Quines haurien de ser les relacions de MÉS?

MÉS per Mallorca és un projecte que, tot i ser el resultat de moltes lluites històriques, encara podem anomenar jove malgrat ser nascut el 2013, fa quasi una dècada. Un projecte fruit de la unitat del PSM-Entesa, IniciativaVerds, ERC i indepedents que el novembre de 2021 passà de coalició a partit únic. Un projecte que ve de multitud d'experiències i diverses tradicions polítiques que han tengut relacions diferents fora de la nostra illa. I és que MÉS és una eina per a la gent mallorquina que, en diferents graus i en diferent ordre, se sent sobiranista, progressista, feminista i ecologista. La nostra força és la pluralitat. Una paraula rovegada però que fa que sumem. Que fins i tot poguem multiplicar. Que no anem enrere.

La pluralitat comporta que les relacions exteriors no poden ser unidireccionals. Les relacions, les aliances, han de tenir sentit, han de ser autocentrades, pensades i planificades des de Mallorca i per afavorir els interessos de la nostra gent. Però prenent en consideració que històricament les famílies que han donat lloc a MÉS es relacionaven amb agents tant poc semblants com Iniciativa per Catalunya o l’esquerra sobiranista basca. Amb Xosé Manuel Beiras, José Antonio Labordeta o Josep-Lluís Carod-Rovira. 

Avui a ningú se li escapa que, dins el mapa de partits suprainsulars al marge dels grans partits estatals, la prioritat han de ser les forces germanes de Menorca, Eivissa i Formentera. Amb elles hem de construir, reformar i repensar un projecte comú per a les Illes Balears i ho hem de fer projectant una veu única cap a l’estat. La presentació de la marca estable interinsular Ara Més, amb Més per Menorca, Ara Eivissa i independents de Formentera, fa dues setmanes a Palma, ha estat cabdal per avançar. 

Tanmateix, a partir d’aquí, si miram quins vincles hem de tenir amb Catalunya i el País Valencià, en primer terme, i amb la resta de pobles d’Espanya i Europa, entenem que allò que té sentit, tant si miram la composició de MÉS, com la sociologia electoral de les Illes Balears, és, sense renunciar a cap lleialtat històrica, establir un sistema de coordinació política amb els agents que siguin necessaris per fer realitat el full de ruta estratègic de Més: una Mallorca i unes Balears sobiranes, justes, verdes i feministes. 

Per això MÉS per Mallorca érem a València aquesta setmana signant l’Acord del Túria amb forces aliades amb les que volem coordinar-nos des del reconeixement i la no ingerència com les nostres germanes de Compromís o el Más País d’Íñigo Errejón (aquests darrers, representant una esquerra madrilenya-espanyola que practica un confederalisme real que no havíem vist mai!) per defensar la democràcia, els serveis públics, el contracte social i una transició ecològica justa i feminista. Per això al Senat i al Congrés treballam, estretament i en el dia a dia, amb Esquerra Republicana, que és un partit integrant de MÉS, i també amb EH Bildu o el BNG, al mateix temps que feim part d’Esquerra Confederal amb l’Adelante Andalucía de Teresa Rodríguez, Compromís o Más Madrid. Per això som a espais com l’acord de la Llotja de Mar amb tots els sobiranistes de les nacions de l’estat, reclamant llibertats polítiques, drets civils i autodeterminació. Per això col·laboram amb formacions de les Illes Canàries en la qüestió fonamental del reconeixement de la insularitat o podem, a moments concrets, confluir amb Junts per Catalunya o el PNB per assolir fites que són bones per a la gent de les Balears. Per això apreciam la complicitat de figures de l’esquerra autodeterminista catalana com Xavier Domènech o Gemma Ubasart, anteriorment vinculades al món de En Comú Podem.

Això no és negatiu. De fet, és lògic i encaixa, en clau verda, d’esquerres, feminista i arrelada, amb el nostre marc europeu. Els Verds i l’Aliança Lliure Europea són una referència indiscutible. Als territoris germans Esquerra Republicana i Compromís, i el que representen, són ca nostra. Aprofitem totes les oportunitats. Quan Ara Més obtingui escó a la carrera de San Jerónimo necessitarem haver establert totes les aliances possibles. Tot tendeix cap aquí, de fet. Les esquerres anticentralistes dels pobles fa temps que transiten cap el camí de la cooperació. Agafem aquest tren. Les dones i els homes del nostre país ens ho agraïran.

comentaris