"SOS TURISMO": El populisme de les elits

"SOS TURISMO": El populisme de les elits
SOS TURISME
SOS TURISME

La campanya "SOS Turismo" que el passat dia 12 engegaren les elits turístiques (allò que durant molt temps es va conèixer com "el sector"), acompanyades d'elits no turístiques, però turistitzades, em suggereix una sèrie de reflexions que, encara que només sigui per a suscitar el debat, tot seguit esbossaré. Però abans permeteu-me fer una prèvia: Vaig començar a navegar pel lloc web de “SOS Turismo” (exclusivament en castellà, per cert) quan tot just acabava de llegir l'últim llibre de l'estimadíssim Arcadi Olivares "Paraules d'Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar" que, com tantes coses, m'ha inspirat el títol i el to d'aquestes línies. Dit això, vet aquí mitja dotzena d'anotacions per a la discussió, i, si s'escau, per actuar.

I.- No fa massa temps -especialment en temps de les mobilitzacions contra l'austericidi amb el que els poderosos van encarar la crisi de 2008- es qualificava de "pancarters" i/o "populistes" a les persones indignades del 15-M, als i les activistes de les plataformes d'afectades per la hipoteca (PAH), a la gent de les nostres camisetes verdes, als i les sindicalistes mobilitzats contra les reformes laborals de l'austeritat autoritària que, dit sia de passada, segueixen en vigor i provocant estralls, als moviments que clamaven pel dret a la ciutat i es mobilitzaven contra la turistització de gairebé tot, etc.

El terme "pancarter" era –i ho és, encara ara- emprat per desqualificar la mobilització social, per estigmatitzar a qui gosava pertorbar "l'orde neoliberal". Alhora els qui proposaven alternatives fora dels marcs mentals neoliberals eren demonitzats com a "populistes". La quasi prohibició de propostes amb la complexitat que requereix el rigor, flexibilitat, i pluralitat d'idees radicalment democràtiques, i, com a tals, antifeixistes d'arrel, sempre ha sigut un barroer exercici d'atemorir a la ciutadania. Veritablement, com bé apunta Arcadi Olivares en el seu darrer llibre abans esmentat, "... el perill dels populismes és que fàcilment deriven en feixismes: simplicitat, poques idees, direccions úniques, dogmatisme". La pancarta de "SOS Turismo", amb el text "+ VACUNAS + AYUDAS - IMPUESTOS - POLITICA. PARA SEGUIR VIVOS", sens dubte, passarà a la història de la pandèmia coronavírica com un exemple totèmic d'aquest populisme simplificador, d'ocurrències, més que d'idees, unidireccional, i dogmàtic. Fet i fet, en circumstàncies tan greus com les actuals de pandèmia global, sembla adient qualificar les elits locals de "pancarters" i "populistes".

II.- La nota de premsa del 12 de febrer –dia de la presentació en societat de la campanya- comença així: "EMPRESARIOS Y TRABAJADORES DE LAS ISLAS BALEARES, UNIDOS POR EL MOVIMIENTO SOS TURISMO, RECLAMAN ACCION EFECTIVA Y PLANES DE CHOQUE A LAS ADMINISTRACIONES PARA REACTIVAR EL TURISMO". Aquesta volguda imatge d'una mena de front comú d'empresaris i treballadors suscita algunes qüestions claus per al futur immediat.

En un article que vaig escriure aquest estiu passat plantejava que la participació "dels treballadors" en aquestes confluències d'aparents interessos comuns es produeixen a partir d'una manca d'autodeterminació de la voluntat de les classes que segueixen sent subalternes. Qui no té garantida l'existència material no és veritablement lliure. En aquell article suggeria que un dels debats crucials d’ara mateix és sobre els models de nova normalitat sociolaboral post covid-19. És a dir, persistir en el model de la precarietat laboral, o avançar en un escenari laboral de noves seguretats, com ara la Renda Bàsica, i d'efectiva participació dels treballadors i treballadores en la presa de decisions a l'empresa.

A casa nostra ell debat sobre aquestes qüestions és transcendental. El perill és que algunes zones turístiques esdevinguin en quelcom semblant al Detroit nord-americà. La ciutat del Comtat de Wayne és l'exemple d’una desindustrialització bastant disruptiva i a lo bèstia, amb conseqüències socials dramàtiques, i estirabot del populisme-trumpista. La necessària desturistització de les Illes Balears ha de ser una transició justa, és a dir, que la transició sigui de l'ERTO a l'ERO és quelcom intolerable. Cal, doncs, una nova concepció de "diàleg social".

III.- El fet que campanyes com ara "SOS Turismo" tinguin un considerable suport social obeeix a la victòria -esperem que temporal- del pensament mainstream sobre la inevitabilitat del monocultiu turístic i del nihilisme negacionista dels límits al creixement tan habitual en societats turistitzades. En aquest àmbit, cal assumir que –aquí cito a l'enyorada Patricia Gabancho- "l'esquerra [...], més que plantar cara a la realitat, s'ha deixat transformar fins a la impotència". La gran i urgent tasca post covid-19 és bastir una alternativa a l'excés de monocultiu turístic que les majories socials visualitzin com a possible i desitjable. En termes gramscians, cal construir una nova hegemonia en temps d'emergència climàtica i d'amenaça de noves pandèmies. En aquest colossal repte, el principal paper i responsabilitat la tenen els moviments socials

IV.- Són, sens dubte, temps de rebel·lar-se contra l'establishment. Em referesc a una rebel·lió pacífica, però de contundència argumental. Per exemple, fora bo contestar des de la mateixa UIB missatges com aquest: "La Facultad de Turismo siempre en apoyo de nuestro sector turístico. Ara, més que mai ... #TotsSomTurisme". No record cap piulada de @SomTurisme en suport de, posem per cas, les reivindicacions de Les Kellys. En qualsevol cas, la ciència econòmica no dogmàtica (el populisme turístic ho és força dogmàtic) ha demostrat sobradament que un país amb el PIB més baix seria viable si aquest PIB estigués ben repartit. Per això, amb l'experiència fins ara acumulada de l'actual pandèmia, pot ser molt convenient rellegir el "Soy economista y os pido disculpas" de Florence Noiville. No obstant això, posaria messions que n'hi haurà massa a la UIB, i en el col·lectiu d’economistes de les Illes Balears, que, de fer-ho, seria la seva primera lectura d'un text que planteja qüestions cabdals com la següent: " ¿En qué medida hemos contribuido nosotros, las personas formadas en la HEC Paris o similares, a crear esta máquina infernal que produce por un lado "ultra ricos" y, por otro, "trabajadores pobres?".

V.- Segurament, poques coses seran iguals que abans de la pandèmia. I, tanmateix, J. K. Galbraith no ha tingut mai tanta raó com ara al afirmar que "l'única funció de la predicció econòmica és fer que l'astrologia sembli una cosa més respectable". Per tant, contra el curtterminisme de "SOS Turismo", planificació estratègica, planificació estratègica, i planificació estratègica.

VI.- Massa sovint, governi qui governi, a cada envestida dels hotelers, les institucions democràtiques perden perspectives d'imaginar aquestes altres Illes Balears i Pitiüses necessàries i possibles, unes illes amb protagonisme en la tasca global per apaivagar els efectes de la crisi climàtica i vèncer de debò l'economia de les grans desigualtats desdemocratitzadores. Preparem-nos, doncs, per resistir qualsevol intent que en la bugada de les pancartes del "SOS Turismo" (algun dia, encara que sigui per higiene pública, les hauran de rentar) no es perdi cap llençol de dignitat ni d'esperança. Per tant, cap claudicació al populisme de les elits. El present és molt complicat, i incert, però, com diu l'Arcadi Oliveres, "mai és tan fosc, com abans de sortir el sol".

comentaris
"SOS TURISMO": El populisme de les elits