El passat 15 d’octubre al saló d’actes de Sa Riera de la UIB es va presentar el llibre “Les mutacions socials de la Covid-19” publicat per l’Institut d’Estudis Catalans. El llibre és el resultat del projecte de recerca titulat “Impacte social de la covid-19: una mirada multidisciplinària”, elaborat en el si de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i coordinat per Andreu Domingo i Mercè Barceló. L’estudi, amb la col·laboració d'especialistes de diversos camps de les ciències socials, repassa la incidència de la pandèmia en aspectes com la demografia, la mobilitat, els drets de la ciutadania, els moviments urbans o la societat en general.

El primer resultat del projecte fou l’informe “Impacte social de la covid-19. Una mirada multidisciplinària” (Barcelona: SFCS, IEC https://covid-19.iec.cat/). Ara s’ha volgut oferir una versió de caràcter divulgatiu, més breu. El llibre mostra les dues notes que caracteritzen aquesta obra col·lectiva: la mirada multidisciplinària sobre un mateix objecte, i prendre com a punt de referència els territoris de parla catalana.

En aquest text tractarem el tema en relació amb l’educació, un apartat de l’estudi del qual ens hem encarregat Avelina Miquel i el signant d’aquest article.

A Espanya el 14 de març de 2020 es va dictar un confinament general de la població que establia el tancament de les escoles a més d’altres mesures que afectaven la població infantil. El tancament es va perllongar gairebé fins al final del curs 2019-20. La interrupció sobtada de l’activitat escolar va suposar la substitució de la comunicació educativa presencial per procediments a distància. Aquesta situació excepcional i imprevista va impactar en uns sistemes escolars poc preparats per fer front a una contingència d’aquest tipus. La nova situació tensava un sistema que ja patia importants deficiències en la seva dèbil capacitat per reduir les desigualtats socials i garantir l’equitat i descarregava bona part de l’actuació educativa en les famílies que tenien recursos i equipaments molt desiguals. L’escola s’enfrontava al repte de garantir la continuïtat de les activitats educatives a distància, amb uns nois i noies que estaven confinats als seus domicilis, en habitatges que per donar suport a l’educació dels escolars, gaudien de recursos, condicions d’espai i connectivitat molt diferents. A més amb una disposició de recursos tecnològics i informàtics de les escoles i una formació per part dels mestres i professors insuficient per a fer front a aquesta situació d’emergència. Amb el confinament la conversió dels habitatges familiars en espais de treball pels pares i d’estudi pels fills implicava una nova desigualtat derivada de les distintes condicions d’espais, d’equips i de connectivitat. El pas de l'educació presencial a l’ensenyament a distància comportà majors dificultats en el cas de persones necessitades d’atenció a la diversitat o amb dificultats d’aprenentatge amb les que les possibilitats d’actuació educativa no presencial són més limitades.

Els sistemes alternatius a l’ensenyament presencial, que es varen haver d’implementar de forma improvisada, posaren en evidència una gran capacitat d’adaptació dels docents i el valor que podien tenir aquestes alternatives. Però al mateix temps l’experiència i els estudis demostren que són negatius els resultats pel que fa a la motivació dels alumnes, a la capacitat de potenciar els aprenentatges col·laboratius i a la socialització entre iguals, a més d'altres desavantatges. El grau d’èxit de les metodologies alternatives a l’escola presencial ha estat estretament relacionat amb dos factors: la disponibilitat per part de les escoles i famílies de la tecnologia adequada i el suport que les famílies podien donar per executar les tasques escolars. L’increment de l’estrès provocat per la inestabilitat laboral, la impossibilitat de sortir de casa, la disminució de l’exercici físic i la dedicació més gran a les pantalles d’instruments electrònics, ha pogut tenir efectes psicològics i sobre la salut en general, que també han influït en el rendiment escolar i el desenvolupament dels infants i joves.

La interrupció de l'activitat escolar va tenir també altres conseqüències col·laterals als efectes estrictament instructius i formatius. Aquest és el cas de la supressió dels programes de menjador escolar que eren, en alguns casos, garantia d’un àpat correcte almenys un cop al dia. S’incrementava per aquesta causa la inseguretat alimentària dels col·lectius més desfavorits. Alguns estudis indiquen igualment que el confinament i la manca d’assistència a les escoles ha pogut deteriorar la capacitat diagnòstica i preventiva de l’escola en casos de manca d’higiene, de maltractament infantil, matrimonis forçats i altres pràctiques contra els drets dels menors. Al mateix temps, els efectes del dur i perllongat confinament establert a l’Estat espanyol, ha alterat tot el que es pot denominar ecosistema educatiu dificultat o fent impossible el funcionament d’activitats formatives o d’oci complementaris a l’escola en el procés de desenvolupament dels menors. També en aquest cas la crisi sanitària ha fet parar atenció al desigual accés a aquests recursos que tenen distints sectors de la societat. El confinament va suposar igualment un deteriorament de les condicions de vida dels infants i adolescents i una limitació dels seus drets amb efectes importants en el seu desenvolupament psicològics i físic. La convivència durant molt de temps amb adults els va exposar més a patir maltractaments directes o a contemplar conductes agressives entre els adults. El deteriorament de les condicions socials derivades de la crisi econòmica i de la pandèmia, agreujaven les situacions de tensió i inestabilitat que es podien viure a les llars amb menys recursos. L’increment de problemes psicològics entre nens i adolescents que ara es detecten, posen de manifest aquests efectes negatius amb evidents repercussions negatives en el progrés formatiu, físic i psicològic dels menors. Una conclusió general de l’estudi podria ser la d’afirmar que la pandèmia de la COVID-19 i el confinament de les escoles va posar de manifest la incapacitat de substituir els actuals models escolars, però també va mostrar que aquests presenten deficiències que la crisi sanitària va agreujar i posar encara més de manifest.