generals, el candidat de MÉS, Toni Verger, va treure aproximadament 34.000 vots i li faltaren 10.000 per sortir diputat. Però en aquelles eleccions el Partit majoritari, és a dir el PP, va treure més de 140.000 vots. Ara tot indica que el partit majoritari podria ésser el PSOE, però és quasi impossible que passi dels 88.000 vots als 140.000. Per tant, segons la llei de Hont, el diputat podrà sortir amb manco de 40.000 vots. Difícil però, per mi que durant molts d’anys, abans en IU i darrerament amb MÉS sabia que el meu candidat no seria diputat, ara no penso el mateix.

3.- Per què són molts els que sabem per pura experiència que entre els diputats mallorquins que puguin sortir dia 29 d’abril, l’únic disposat a arribar fins el final per defensar el nostre autogovern i en conseqüència un bon finançament per a les Illes és en Guillem Balboa.

4.- Per què estic segur que en Guillem, no tant sols defensarà els interessos de les nostres illes que també, però no serà un “diputat de campanar” sinó que cercarà la complicitat i col·laboració dels seus companys i companyes parlamentaris d’esquerres i sobiranistes, per implicar-se a fons alhora de trobar sortides progressistes a la crisi que pateix el règim del 78. No oblidem que des de la convocatòria d’eleccions generals a mitjans 2015 hem viscut un Parlament que no ha estat capaç de formar govern i que després de vuit mesos d’intentar-ho ha tornat convocar eleccions. Un nou Parlament que després de mesos de debats i d’un cop d’estat intern dins el PSOE aconsegueix anomenar un govern en minoria que després de mesos pateix una moció de censura. I un nou govern en minoria que al nou mesos ha de convocar eleccions generals un altre cop. Si això no és una crisi de règim que vingui deu i ho vegi. I tot indica que el proper Congrés de Diputats pot patir el mateix problema. Si la dreta neofranquista no treu majoria absoluta i el PSOE amb Podemos tampoc. Un altre cop tot estarà en mans dels sobiranistes. 

I allà estarà en Guillem empenyent. Primer per barrar el pas a la dreta, però també per cercar una solució progressista. Convençut que sense diàleg i consens no se pot sortir d’aquest pou.

5.- Per què tinc molt clar que el bipartidisme ja és mort i ben mort i per tant la solució a barrar el pas a la dreta, és a dir al PP, com era abans, ara ja no és el PSOE. Ni la dreta és el PP ni l’’alternativa el PSOE com ha estat anys i panys. 

Primer cal aconseguir que el trio de dretes no tingui majoria absoluta i això comporta animar a l’electorat d’esquerres a participar. Però tampoc podem posar tots els ous al paner d’un PSOE profundament dividit amb uns barons i una vella guàrdia disposada a defensar la monarquia i l’estatu quo, passi el que passi, i que abans que pactar amb la perifèria ho farà amb Ciudadanos. Un pacte que si té majoria suficient seria nefast pel nostre autogovern, incapaç de trobar solucions a la situació de Catalunya i probablement disposat a agreujar les relacions amb el País Basc, qüestionant el concert econòmic.

El PSOE necessita una forta empenta per que se decanti per solucions polítiques i negociades pel problema territorial i per fer polítiques econòmiques, socials i ecològiques d’esquerres. I Podemos, debilitat sobre tot per les crisi a les seves convergències, és a dir a la perifèria, no el veig amb capacitat i força suficient per exercir una influència positiva cap al PSOE. 

Aquesta influència positiva tant sols se pot fer des del sobiranisme d’esquerres. Des de Galicia, País Basc, Navarra, Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Canàries...I per què sé que en Guillem estarà en aquest bloc, crec fermament que cal fer tots els esforços necessaris per col·locar-lo dia 28 d’abril al Congrés de Diputats.

6.- Per què en Guillem encapçala una candidatura formada per MÉS per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa i amb el suport de Formentera. I com que estic totalment convençut que el sobiranisme d’esquerres a casa nostra necessita un projecte que sigui confederal però que sigui comú d’Illes, crec que aquesta candidatura ens ajudarà a recórrer aquest camí que fins ara ens està resultat més difícil del que pensàvem.

7.- I perquè no podem oblidar que un mes just després de les eleccions del 28 d’abril en tenim unes altres, municipals, als Consell, al Parlament i europees que també són decisives. Cal també barrar el pas al Bauçanisme, cal mantenir els governs d’esquerres i si m’ho permeteu, cal que els sobiranisme d’esquerres faci un gran paper. I tot allò que aconsegueixi la candidatura que encapçala en Guillem, és terreny guanyat pel mes de maig, per la qual cosa no solament donaré el meu suport electoral a Guillem el 28 d’abril, sinó que l’hi agrairé de per vida la seva entrega i valentia per haver-se decidit a assumir un compromís difícil i posar-se al servei de tots nosaltres. Assumir reptes difícils i pensant més amb els interessos col·lectius que els personals, és una tasca d’homes bons i grans. Gràcies Guillem. 

 


 


 


 


 

comentaris