La política municipal és viva i autèntica: la proximitat, el tu a tu amb la gent o el peu de carrer fan veure l’impacte directe de la política en la vida i en el dia a dia de les persones. En el nostre cas, entràrem com equip de govern a l’Ajuntament de Manacor després de molts anys de governs de dretes, interromputs per 144 dies d’esperança que duraren poc. Sembla que el maig del 2019 la gent encara els recordava aquell parèntesi d’esperança i efectivament, a les urnes s'hi va reflectir la necessitat de construir un Manacor més inclusiu, més feminista i més verd.
Ara bé, val a dir que ens ha tocat lluitar contra algunes dificultats imposades per altres administracions, com ara la impossibilitat de contractar més personal o el decret de confinament perimetral de Manacor la passada tardor. En qualsevol cas, però, aquesta primera part del mandat ha estat marcada, sobretot, per la pandèmia de la Covid-19, que ha evidenciat la necessitat d'un canvi de model. Hem hagut de viure una situació distòpica per comprovar que la cura de les persones, la salut, la supervivència i la gestió del dolor són qüestions que han d'estar a l'ordre del dia de l'agenda política, però fins ara havien estat massa invisibilitzats.
La pandèmia, idò, ha estat una oportunitat per repensar quin municipi volem habitar i quina societat volem construir. La Covid podria haver estat una excusa per aturar, i relaxar-mos; però aquesta no era la nostra opció. Al contrari, en aquest context hem lluitat per arribar a les coses més estructurals que, al cap i a la fi, són les que costen més. El reglament d'ajudes econòmiques -inexistent fins aleshores-; el nou organigrama del departament de serveis socials; la millora en la gestió de residus i la introducció del sistema de porta a porta; o la reobertura de la peixateria municipal a la plaça de Ses Verdures són bons exemples de les polítiques transformadores que vam començar fa dos anys.
A més, des d'una òptica d'esquerres i republicana, serveis socials i igualtat han esdevingut la punta de llança per pal·liar els efectes de la crisi i no deixar ningú enrere. En aquest sentit, garantir el benestar, la protecció i els drets bàsics a totes les persones ha estat i serà l'objectiu d'aquest equip de govern. Al cap i a la fi, el poble són les persones.
Teníem molt clar que si entràvem al govern era per capgirar les lògiques de la vella política. Amb tot això, el juliol del 2020 va començar l'obertura de la fossa al cementiri de Son Coletes. Les imatges del primer dia d'excavació o les de la primera troballa, que ens quedaran per sempre gravades a la memòria, són d'aquelles coses que fan que recordis el perquè de tot aquest esforç i implicació. I, efectivament, tan important era obrir les fosses com contar les històries que ens explicaven aquells ossos. Per això, amb la col·laboració de l'equip d'Atics, vam obrir el cementiri de bat a bat perquè tothom pugues assistir a les visites guiades i conèixer de primera mà l'avanç de les excavacions. A l'espera de la segona fase, aquesta primavera va tenir lloc el cicle de conferències 3Obrir per tancar ́.
Per altra banda, és necessari reivindicar la cultura, que ha esdevingut una eina per fer poble i ens ha acompanyat en els moments més durs d'aquesta crisi. Així, hem fet valdre el potencial cultural i artístic de Manacor, i hem apostat fort per aquest sector, tan afectat per les restriccions sanitàries. Dos exemples d'aquesta aposta han estat la creació del Premi Ciutat de Manacor de Música d'autor Guillem d'Efak i la posada en marxa de la plataforma enviumanacor.cat.
Un altre dels eixos que, per primera vegada, ha esdevingut central en la gestió municipal ha estat el feminisme, un àmbit en el qual encara queda molt camp per recórrer. Des del primer moment, vam multiplicar el pressupost del departament d'Igualtat, que va passar dels 3.000 als 50.000 euros anuals. A més, vam celebrar la I Fira de les Dones el març del 2020, el 8 de març del 2021 va ser declarat dia festiu, hem pintat murals feministes a tots els instituts del municipi, hem fet més de cent tallers coeducatius a totes les escoles per nins i nines de totes les edats, hem format al professorat i al cos de monitors i estam en procés d'elaborar el primer pla d'igualtat municipal. Tot i això, en cap cas hem de ser autocomplaents i pensar que tota la feina ja està feta: el context actual de violència masclista i lgtbifòbica així ens ho demostra. Tenim un repte pendent a més de protegir les víctimes i és fer de Manacor un municipi segur i feminista. Això passa necessàriament perquè la visió de gènere estigui present a tots els racons de l'ajuntament. El feminisme és l'única eina teòrica i pràctica que ens permetrà transformar de veritat.
Com dèiem al principi, el poble són les persones, el fan les persones. Ens queda molta feina per fer, però estam en el camí. Des del feminisme i el republicanisme d'esquerres seguirem lluitant per fer Manacor un poble més divers, més verd i més lliure.