“El sistema està romput i perdut, per això teniu futur” deia el filòsof i escriptor Jose Luis Sanpedro l’any 2011 en referència als joves que protagonitzaren el moviment del 15M.
Onze anys després, tenim un dels partits que sorgí d’aquest moviment a la vicepresidència del govern i presidint ministeris com el de Treball.

Tant PSOE com Unidas Podemos als acords d’investidura es comprometeren a derogar íntegrament la reforma laboral duita a terme per el Partit Popular l’any 2012 i a recuperar els drets laborals perduts amb aquesta. Un compromís que també signaren aquestes dues formacions amb EH Bildu. I que també defensaren i manifestaren la majoria de tots els sindicats. 

No obstant, tot i que aquests compromisos i les demandes de la mateixa ministra Yolanda Díaz quan aquesta estava a l’oposició i ja després com a ministra, sembla ser que el govern amb el beneplàcit de CCOO i UGT han incomplert els seus compromisos i simplement han elaborat una petita modificació i han cedit un altre cop davant els poders empresarials de la CEOE.

Pel que fa a modificacions si que és cert que hi ha algunes millores destacable com la ultractivitat dels convenis i la priorització dels contractes indefinits entre altres, així i tot; es conserva gairebé la major part del contingut de la reforma laboral del PP i es mantenen entre altres aspectes negatius els 33 dies any per 24 mesos a les indemnitzacions per acomiadament, els ERO sense control administratiu, no recupera els salaris de tramitació per acomiadament, la possibilitat d’incompliment de convenis.... i molts altres aspectes que han denunciat sobretot ELA i LAB els dos principals sindicats d’Euskal Herria i la CIG, principal sindicat de Galiza (on més del 10% de la classe treballadora gallega hi està afiliada).

Prop d’una vintena de sindicats del sindicalisme transformador d’arreu de l’Estat, entre els que hi ha els indicats anteriorment i dels que també hi forma part l’STEI Intersindical també han rebutjat la proposta de reforma laboral. 

A les Illes Balears, les Kellys celebren que les taules salarials dels convenis sectorials estaran per damunt de les de l’empresa però per altra banda no es resol un problema que afecta molt al seu col·lectiu, com és la subcontractació. No es modifica l’article 42.1 de l’Estatut dels Treballadors per tal de limitar la subcontractació de serveis especialitzats aliens a l’empresa. Una externalització que no suposa més que una degradació de les condicions laborals i la precarització de les condicions de treball de les cambreres de pis.

Qui pel contrari sembla estar molt a gust amb la proposta de reforma laboral és ni més ni menys que la FAES de José Maria Aznar... I allunyant-nos del pitjor centralisme que presidí el govern espanyol tant el BNG, Esquerra, la CUP i EH Bildu així com els jeltzales del PNV, s’han manifestat contraris a la reforma. 

Des de l’esquerra abertzale sobretot s’han mostrat molt decebuts i contraris. Entre les seves reivindicacions destaquen sobretot , el fet de no prioritzar els convenis territorials. 
El diputat d’EH Bildu Oskar Matute ha estat prou contundent dient que aquesta reforma no dona respostes a les necessitats de la classe treballadora. 

La mateixa CEOE ha demanat que no es modifiqui ni una coma de la reforma pactada, fet que ha indignat molt als partits citats anteriorment. El secretari general d’UGT Pepe Álvarez també ha opinat que no és raonable que es vulgui millorar la reforma en el Congrés. 

Recordem que la reforma laboral de 2012 només comptava amb el vistiplau de la patronal. I un altre cop dins el marc del “diàleg social” qui ha tingut les millors cartes i sembla ser que se’n torna a endur la partida és la CEOE que no ha permès realitzar modificacions significatives. 
Una postura amb la que sembla estar molt còmode el PSOE i que empra com excusa la necessitat de desbloquejar l’arribada dels fons europeus i que Europa reclamava aquest tipus de marcs laborals. 
Per què les dretes no necessiten el suport dels sindicats i en canvi algunes esquerres tenen complexes en no tenir tot el suport de la patronal?

Aquesta vegada l’arc parlamentari de la dreta i l’ultradreta  s’ha manifestat contrari a la reforma; una postura que no té altra rerefons que el de desestabilitzar i tombar el govern. Així i tot , C’s s’ha obert a votar a favor si el govern no té el suport de la resta de partits d’esquerra. 
Mala papereta per Unidas Podemos votar una reforma juntament amb la formació taronja.

Ara està per veure com es desencallarà la situació, prioritzaran PSOE i Unidas Podemos mantenir el bloc de la investidura aconseguint millores a l’hora de tramitar la llei i el que suposen aquestes o per altra preferiran tenir el suport dels sectors favorables a l’actual proposta de reforma i renunciar a gran part dels seus compromisos? El fet de no complir-los pot desil·lusionar gran part de l’electorat progressista.

L’alta precarietat laboral i l’atur juvenil( segons dades del darrer trimestre del 2021 a les Illes Balears és de més d’un 31%) són algunes de les situacions que ens ha de permetre revertir la reforma laboral. 
Preocupants són també les dades d’un estudi de la Conselleria de Salut de les Illes on s’afirma que un 15% de la població de les Illes es va medicar l’any 2021 amb psicofàrmacs i una de les causes del consum és la situació econòmica precària, tal i com informava l’Ara Balears. 
No oblidem tampoc la gran desproporció entre els salaris i el cost de l’habitatge; una situació que sembla que no millorarà gaire amb els bons d’habitatge de 250€ del govern central.

Cal per tant una reforma més valenta que recuperi drets i empoderi també a la classe treballadora. 

Acabaré recordant un dels aforismes de Fuster enguany que en celebram el centenari 
"No acceptes la derrota fins que no trobes que en sortiràs guanyant".