Més Kant i menys verí

Com a alemanya, potencial pedagoga enamorada de les ciències de l’Educació i aficionada a la filosofia, aquestes darreres setmanes no he pogut evitar pensar en qui és avui dia un dels referents que més han influït en el desenvolupament pedagògic europeu, el filòsof alemany Immanuel Kant, intel·lectual europeu de validesa universal des del punt de vista formatiu i cultural i fundador de l’idealisme alemany. Són els autors com ell els culpables que els partits espanyols de dretes vegin major utilitat en ensenyaments com ara la tauromàquia, que no en els de filosofia. Però això es mereix una reflexió a part. 

Les influències kantianes són perceptibles en totes les etapes i els sectors de l’educació i com deia James Brown: ”A l’educació la seva influència fou profunda, especialment a Alemanya. L’interès de Kant per la moral i la virtut com a objectiu primordial de l’educació dominà quasi tota la teoria següent, malgrat que no es manifestà d’igual manera en la pràctica. A partir de llavors tots els teòrics seriosos seguiren les seves directrius en la recerca de models de la naturalesa humana, en especial de l’estructura de la ment i el mode en què aquesta ordena les nostres percepcions.” (Bowen, 1985, t.III, p.286).

La base damunt la qual descansa tota la tesi pedagògica de Kant és la seva afirmació que l’educació és absolutament indispensable per al desenvolupament de la humanitat i que l’ésser humà s’educa sols mitjançant altres éssers humans que també han estat educats. Segons ell, una educació correcta i adequada, impartida per persones preparades i planificada des d’una perspectiva ‘cosmopolita’, és el gran secret de la vertadera perfecció de la naturalesa humana. Especifica l’autor que aquesta educació ha de ser pensant en el millor estat futur, evitant educar per al món d’avui, món vigent però corromput i fa èmfasi en l’ensenyament basat en un progressiu desenvolupament de la llibertat del nin o la nina. Segons Kant “es tracta que l’infant aprengui a pensar, no d’ensinistrar-lo”.

Com ja he dit, veient les burrades que vomita la dreta espanyolista per les seves xarxes (i des dels seus escons…) i llegint les respostes de les seves seguidores, davant propostes tan surrealistes com ara el Pin parental, que cap consideració tindrien a països democràtics europeus, no he pogut demanar-me a on queda l’obra d’investigadors, la ciència que avala els motius del per què, el quan i el com de l’ensenyament a cada una de les seves etapes, l’aval i l’experiència dels i les que hi són, la confiança en els experts i les persones que duen tota la seva vida dedicant i formant-se en i per l’educació. A on queda el dubte de si no sabran millor que qualsevol usuari de qualsevol grup de Facebook, el que és pedagògicament millor per al desenvolupament psicològic i educatiu dels nostres infants? On queda l’esperit de la dignitat com a principi bàsic de la Declaració dels Drets Humans? Què devien pensar quan matriculaven als seus fills i filles al centre educatiu que triaren? 

Llegint algunes manifestacions públiques a les xarxes, em demano com aquestes persones poden mirar als ulls als professors i professores cada dia o bé directament com poden mirar als ulls als seus fills i filles. Perquè avui tothom és mestre, professora, cap d’estudis o director de centre. Tothom… menys aquells i aquelles que ho són, perquè són les úniques persones que ara sembla que no saben educar als nostres fills i que l’únic que fan, és intentar inculcar-los alguna tendència diabòlica. 

Una de les afirmacions més conegudes de Kant sentencia:”Una acció ha de valer per mi no perquè coincideixi amb la meva inclinació, sinó perquè mitjançant ella compleixo amb el meu deure per filantropia, i per tant, per conviccions cosmopolites.”

Si la dreta, en lloc de comprar títols universitaris i difondre notícies falses, a falta d’argumentació avalada teòrica o científicament, dediqués part del seu temps a educar-se, tal vegada entendria el sentit i la importància d’aquesta cita. 

Perquè llegir, formar-se i aprendre prevé i cura moltes intoxicacions.

 

Comentaris