El proper 14 d’abril de 2021 farà noranta anys de la proclamació de la Segona República. Es tracta d’una de les efemèrides més importants en la història de les lluites democràtiques dels pobles i la justícia social a l’Estat espanyol, una experiència modernitzadora truncada pel cop d’Estat per part del bàndol franquista de 1936 i una sagnant Guerra Civil. 

Més enllà del debat sobre el llegat polític del breu govern republicà; en condicions socials, econòmiques i polítiques adverses, i la repressió a la qual foren sotmesos les forces democràtiques i republicanes amb tot el ventall ideològic durant la dictadura franquista, existeixen dues interpretacions enfrontades sobre la Transició democràtica i l’arribada de l’actual sistema polític, el “règim del 78”. 

El consens oficial de la Transició modèlica espanyola; basat en l’amnèsia col·lectiva induïda del discurs equidistant del “ni vencedors ni vençuts”, el voler passar pàgina del que va significar la generositat i esforç de tants d’homes i dones que sacrificaren les seves vides en la defensa de les llibertats democràtiques abans de la mort del dictador, atribueix a la monarquia borbònica capitanejada per l’ex-cap de l’Estat -avui fugat- el mèrit del nou ordre democràtic, el principal valedor i garant d’una pretesa pau constitucional i conciliant. 

Front a aquesta lectura interessada dels fets, i fruit d’una incessant i heroica tasca de recuperació de la memòria històrica i sense suport institucional durant dècades, hem vist exhumades de les fosses comunes a aquelles víctimes de la repressió a la qual estigueren abocades totes aquelles persones, republicanes i demòcrates, que no apareixen al relat oficial i fundacional de la democràcia espanyola. 

En un moment com l’actual; en què l’extrema dreta i les seves propostes negadores dels drets humans i negacionistes de la democràcia republicana són presents a les institucions i als mitjans de comunicació, en què determinades estructures de l’Estat qüestionen i coarten la llibertat d’expressió, resulta necessari la promoció dels valors democràtics i republicans des de la defensa de l’exemplaritat pública, la qualitat democràtica i la credibilitat de les institucions. 

El republicanisme polític condensa tots aquests valors, i és una finestra d’oportunitat per abarcar-ne d’altres (com el feminisme, l’ecologisme o el dret a decidir) i és una aposta política que va més enllà del disseny institucional, constitucional o territorial en que ha de prendre forma un estat. No obstant això, aquí i ara, el republicanisme i el fet antimonàrquic haurien de ser l’únic maridatge possible per a defensar la famosa trilogia «igualtat, llibertat, fraternitat». Des de la Mallorca agermanada, per una primavera republicana.