Del turisme sostenible al SOS turisme

Del turisme sostenible al SOS turisme
imatge: GOIB
imatge: GOIB

En plena temporada d’estiu d’ara fa cinc anys, l’agost de l’any 2016 i amb 2’7 milions de turistes a les illes, el Govern de les Illes Balears va impulsar “Benvingut Turisme Sostenible”, una campanya a amb “la voluntat de posar en valor el fet turístic” i alhora “fer compatible l’afluència turística amb la vida dels residents”. Feia èmfasi en que “el turisme genera renda, ingressos i benestar” sempre que hi hagués un equilibri entre la vessant social, econòmica i ambiental. El Govern va comptar amb el suport dels agents sindicals, CCOO i UGT per una banda, i de les patronals, CAEB i PIMEB, per l’altra. No obstant això, entitats socials com el GOB, Terraferida o Ciutat per a qui l’habita s’oposaren a la campanya, que qualificaren “d’irresponsable”, organitzant una gala alternativa que anomenaren premis “Turisme SOSterrible”. 

Més tard, la llei de 2018 del Govern balear que regulava per primera vegada l’activitat turística en el règim de lloguer i n’establia un determinat sostre, també va tenir els seus defensors i detractors. Des de l’aplicació de la nova normativa, el nombre de places turístiques en aquesta modalitat experimenta un creixement “notable” en breus períodes de temps que no satisfà ni la voluntat “decreixentista” dels sectors més proteccionistes del territori ni les aspiracions “expansives” del volum de negoci de la patronal d’Habitatges de lloguer turístic (HABTUR).

Les conseqüències de la pandèmia no paralitzen el debat latent sobre el què fer amb el nostre model econòmic principal, sinó que l’accentuen en altres termes. Avui en dia els termes del debat no giren, només, al voltant de les conseqüències de la massificació turística, la pol·lució dels mega creuers, de la fiscalitat turística, de l’habitatge i de quina manera es turistitza… La Covid-19 generalitza el debat més enllà de les zones madures del turisme de masses a Mallorca, talment com la Mallorca ciutat-illa que descriu Margalida Mestre. Efectivament, el bar de l’entrada d’aquell poble del Raiguer de Mallorca o el restaurant famós aferrat a la carretera del Pla són turisme, és economia i tothom mereix una vida digna de ser viscuda. I ara mateix, sembla que no hi ha vistes plausibles de pa per a tothom. 

Avui, divendres 12 de febrer, algunes entitats que signaren aquell “Benvolgut Turisme Sostenible” al 2016, any en què segurament els comptes sortien per a tothom -o per a alguns, i amb escreix- amb els 15 milions de turistes anuals que visitaren les nostres illes. Avui, cinc anys després, inicien una altra campanya en un sentit ben diferent. A les Illes Balears, com a economia més sacrificada en la davallada del PIB per càpita de l’Estat, degut a la desmesurada dependència del monocultiu turística, continuarà el debat sobre quin rol ha d’ocupar la indústria dels serveis. Mentrestant, però, hem de tenir la capacitat suficient per a distingir els ritmes i l’estratègia de canvi. Hom no pot negar la necessitat de continuar amb plans de xoc curtterministes i necessaris per a pal·liar la greu petjada social de la pandèmia que agreuja les desigualtats i la pobresa; alhora però, no hauríem de perdre la perspectiva de cartografiar un futur on l’economia productiva del país consideri com un tot al benestar social del conjunt del món del treball, la protecció del territori i que entengui la diversificació com un valor afegit.


 
comentaris