Demà és 15 de març. #15M en llenguatge tuitaire, que ens reenvia al major esclat democràtic de natura espontània i popular que ha tingut l'estat espanyol en dècades (juntament amb el moviment feminista i la onada republicana a Catalunya). I hi ha coincidències entre els dos, més enllà delhashtag. La més important segurament sigui que tots dos parteixen de la constatació per part del jovent que el sistema polític i econòmic no només és incapaç de respondre als desafiaments més importants que tenim al davant, sinó que n'és un dels causants principals, i que per això cal prendre un paper actiu per transformar aquesta realitat si no volem que ens devori. Hi ha una segona coincidència important, que deriva del caràcter espontani i auto-organitzat de tots dos processos, amb una capacitat de mobilització que desborda a les organitzacions tradicionals de la societat civil.

El 15M de demà té com eix principal de protesta l'acció insuficient dels estats i les empreses per combatre degudament el canvi climàtic. Un canvi climàtic que, segons tots els informes científics, aboca la generació jove actual i les que la seguiran a un futur cada cop més perillós i inestable, amb major escassetat d'aigua, amb una reducció important de la producció agrícola i, doncs, d'aliments, amb onades de calor que ja han mort desenes de milers de persones a Europa, amb una pèrdua de biodiversitat que ha assolit el nivell d'extinció massiva, amb refugiats climàtics que fugen de desastres naturals exacerbats per l'escalfament global... I la llista podria continuar. Davant la certesa científica que aquest és el futur que els espera, davant la inacció de molts països per fer-hi front i davant l'evidència que tenim les eines i sabem què cal fer per evitar aquest futur distòpic però ben real si no feim res per evitar-ho, les i els joves comencen a dir prou. Prou, no en robeu el futur. 

Una espurna important, pentura imprescindible, d'aquest moviment d'indignació és Greta Thunberg, una al·lota sueca de 16 anys que fa només sis mesos va començar a no anar escola els divendres i a seure sola davant el Parlament suec per exigir unes accions suficients per evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic. Quatre mesos més tard ja eren desenes de milers les i els joves que es manifestaven a Alemanya, Bèlgica, Holanda, Austràlia o França exigint justícia climàtica. Demà ja hi ha convocades vagues i manifestacions a més de 100 països. El moviment és imparable perquè parteix del convenciment que si no feim res anam al suïcidi. I aquesta no és una perspectiva gaire seductora, ni per un jove ni per un vell. 

El moviment dels i les joves contra el canvi climàtic té, però, uns orígens anteriors a la protesta de Thunberg, que es comencen a veure a partir de la dècada de 2010 i, sobretot, a partir de 2015, amb denúncies presentades davant els tribunals per infants i joves contra les polítiques dels seus governs en matèria de canvi climàtic als Estats Units, Colòmbia, Pakistan, Índia, Nova Zelanda... Nins i nines que exigeixen davant els jutges que els seus estats respectin allò més fonamental, el seu dret a la vida, reconegut a totes les constitucions i als tractats internacionals de drets humans, que obliguen als seus governs. I allò més interessant és que hi ha tribunals que estan escoltant aquestes nines i nins i que els donen la raó, i que condemnen els governs a prendre les mesures necessàries per garantir-los un futur. 

Aquestes joves, nins i nines, amb la seva rebel·lia estan fent possible el seu futur, i el de les generacions que vendran després. És també la nostra responsabilitat, com a generacions actuals, com a responsables del major volum d'emissions de gasos d'efecte hivernacle de la història, com a responsables de la desaparició del 60% de tots els vertebrats de la terra des de 1970, és la nostra responsabilitat fer tot el possible i l'impossible per aconseguir-ho. No podem mirar a una altra banda. I les joves, amb la seva mobilització continuada ens recorden que si ho feim, ens passaran per sobre, com a acte de legítima defensa.

Demà és 15M, totes i tots a fer vaga i a manifestar-se. Però el 16M, el 17M i tots els dies que els seguiran, hem d'actuar de manera coherent amb allò que haurem defensat el 15M. És un canvi important en alguns aspectes, però un canvi que ens proporcionarà millor nivell de vida, millor salut i una economia menys dependent i, doncs, menys fràgil. No hi ha un altre planeta on fugir. Aquesta és la nostra casa. Cuidem-la.