Jo ja he triat: el 10 de novembre, més feminisme

foto: CCCB
foto: CCCB

Arribam a les tercera convocatòria electoral en un mateix any per culpa de la irresponsabilitat d’aquells que diuen representar el progressisme a l’Estat, però que no han estat capaços de quedar-se amb els punts en comú i posar-se a treballar per millorar la vida de les persones. Que, al final, és la raó que ens du a participar de la política institucional, no? Transformar i fer que la nostra gent pugui viure millor. 

És normal i legítim que sorgeixi el dubte de si MÉS-Esquerra havia de presentar-se en aquestes eleccions, però cada vegada està més clar que hi hem de ser. Perquè ens hi van els drets, ens hi van les llibertats i ens hi va la vida. Sí, la vida. A les dones ens hi va la vida, perquè no és ja que l’extrema dreta estigui asseguda al nostre Parlament i al Congrés, sinó que poden arribar a tenir un pes determinant després del 10 de novembre. Una força política que creu que hem de tornar a l’àmbit privat, que no podem decidir sobre el nostre propi cos i que, que ens assassinin, és una qüestió circumstancial. 

I no ens ho podem permetre. Per això cal que MÉS-Esquerra arribi al Congrés, perquè quan deim que som sobiranistes no ens referim només a decidir dels pobles, sinó el dret per damunt de tot i sobre tot. Això és el feminisme, al cap i a la fi: decidir damunt les nostres vides i treballar incansablement perquè totes les dones ho puguin arribar a fer. 

Posar la vida en el centre, com ens van voler fer creure la campanya passada, no és un eslògan. És una necessitat. Per això proposam la reducció de la jornada laboral a 34 hores, uns permisos de maternitat i paternitat iguals i intransferibles i una educació gratuïta des dels zero anys. Perquè la conciliació, el posar la vida per davant el capital, per molt impossible que paregui, es pot fer realitat. 

També és una necessitat imperiosa que el sostre de vidre desaparegui, però sobretot el sòl enganxós que fa que moltes dones no puguin engegar la seva carrera. Us record que, des de dia 3 de novembre, les dones hem començat a fer feina gratuïtament perquè encara seguim cobrant molt menys que els homes. Hem d’acabar amb la bretxa salarial. 

Hem d’acabar, també, amb les violències que patim pel simple fet de ser dones. Les que ens duen a tenir por al tornar soles a casa per la nit, a què sumem més de 1.000 assassinades pel simple fet de ser dones des de 2003. Hem de treure el patriarcat de la justícia i de les institucions. I això només ho podem aconseguir des de les forces sobiranistes, com MÉS-Esquerra. 

Dotar de pressupost el Pacte d’Estat contra la violència masclista, treballar en un nou codi penal, en una Llei d’igualtat i una de LGTBI+ estatals, actualitzar la Llei contra la violència de gènere, aplicar la coeducació als nostres centres, dur la paritat als llibres de text, blindar el dret a un avortament gratuït i segur… 

Són algunes de les propostes de MÉS-Esquerra i per això tenc clar el que triaré aquest diumenge: més sobirania, més feminisme. Perquè per nosaltres aquestes propostes no són quatre retxes per campanya, són els mínims que necessitam en la nostra societat per fer-la igualitària. Tenim un objectiu encara més ambiciós: feminitzar la política. Canviar les maneres de fer, de relacionar-nos, treure la testosterona del faristol. Davant la política grisa de corbata, caspa i immobilisme, política participativa, diversa i feminista.

Comentaris