David Casassas aterrà a Palma, convidat pel Grup Renda Bàsica Illes Balears, el passat 10 d'abril per a, entre altres coses, presentar el seu últim llibre "Libertad incondicional. La renta básica en la revolución democrática" (Paidós. Estado y Sociedad, 2018). Tant en el llibre com en la conferència que va impartir en la seva presentació palmesana, el professor de teoria social i política de la UB, membre del Consell Assessor de Basic Income Earth Network (BIEN), i vicepresident de la Xarxa Renda Bàsica, va, sense embuts, a l'ofensiva en la lluita de les idees. I fa bé! En els temps que corren: Ni un pas enrere!

Sens dubte, és extraordinàriament suggeridor aquest "no passaran!" en la defensa de les idees, que haurien de sustentar l'activisme social i la política institucional transformadora. En aquest sentit, Casassas insisteix en un assumpte cabdal: l’igualitarisme ha estat, és, i, gairebé amb tota seguretat, continuarà sent part de la motxilla de l'ideari de l'esquerra emancipadora. Potser, amb el rampant neoliberalisme de les grans desigualtats, recobra especial importància adjectivar aquest igualitarisme emancipador d'equitatiu. K. Marx continua sent actual, perquè actual és allò de "de cadascú segons les seves capacitats, a cadascú segons les seves necessitats", la qual cosa, sigui dit de pas, aconsellaria parlar menys d' "igualtat d'oportunitats", i molt més d' "igualtat de resultats". Igualitarisme, equitat, combatre les grans desigualtats, garantir mitjans perquè sigui possible l’ igualtat de resultats... són idees que s'associen, si o si, amb la proposta de Renda Bàsica.

Val a dir que la Renda Bàsica és una assignació pública monetària, que rep periòdicament i indefinidament tota la població, incondicionalment i individualment, suficient i complementària, i compatible amb el que coneixem com a Estat del Benestar. Res té a veure, per tant, amb les rendes per a pobres, condicionades, estigmatitzadores, i que, tinguin el nom i llinatges que tinguin, són pobres programes que fa dècades que fracassen en el suposat objectiu d’eradicar la pobresa.

Però David Casassas també reivindica, amb tota la raó, per a aquesta motxilla emancipadora la llibertat. Ni un pas enrere en la seva defensa! Ja està bé que el liberalisme s'apropiï de l'ideal de llibertat! Una llibertat, la liberal, que té molta retòrica, perquè malament es pot ser realment lliure sense tenir garantida l'existència material per a decidir quina vida es vol viure. Sense aquesta garantia per a tothom, unes persones poden ser lliures (les que des del bressol, o sobrevingut en un moment de la vida, tenen -a vegades ostentosament- garantit poder triar vides que els mereixi viure-les), mentre que unes altres estaran privats d'aquesta llibertat, i, en el millor dels casos, seran dependents del treball assalariat, és a dir, del, en definició d'Aristòtil i Marx, "esclavisme a temps parcial". Vet aquí una de les grans diferències que exigeix -utilitzant el títol d'un altre llibre que el 2016 coordinà David Casassas- "revertir el guió" en matèria de treballs (retribuïts i no retribuïts), drets i llibertat. En definitiva, "la libertad no se puede pensar desde la justicia (re)distributiva. La libertad es un fin es sí mismo que no puede depender de azares sociales que puedan invitar a formas de asistencia ex post. Distribuir recursos ex ante, esto es predistributivamente, constituye la estrategia central del constitucionalismo republicano democrático" (p. 27 de "Libertad incondicional. ..."). Per això, la llibertat no deixa de ser un miratge, si no va acompanyada d'un sòlid paquet de drets incondicionals, entre ells, la Renda Bàsica.

Concloc amb una recomanació: regalar o regalar-se "Libertad incondicional. La renta básica en la revolución democrática" és una molt bona opció pel Sant Jordi d'aquest any, que està a tocar. Un llibre farcit, a parer meu, de l'esperit del gran Karl Polanyi (encara que no sigui el més citat), i en el qual Casassas ens recorda, a les primeres pàgines, històries com la de l'origen de solidaritat obrera de la menyspreada expressió "viure de gorra", i, a les una mica més de dues-centes que té el volum, ens ofereix punyents reflexions, com ara la inclosa a l'epíleg (p. 219): "El mundo del trabajo asalariado se asemeja a una noria que gira y gira y no se detiene, una noria de la que, por consiguiente, es difícil bajarse sin romperse la crisma. También es difícil encaramarse a ella: sus cestas van repletas y, además, pasan por delante de nosotros a toda velocidad. Es, pues, una noria que, al mismo tiempo, engulle y expulsa."

Passem a l'acció, espolsem-nos la vessa intel·lectual i les pors polítiques, posem de debò la Renda Bàsica en els programes polítics. Entre altres coses perquè, com escriu David Casassas en aquest llibre que coment (p. 39) "La épica de la resistencia agota".

Si és el cas, bona lectura.