Imprimir

Mallorquins a l'oblit i unes xifres "de rècord"

Margalida Munar Socias |

Illa Global | 07 de d’abril de 2019

Captura de Pantalla 2019-04-07 a les 9.20.43
Captura de Pantalla 2019-04-07 a les 9.20.43

S'han oblidat de nosaltres. Millor dit: ens hem oblidat de nosaltres. Els polítics illencs, tant de dretes com d'esquerres (perquè quant d'aquest tema es tracta no hi ha hagut molta distinció) no ens han tengut pas en compte. Nosaltres mateixos hem caigut en la trampa. En allò que els grans hotelers han posat tanta mandra a vendre'ns: que el turisme és el motor de les Balears. I és que, per a aconseguir que malvenem casa nostra als de fora, primer han hagut de vendre'ns la moto que és el millor que podíem haver fet mai.

Els magnats dels 'hotelarros' a primera línia de mar, dels xiringuitos que destrossen la calma de cales desconegudes fa dècades; ens han fet creure que el turisme és el que fa rodar l'economia d'un territori que té molt més a oferir que això. Que és el que dóna 'vida' a les Illes quan per si mateixes en brollen.

Sí, són els amos de tants i tants negocis que han convertit el Port d'Alcúdia, el Port de Pollença o Can Picafort en destinacions ideals pels estrangers; els que ens han abocat a l'autodestrucció. Els que han lliurat al desastre a un territori que és molt ric per haver-se de destinar exclusivament a una activitat. I és que, una província com la nostra, que es pot autogestionar de sobres amb tota la rodada que té; que no pot ser més independent (i no ho dic perquè estiguem aïllats de la resta de peninsulars), no necessita que una elit s'ompli les butxaques a costa de destrossar unes terres exuberants.

Gran part dels mallorquins, però, també en tenen la culpa del malestar social que hi ha a l'illa durant una temporada turística cada cop més llarga. Ens hem entregat nosaltres mateixos al sinistre. Ens hem llançat, tot solets; a l'abisme creient que el que fèiem era enlairar. Enriquir-nos. Fer-nos més forts. Per una errònia convicció que milloraríem el nostre nivell de vida, hem permès que s'edifiquin de manera desbocada gran quantitat de xalets a fora vila. Els culpables de la destrossa, senyors; tenen allò que a Mallorca li deim mal nom.

En efecte, les Balears han perdut 15 mil hectàrees de sòl rústic en 10 anys. Un fet que es deu a la concessió fora corda de llicències turístiques. Així, entre el 1995 i el 2018 a Mallorca s'han concedit més de 9000 llicències per a edificar habitatges d'ús turístic en terres nobles. En menys de tres dècades, hem convertit allò que era camp, pastura, oliveres, ametllers... aire pur; en parets, quadrícules, blocs de marès i asfalt.

Asfalt, sí: perquè l'enorme despesa en carreteres que als autòctons ens sobren, que es construeixen amb l'excusa de la 'seguretat'; es deu també a aquesta voluntat de voler emparar a més persones de les possibles. I és que, les Illes són un espai reduït. Un territori amb unes capacitats limitades on els recursos no són indefinits. Vivim a un lloc a on arrasar amb 52 hectàrees (més de mig milió de m²) de boscos de gran valor agrari, paisatgístic i ecològic (que és el que està fent la nova autopista en bastiment de Llucmajor-Campos); no té perdó.

No obstant això, ja no només pobles costaners com a Andratx, on estan construint un hotel a Camp de Mar que tendrà més de 600 noves places i 13 grans piscines (i s'edifica eliminant més de 4 hectàrees de muntanya litoral); es destinen als estrangers. Ja no només és el Port de Pollença, on s'han reprès les obres d'un hotel il·legal, l'Hotel Don Pedro de Cala Sant Vicenç. Als pobles de l'interior, sembla que també s'han posat per davant als de fora que als nadius.

D'aquesta manera, les Balears s'han convertit en la comunitat autònoma on més creix el preu de l'habitatge. Els eivissencs, formenterencs, els mallorquins i els menorquins necessitem destinar el sou íntegre de 15,7 anys per a adquirir un habitatgede tipus mitjà. Una xifra que se situa 8,4 anys per damunt de la mitjana nacional (7,3 anys). El preu de l'habitatge ha pujat a Balears un 6% en el primer trimestre de 2019, situant-se al 10,7% anual en comparació al 4,9% de mitjana estatal.

Però no només som els capdavanters quant a com de car és l’habitatge, també ho som amb nombre de cotxes per habitant. A tall de curiositat: si posàssim tots els cotxes que hi ha a Mallorca en fila, 666.000; arribaríem fins a Bamako (capital de Mali).

Mallorca: una illa d'una població de 859.289 habitants el 2015 (per llàstima, no hi ha dades més recents) amb 850 vehicles per a cada 1.000. Nova York: una de les ciutats més poblades dels EUA amb 8.537.673 habitants el 2016, amb 539 vehicles per a cada 1.000. Crec que està clar el motiu de la comparativa. A les Illes hi ha gairebé un cotxe per habitant, una de les mesures més altes d'Espanya. De fet, la mitjana estatal és només de 675 vehicles per cada 1.000 habitants.

Voleu més? Acabem d'aconseguir el rècord en creuers a Palma! Per primera vegada, es supera la barrera de les 600 escales en creuers turístics.

Ja ho podia dir Armengol, just a dia 19 de març; que les xifres "són de rècord"! Això que "les coses van bé" en matèria turística ja és una altra cosa, Francina. I el tema que "la temporada serà bona"... En fi. Si ha de ser com la passada millor que no ho sigui.

Amb tot, no m'estranya que apareguin notícies que "més del 80% dels alcudiencs consideren insuportables els impactes del turisme". En un lloc on l'extern sembles ser tu, on absolutament tot va destinat a satisfer els desitjos dels estrangers; seria convenient que els que presideixen es plantejassin si no caldria tenir una mica més en compte als autòctons. Pot ser Francina, qui llueix tant de 'rècords'; hauria de pensar una miqueta en els mallorquins que ja no poden comprar una casa al Port de Pollença o a qualsevol punt de la costa. Perquè, a diferència d'Amsterdam on el Govern vol prohibir que inversors comprin habitatges nous per a posar-los en lloguer a estrangers; aquí seguim la premissa que 'les lleis i els preus de mercat els fixi ell solet'.

En resum, que tot i que el tripartit d'esquerres (Més, PSIB-PSOE i Podem) en el Consell ha reduït el projecte de carretera del PP, no ha posat límits suficients per a frenar l'impacte del turisme. Així, abans d'avisar-nos de l'amenaça que suposa el canvi climàtic, abans d'advertir-nos que "les conseqüències econòmiques, socials i naturals que té, són de gran magnitud"; potser caldria que adoptassin mesures més fermes. I és que, tot i ser el govern que més feina ha fet en matèria de polítiques socials i mediambientals; s'han seguit concedint 40.000 noves places turístiques i donant llicències per edificar 2000 xalets a fora vila. Si volem frenar la contribució de Mallorca al canvi climàtic, no podem seguir en la mateixa línia. Cal, encara, molt de camí a recórrer i més feina per fer.

Podeu veure aquest article en la següent adreça /opinion/margalida-munar-socias/mallorquins-loblit-i-unes-xifres-record/20190407092409000857.html


© 2020 Illa Global

Una mirada crítica al nostre entorn

Portal de comunicació de les Fundacions Darder-Mascaró

Escriu-nos a [email protected]