La passada legislatura vàrem iniciar importants passes en l’àmbit turístic en la línia de la sostenibilitat i la contenció del creixement. La modificació de la llei turística aprovada divendres passat, via decret llei, fa noves i important passes aprofundint en la línia començada.
Així, la passada legislatura va començar amb el Decret Llei aprovat el gener de 2016 que derogava els aspectes de la “Llei Delgado” més destructors del territori. D’aquesta manera, per exemple, s’impedien els projectes hotelers en sòl rústic, la construcció de nous camps de golf i els increments d’alçades per damunt del planejament municipal dels hotels ubicats en zones turístiques madures.
Posteriorment l’estiu de 2017 s’aprovava una modificació de la llei turística amb una gran novetat. S’establia un sostre de places turístiques: per donar d’alta qualsevol nova plaça turística se’n ha de donar una altre de baixa o adquirir-la de les que hi hagués disponibles a la borsa de places, limitant d’aquesta manera el creixement, que abans era il·limitat. També introduïa mecanismes de decreixement que suposaven l’eliminació de places existents que no complissin els requisits i que no podien tornar a la borsa de places, la qual cosa va suposar un decreixement de més de cinc mil places entre 2017 i 2019, sobretot de lloguer turístic. El problema ha estat que aquest sistema d’inspecció no ha tengut la mateixa continuïtat aquesta legislatura i el ritme de decreixement s’ha frenat, i s’hauria de recuperar.
En tot cas, ara es fa una passa més: es congela la borsa de places disponibles per un període de 4 anys, durant el qual no es podran donar noves altes amb la finalitat de reduir aquestes places o eliminar-les totalment. Però s’ha de tenir en compte que encara es podrà veure un cert creixement perquè hi haurà tota una sèrie de places que hauran iniciat la tramitació abans de l’entrada en vigor del decret llei, que va ser el mateix problema que vàrem tenir la passada legislatura que, a pesar dels canvis legislatius limitadors, moltes places encara es tramitaven per la legislació Delgado.
En relació a les reformes hoteleres, la passada legislatura la vàrem limitar a un increment del 10% d’edificabilitat per damunt del planejament (amb la Llei Delgado podia ser de fins a un 40%) i amb la condició que fos per millorar les instal·lacions i vàrem eliminar la possibilitat de que l’augment fos per crear noves places turístiques. Ara, es fa una nova passa, i es permet un creixement fins el 15% d’edificabilitat, però amb l’obligació de reduir un 5% les places comercialitzades. Tot i que els consells insulars poden reduir aquest 15%, cosa que personalment pens que haurien de fer.
Després de la reforma de la llei turística del 2017, vàrem començar a treballar en la línia de regular més a fons el tot inclòs i d’introduir criteris ambientals i de salut laboral, que substituïssin els clàssics criteris de qualitat que només miraven els serveis i instal·lacions.
Aquesta feina començada es veu reflectida ara a la modificació aprovada, que introdueix els criteris de circularitat, estalvi i reutilització d’aigua, eficiència energètica, tractament de residus, així com importants mesures de salut laboral de cara als treballadors i treballadores del sector.
Pens que la reforma va en la bona línia, però en el tràmit parlamentari estic convençut que encara es podrà millorar i incidir encara més en els aspectes ambientals i de contenció del creixement. En tot cas, encara queda molta feina per millorar el model turístic i econòmic de les Illes Balears en la línia de la diversificació, la sostenibilitat i la qualitat.