En el passat mes de novembre, MÉS per Mallorca ha afrontat la tasca de celebrar la seva quarta Assemblea, tasca que assumeix en un dels moments més difícils des del naixement d’aquesta formació política.

Després de les eleccions autonòmiques la direcció i la militància s’enfrontaren en una negociació dels nous pactes de govern, després d’una certa davallada electoral que complicava les coses i encara més el fet que la negociació es féu per separat a cada illa. Els resultats d’aquesta negociació provocà divisió d’opinions i la posterior polèmica a l’hora de nomenar les responsabilitats produí un terratrèmol que se salvà, in extremis, a l’Assemblea de Lloseta. Ben vives quedaven encara les repercussions de l’anomenada crisi dels contractes.

I quan es decideix afrontar un procés assembleari amb profunditat i amb vocació d’assumir les assignatures pendents, es convoquen eleccions generals que a més suposen uns resultats catastròfics per MÉS.

És amb aquest panorama que es duen endavant els treballs d’aquesta Assemblea i segons la meva opinió, els resultats de la mateixa són bons i demostren que MÉS té un projecte polític de futur i una militància capaç d’enfrontar amb valentia i serenor les dificultats que calguin.

Crec que en aquesta assemblea s’assumeixen críticament les mancances de l’organització i s’apunten serioses línies de superació d'aquestes. En el document d’Organització es reafirma l’apoderament de la militància per governar l’organització. Es reforça la pluralitat com un valor intrínsec i alhora s’insta en els debats interns a la recerca de la unitat i el consens. La pluralitat i el consens són dues cares de la mateixa moneda.

El debat polític i la formació són eines imprescindibles per la cohesió interna. El compromís per enfortir l’organització des dels òrgans de direcció, a les sectorials o les assemblees locals queda palès al document.

Així mateix s’acorda avançar en un termini màxim de dos anys, a la conversió de MÉS en un partit o federació de partits. En el document polític es refermen els eixos ideològics que han definit MÉS des dels seus orígens: el sobiranisme inclusiu, l’ecologisme, l’esquerra, el feminisme i el republicanisme, deixant palès que aquests principis ideològics són patrimoni comú de tota la militància, la qual cosa no vol dir que no hi hagi temes polítics i fins i tot estratègics que continuen essent assignatures pendents per MÉS que òbviament no s’abordaren en profunditat en aquesta assemblea però que cal valorar molt positivament dos fets en aquest sentit.

Primer es va prendre consciència de quins són aquests temes pendents. En el document polític es fa constar una agenda de temes a debatre i forjar una proposta comuna. I el segon, s’encarrega a un recuperat òrgan de direcció, el Consell Polític, a organitzar i conduir aquest procés de debat.

Estem parlant de com assumir les relacions entre l’esquerra en general i l’esquerra sobiranista i ecologista en particular i els moviments socials. És obvi que dins MÉS tothom té assumit que l’actual model econòmic, polític i social pel que es regeixen les nostres Illes està esgotat, no garanteix la defensa del nostre territori ni la prosperitat compartida dels seus habitants. Cal un canvi de model i a pesar que no partim de zero, que moltes propostes les tenim assumides i reflectides als nostres programes electorals, necessitem un projecte global de País per les dècades vinents i tan important com això, un full de ruta de com i quan podem transitar cap aquest nou model.

Vinculat a aquest tema i a alguna de les mancances expressades en els darrers temps, va quedar molt clar al document polític que els distints sobiranismes illencs, de Menorca, Eivissa, Formentera i Mallorca, sense abandonar el sobiranisme insularista, necessiten un projecte interinsular i cal treballar en aquesta direcció.

Fou especialment alentidor escoltar la salutació que envià a l’Assemblea la coordinadora de Gent per Formentera i les intervencions a la cloenda del representant d’Ara Eivissa i el coordinador de MÉS per Menorca que expressaren la mateixa preocupació i apuntaven inicialment en aquesta direcció.

I també quedà constància al document polític que MÉS ha de tenir una política clara pels Països Catalans, l’Estat espanyol i la Unió Europea i que això suposa aclarir les aliances de les que s’ha de dotar en cada cas.

Les delegacions exteriors convidades a la Cloenda BNG, EHBILDU, ERC, Compromís, Els Comuns de Catalunya, varen coincidir a les seves intervencions amb la necessitat de potenciar polítiques unitàries enfront de l’increment del neofeixisme i l’espanyolisme.

L’elecció de la nova executiva i molt especialment del Coordinador Toni Noguera i la Comissió Permanent amb el suport del 87% dels votants, no fa més que confirmar el meu optimisme davant el futur de MÉS.

Vull acabar aquesta reflexió pública desitjant sort i èxits a la nova direcció i molt especialment a Antoni Noguera, el seu coordinador. Sense deixar d’expressar el meu reconeixement més sincer als anteriors coordinadors Guillem Balboa i Bel Busquets i tots i totes els membres de l’anterior Executiva.