Imprimir

Després de la desfeta laborista: reflexions postelectorals

Martí Janer Torrens | Professor

Illa Global | 21 de de desembre de 2019

foto: France24
foto: France24

Els resultats electorals del les eleccions britàniques de dia 12 de desembre han estat un desastre per al laborisme britànic.La pèrdua de vora 50 escons ha suposat el pitjor resultat electorals des de 1935. Jeremy Corbyn ha dit que plega, no serà cap de cartell a les properes eleccions i és ben possible que l'ombra d'un congrés extraordinari plani sobre el partit laborista.

Quines són les raons d'aquesta desfeta?

Fa mal dir quines són les causes concretes. En un article anterior ja vaig apuntar com el neoliberalisme ha transformat la societat britànica fins al moll dels ossos. L'individualisme ferotge ha calat fort entre els electors i qualsevol intervenció de l'estat dins l'economia es titllada de socialista pels mitjans de comunicacions en mans de poderosos grups econòmics.

El desequilibri és total. Des dels anys setanta hi ha un fenomen de concentració de capital en tots els àmbits i aquests grups actuen d'acord amb els seus interessos.La classe obrera, estigmatitzada, pràcticament no té altaveus i els sindicats estan totalment domesticats. Amb aquest panorama era molt difícil que el laborisme pogués dominar l'agenda política amb propostes que tot sigui dit, són simplement reformistes.

Els candidats

Boris Jonson és algú amb qui te n'aniries a fer una cervesa al pub de la cantonada, és una persona propera, no gaire intel·lectual, malgrat sigui llicenciat en filologia clàssica i que dona missatges clars i directes que arriben a la gent.El seu estil populista, desmanegat i proper contrasta amb el de

Jeremy Corbin , un intel·lectual amb un rerafons marxista típic dels universitaris britànics dels anys 50.Sembla el típic professor que el dilluns et demana la lliçó i si no la saps envia una nota als teus pares.

Les propostes

En una època de populismes el que la gent vol sentir són missatges com que es pot consumir tot el que es vulgui, res de limitacions al consum imposades pel canvi climàtic ni donar entrada a uns immigrants que ens roben els llocs de treball.Ningú vol que li apugin els impostos.Això al britànic mitjà no li agrada. Les propostes laboristes contra el canvi climàtic impliquen sacrificis que no tothom està disposat a pagar.

No es pot oblidar que aquesta ha estat una elecció molt condicionada pel Brexit. Que en circumscripcions tradicionalment laboristes hi hagi guanyat la dreta indica un malestar entre l'electorat britànic pel tema. Està clar que la gent vol sortir de la Unió Europea i que ho vol fer com més aviat millor, el 31 de gener de 2020.

El partit conservador tenia un missatge clar i senzill “ Brexit ja” que ha eclipsat la resta de propostes. Fins i tot ha agafat propostes de caire social de l'esquerra a fi de neutralitzar-la, això ja ho va fer Merkel amb l'SPD a les darreres eleccions alemanyes .Les propostes socials i econòmiques del laborisme no han acabat de convèncer l'electorat de classe mitjana britànic.

 

Les indefinicions

Corbyn ha estat indecís en certs aspectes, quan va sorgir el tema del Brexit no va adoptar una postura clara ni a favor ni en contra, el tories si que ho feren. No ha sabut aturar certs brots d'antisemitisme en el seu partit i des d'un punt de vista electoral no va establir acords preelectorals en les circumscripcions on la victòria laborista era difícil com si varen fer altres partits minoritaris .Hem de saber que el sistema britànic no és proporcional i que el comtat és la circumscripció on el guanyador se'n duu l'escó, encara que sigui per pocs vots. Que tot això hi ha contribuït se'ns dubte, però hem de tenir present que la diferència entre ambdós partits era de més de 13 punts, massa diferència per poder guanyar unes eleccions.

El tema territorial

El nacionalisme escocès n'ha sortit clarament guanyador obtenit pràcticament el 80% dels representants a Westmister.El desig de romandre a la Unió i d'un segon referendum seran una constant i un maldecap per al proper primer ministre. És poc problable que a curt termini Londres vulgui fer efectiu un segon referendum, però els nacionalistes escocesos faran una oposició ferotge al primer ministre ja que la majoria del seu electorat vol romandre a la Unió europea.

A l'Ulster per primer cop els republicans han tengut més vots que els unionistes, la demografia juga a favor dels catòlics que segurament plantejaran una reforma de l'actual autonomia. La política estan canviant a l'Ulster a favor dels republicans. És aviat encara per fer prediccions a curt termini , però l'statu quo no serà el d'abans.El Brexit suposarà la creació d'una frontera física i això pot fer que molta gent vulgui una unió amb Irlanda, la llavor ja està sembrada.

També cal destacar l'avenç dels nacionalistes gal·lesos que ara per primer cop ja plantegen el tema de la independència. És un tema molt verd però indica un canvi de tendència.

El Brexit

Quines seran les condicions finals del Brexit i quin serà l'impacte real sobre l'economia i la societat britànica? Com quedarà l'anunciat pacte comercial amb els EEUU? Quin serà el règim de protecció social de consumidors i treballadors un cop fet efectiu el Brexit? Aquestes són preguntes complexes que només es podran contestar un cop s'hagin signat els tractats i hagi passat un cert temps. Però les perspectives no són gaire afalagadores per a les classes populars.

El futur

L'esquerra britànica té mala peça al teler. L'opció d'un programa clarament d'esquerres ha espantat un electorat clarament conservador. La desfeta recorda la de les eleccions de 1983 on amb un programa clarament d'esquerres el partit va patir una desfeta brutal amb el cap de llista Michael Foot.

La tercera via, la de l'acostament als postulats conservadors, la via de Toni Blair , no és més que un laborisme molt descafeïnat i l'electorat entre la còpia i l'original s'estima més l'original. Miris com t'ho miris té un futur molt complicat el laborisme.

Com ja vaig apuntar en un altre article comentant la desfeta electoral socialdemòcrata a les eleccions regionals alemanyes, aquestes derrotes de l'esquerra a nivell europeu s'insereixen en una crisi global del moviment, de la seva ideologia i de les seves propostes. La seva manera de fer política no són vistes com a seves per un electorat que ja fa temps que s'ha lliutat als braços del populisme i d'una política al servei dels poderosos.

 

Podeu veure aquest article en la següent adreça /opinion/marti-janer-torrens/despres-desfeta-laborista-reflexions-postelectorals/20191221100445001305.html


© 2020 Illa Global

Una mirada crítica al nostre entorn

Portal de comunicació de les Fundacions Darder-Mascaró

Escriu-nos a [email protected]