Ahir diumenge, coincidint amb la concentració contra la derogació de la llei de Memòria democràtica que propugna l'executiu balear del PP i esperonat per Vox, centenars de persones vinculades amb la cultura popular mallorquina reteren un sentit homenatge a Francesca Armengol i Antoni Torrens al monestir de la Real, a dues vides dedicades a la lluita i defensa de la cultura i la identitat pròpies. 

L'acte va començar amb una bella glosa, com si d'una Oda a la cultura es tractàs, de la glosadora manacorina Maribel Servera. Seguidament, fou el torn del gracienc Pep Fornés; gestor cultural, museòleg, escriptor i gran amic del tàndem Armengol-Torrens a les festes de sa Pobla a Gràcia. Fornés va llegir una carta -en format pergamí- amb una tonalitat emotiva i profunda. Després, i venguts de sa Pobla, Antònia "Mussola", Antoni "Ballador" i Biel "Collut", integrants de l'Escola Festa de sa ximbomba, entonaren el cant pagès al so d'aquest instrument trandicional. Acte seguit, prengué la paraula Tomeu Adrover, vicepresident d'Apotecaris Solidaris, associació sense ànim de lucre vinculada a la solidaritat internacional sorgida fa trenta anys essent, els protagonistes homenatjats, els seus fundadors. A mena d'interludi, els músics Manel Martorell i Irene Gili deleitaren el públic assistent amb una fantàstica versió de la cançó per a la lluita i resistència de Lluís Llach, Abril 74. A continuació Nanda Ramon i Maties Garcies oferien un contundent al·legat a les trajectòries vitals i polítiques de la parella inquera i poblera, vinculades al PSM. Proseguiren els germans Martorell al so del flabiol i les xeremies, recordant el paper d'Antoni Torrens en la recuperació de la música tradicional mallorquina. El torn d'Antoni Gost "Curro", com a poeta, dinamitzador cultural i amic confident i Miquel Àngel Tortell; actual secretari de la Fundació ACA, va tenir lloc l'entrega d'un quadre obra del pintor pobler Ferran Pizà i la lectura d'un poema dedicat al matrimoni. A més, s'hi sentiren els coneguts versos de Bertolt Brecht sobre els imprescindibles. Passada l'hora i poc, gairebé era imperativa una cloenda a càrrec de Biel Majoral, amb Delfí Mulet a la guitarra i Miquel Brunet al contrabaix, per interpretar cançons populars com "Sa madona" o, com a colofó final i amb tots els músics dalt l'escenari vigilat per l'escultura de Ramon Llull i les quatre barres penjant de la balustrada del claustre, l'himne "No ens fareu callar".