Dos anys després de les eleccions municipals de maig de 2019, coincidint amb l’equador del mandat actual, l’agrupació de MÉS per sa Pobla va presentar internament un balanç de l’estat del municipi i del treball realitzat fins ara per tal de planificar els reptes dels propers anys. Fins a 36 persones, entre militància i simpatitzants, va participar en l’elaboració del diagnòstic i en el pla d’acció de l’agrupació poblera, document que s’anomenà «Sa Pobla, de tothom».

“Compliu, però sobretot hi sou”

El procés participatiu, malauradament virtual per mor de la COVID19, va concloure que des de l’Ajuntament de sa Pobla s’està complint amb el programa electoral de MÉS, valorant especialment de manera positiva aspectes com la millora de l’oferta cultural i lúdica; i fixant prioritats, com l’aplicació del reciclatge porta a porta, l’escola nova o incorporar més policies locals. Amb tot, l’entorn militant i simpatitzant va mostrar el seu suport a la preponderància de la qüestió social actual, sobretot, degut a les conseqüències econòmiques per a la gent derivades de la pandèmia. En aquest sentit, el grup municipal ha entès que davant d’aquesta emergència social, el primer són les persones. Per tant, els esforços han anat -i segueixen anant- en el terreny de reforçar la solidaritat comunitària (amb campanyes específiques segons les necessitats) i tractar de pal·liar el cop econòmic que ha suposat per a moltes famílies, treballadors/es i petit empresariat, l’etapa d’aturada col·lectiva que suposà el confinament. Tota ajuda destinada al benestar de la gent és poca, perquè sa Pobla és de tothom, i si no és entre tothom no ens en sortirem! Allò urgent, però, no ens ha de fer perdre de vista allò necessari. El curt termini no ens ha tapar la mirada llarga: el medi ambient, la cultura, la planificació urbana, el jovent… ha de ser objecte de preocupació i d’ocupació constant i requereix tota la cura i esma del món. 

“Compliu, però sobretot hi sou” és la frase d’una militant anònim que resumia el balanç fet. Al marge del compliment del programa electoral, que per a nosaltres és la Carta Magna particular, les persones participants del procés participatiu consideraren majoritàriament que la gestió política realitzada durant les setmanes més crítiques de la pandèmia de la COVID19 era correcta. El temps passa volant, però encara recordam els dies crítics en que sa Pobla era el centre d’atenció en ser el primer municipi de les Illes Balears en realitzar un cribratge massiu a la població, fruit de l’elevat nombre de contagis. “Però sobretot hi sou”, feia referència precisament a això, al paper desenvolupat aquells dies i al fet de ser-hi present, sense mirar les hores, al peu de canó d’aquella organització sense protocols preexistents i pràcticament desconeguts per a la majoria. Allò que ara pot semblar normalitzat, en cap cas ho era en aquells moments. El poble de sa Pobla, aquells dies, va respondre molt dignament a la crida de les administracions -des de l’Ajuntament ho férem en glosa i tot!- i, suportant condicions climatològiques adverses, va esdevenir un èxit de convocatòria: la gent va estar a l’altura. 

Donar resposta

Una altra gest que la nostra gent ens agraeix tant en converses informals com també va quedar palès al balanç realitzat, és el fet de “donar la cara” en moments crítics on, més que mai, és important enviar un missatge de coherència o, si s’escau, de denúncia. Com a partit feminista, sentim profunda consternació i ràbia cada vegada que assistim a nous episodis de violència masclista o LGTBI-fòbiques. Sabem de l’avanç aconseguit a nivell de consciència col·lectiva gràcies al moviment feminista, on cada vegada hi trobam més denúncia social front a cada assassinat o agressió per qüestió de gènere o d’orientació sexual. Sabem que queda molt per a fer, per a transformar, en aquest sistema patriarcal; així i tot, volem aprofitar aquestes línies per a recordar a Warda Ouchene i Mohamed, mare i fill, de sa Pobla els dos, als qui la violència, cruel i intolerant, els arrabatà les vides el passat mes de maig. L’onada de solidaritat i d’empatia, al nostre poble i més enllà, fou -una vegada més- a l’altura de les circumstàncies. Ara bé, som conscients del món en què vivim i com normalment solem dir, no ens conformam tan sols en la resposta front a cada agressió. Al que aspiram, a l’únic que ens conformarem, és a una societat en la que no sigui necessari dir prou, en la que el respecte i la convivència en la diversitat sigui quelcom natural i quotidià. Fins aleshores, hi continuarem essent-hi. Fins que faci falta