Tres reptes pel 26 de maig

Tres reptes pel 26 de maig
foto: l'Info Durable
foto: l'Info Durable

Pels mallorquins i les mallorquines que ens considerem ecosocialistes, feministes i sobiranistes crec que les eleccions que vénen el 26 de maig ens posen davant de tres reptes molt importants.

El primer és frenar i deixar en la mínima expressió a VOX, el nou partit franquista. No és cert que la dreta espanyola i mallorquina s’havia desfet de qualsevol vestigi franquista, com si va fer la dreta europea respecte al nazisme i el feixisme. No debades sempre s’ha negat a condemnar el cop d’estat del 18 de juliol. Evidentment el PP durant aquests anys agombolava dintre seu l’ou de la serp. 

Ara d’aquest ou ha sortit VOX i ha decidit caminar sol i amb les moltes declaracions públiques dels seus dirigents ens ha deixat clar el seu pelatge. Però no parlarem de declaracions sinó de fets. El primer és presentar-se i exercir com acusació particular a l'infame judici contra els independentistes catalans. I allà on trobarem més exemples és a la Junta d'Andalusia que governada per PP i Ciudadanos s’han plegat a les peticions de VOXi solament per posar tres exemples, han suprimit la Conselleria de Medi ambient, la direcció general de la Memòria Històrica, persegueixen els treballadors públics que estan lluitant contra la violència de gènere i volen reduir l’Administració pública a la mínima expressió.

El nostre repte és que “no passin”. Els hi devem a Aurora Picornell, Emili Darder i als que patiren la repressió del franquisme.

El segon repte és que guanyin els partits d’esquerres i sobiranistes. Per què o guanya un pacte de forces progressistes o tornem a l'etapa de Bauza, caracteritzada per la confrontació social, les retallades als serveis públics i l'odi a la nostra llengua i cultura. 

Mentre a l’actual legislatura, la dels “acords pel canvi” s’apliquen polítiques laborals i socials progressistes, amb mesures tan importants com la Renda Social Garantida. Polítiques Mediambientals valentes i en molts de casos pioneres, com la Llei de canvi climàtic o de Residus. 

Es comença un canvi de model econòmic, començant pel turisme amb l'impost de turisme sostenible o establint un sostre de places turístiques, però continuant pel comerç posant fre a les grans superfícies o incrementant les polítiques de R+D. Es restitueix al Consell el vertader paper de Govern de Mallorca, després que Maria Salom el deixés a l’UCI i donant suport i prestigiant als Ajuntaments com les principals institucions democràtiques i properes a la ciutadania del País.

Una legislatura caracteritzada per la recuperació del diàleg social i la confiança de la ciutadania amb les nostres Institucions, la nostra educació, els serveis socials, la nostra llengua i cultura. Amb un balanç clarament positiu, amb les seves mancances i errors. Però ara cal donar continuïtat a aquestes polítiques per què estem convençuts que això és el millor per la nostra ciutadania i per què no volem que torni la pitjor dreta de la història amb Un PP ferit amb el seu orgull, un Ciudadanosque vol acabar amb la nostra autonomia, llengua i cultura i els franquistes de VOX.

I el tercer repte és que la força sobiranista d’esquerres, MÉS per Mallorca, tregui els millors resultats possibles. Per què volem continuar el canvi de model que hem començat, la qual cosa vol dir un nou model energètic, un impuls al transport públic (tren i tramvia...) incrementar la defensa dels drets dels treballadors i les polítiques socials, més despesa a educació, sanitat i més suport a les polítiques culturals i de defensa de la llengua catalana i tot això s’ha de fer primer de tot amb voluntat política, que als partits d’esquerres se li suposa. Però no basta. Sense un bon finançament totes aquestes polítiques són senzillament inviables.

Sense més finançament no podem afrontar la xarxa ferroviària, el tramvia a Palma, el canvi de model energètic, un pla potent d’habitatge o la modernització de l’Administració. Amb un tribunal constitucional que ens tombí totes les lleis que consideri no es poden fer lleis pioneres i valentes. Sense una inspecció de treball pròpia difícilment es pot fer polítiques laborals al servei dels treballadors. Sense el control de ports i aeroports no es pot afrontar en profunditat un canvi de model econòmic, basat fonamentalment en el turisme. En definitiva sense més autogovern és molt difícil continuar avançant.

I aquí és a on pot jugar un paper important MÉS per Mallorca. Una força política ben arrelada en el territori. No debades compta a les seves files amb la Vicepresidenta del Govern, Consellers, el President del Consell, el Batlle de Palma i entorn de vint batllies als distints municipis. Probablement per això és la formació que presenta més candidatures municipals, en concret 48. 

Però a més al seu programa reivindica agència tributària pròpia i una millora radical del finançament, la cogestió dels ports i aeroports, el traspàs de la inspecció de treball, cosa que el diferencia dels altres dos partits de l’esquerra mallorquina. I a sobre té totalment assumit que tot això no s’aconseguirà sense una actitud valenta amb Madrid. No serà abaixant el cap davant el Govern Central o oblidant les nostres reivindicacions sobiranistes, com ens té acostumat el PSOE o Podemos, que ho aconseguirem.

MÉS per Mallorca té la voluntat política indiscutible de lluitat contra el centralisme pels nostres drets com a ciutadans illencs i el convenciment que per aconseguir-lo calen aliances amb tota l’esquerra balear i sobretot amb l’esquerra social. Sap que cal mantenir els pactes de govern però que ha de sortir al carrer quan calgui.

Aquest és el plus de MÉS per Mallorca i l’argument perquè jo votaré MÉS per Mallorca al Parlament, al Consell i en el meu cas a l’Ajuntament de Marratxí. 

 

 

comentaris