Conec en Lleonard Muntaner des de fa quasi cinquanta anys. Al llarg d’aquest mig segle l’he tractat amb continuïtat, en determinats períodes la relació ha estat molt freqüent i en altres més esporàdica. Això vol dir que sé de primera mà que sempre ha estat un personatge curull d’inquietuds i curiositats culturals. De molt jove va escriure versos (un dels quatre poetes de l’antologia Temptant l’equilibri, de 1973), també va ser –i mai no ho ha abandonat del tot- un aspirant a pintor, amb una participació directa en les accions del  grup rupturista Criada 74, durant més d’una dècada fou professor del Departament de Geografia de la UIB, ha estat i és historiador, amb una tesi doctoral important i innovadora titulada Els xuetes de Mallorca: espai, economia i societat a finals del segle XVII (1988), un temps estigué al capdavant d’una llibreria de vell, tota la vida ha estat un perseguidor obsés de tota mena de llibres, arribant  a formar una biblioteca personal de magnituds ben considerables.

            L’hàbitat dins el qual s’ha trobat més bé, fins al punt de tastar-hi el plaer de l’autorealització personal, ha estat el del món del llibre, en totes les seves cares: autor i lector, col·leccionista i productor. Al voltant de 1990, ja va participar en la creació d’algunes editorials (El Drac i El Tall). I el 1994 va decidir emprendre un projecte propi: Lleonard Muntaner, Editor. Un projecte que ha tengut continuïtat, amb un creixement constant, superant amb habilitat i voluntarisme els entrebancs de tot ordre que li han anat sortint al pas. Esser editors en una terra on la lectura és una activitat poc practicada, on els suports institucionals sempre han estat precaris i inestables i on el sistema de difusió mediàtica del producte llibre és clarament insuficient no és de cap de les maneres una tasca fàcil. Per sort, aquell projecte que havia nascut com a personal amb els anys es va poder transformar en familiar, amb la dona assumint la sempre ingrata tasca de la gestió econòmico-administrativa, amb la filla participant en la direcció editorial i amb el fill fent-se càrrec de la promoció, la distribució i la intervenció artística. Un equip ben greixat, una petita empresa familiar que, comptant amb el suport de molts pocs empleats però ben eficients i amb alguns col·laboradors externs, ha esta capaç de produir anualment una mitjana d’una quarantena de títols, prop de les set desenes els darrers anys.

            Amb molt d’encert, l’editorial ha volgut celebrar el seu primer vint-i-cinquè aniversari amb la publicació d’un volum de dues-centes trenta-quatre pàgines que recopila tota la seva trajectòria. És el Catàleg 25 anys (1994-2019). A més de la ben útil presentació explicativa de l’editor, el volum presenta, per col·leccions, tots els nou-cents noranta-un títols que l’editorial havia publicat fins l’any 2019. De cada llibre en reprodueixen la portada i n’ofereixen la fitxa tècnica. En determinats casos, també hi incorporen un text breu que informa amb més detall del contingut de l’obra. De quin tipus d’editorial estam parlant? Quines han estat les seves línies de publicació més dominants? Quines temàtiques són majoritàries en el seu catàleg? El mateix Lleonard Muntaner, a la presentació del volum, ho explica amb molta claredat i exactitud: “l’editorial ha tengut dues grans fases: una d’inicial en què el pes de les nostres publicacions recau en les ciències socials i en els llibres d’autors i de temes relacionats amb les Illes Balears, i una altra, a partir del 2006, amb la incorporació dels meus dos fills Maria i Jaume, en què, sense deixar de banda aquest tarannà, optàrem per reforçar el pes de la literatura i de l’assaig de caire més generalista, amb autors de tot el territori lingüístic català i amb traduccions d’autors estrangers”. 

            Els quasi miler de títols editats per Lleonard Muntaner, devers un noranta per cent dels quals són en català, es reparteixen en un gran nombre de col·leccions, una cinquantena, la trajectòria de les quals és, però, prou desigual, tant en durada com en el nombre de volums publicats. Una anàlisi del Catàleg ens permet comprovar que ens trobam bàsicament davant una doble oferta: d’una banda, títols que pertanyen a l’àmbit de les ciències socials i les humanitats; de l’altra, al de la creació literària. En referència a Mallorca, la història, especialment la contemporània, l’art i l’economia, la societat del passat i la del present, la literatura i la llengua, la cultura, la ciència i el pensament... A partir del 2005, aproximadament, incorporació de títols que ja remeten, tant per autoria com per tema, a un espai extern a Mallorca, ja sigui Catalunya o altres indrets d’una o altra part del món. Quant a la creació literària, podem observar que l’editorial atén els diferents gèneres:  la narrativa, amb les col·leccions “Aliorna” (57 títols), i “Debiaix” (17). la poesia, amb “La Fosca” (44), “Poesia” (en català, 46; en castellà, 20), i “La Butzeta” (40) i el “Teatre” (16). També té una oferta important d’obres que s’inscriuen dins la literatura del jo, en les seves diferents modalitats, el dietaris, les memòries, els epistolaris i els llibres de converses (la col·lecció “En diàleg”, 27 títols). El gènere de l’assaig també hi és ben representat, amb una presència que ha anat creixent els darrers anys. Les col·leccions “Llibres de la Nostra Terra” (125 títols), “L’Arjau” (69), “Refaubetx” (32), “Panorama de les Illes balears” (62) i “Temps obert” (33) cobreixen l’àmbit de les ciències socials i les humanitats en un sentit ampli, combinant les obres que són els resultat d’una tasca de recerca rigorosa i de llarga durada sobre un tema i les que sobretot pretenen uns objectius divulgatius, els quals en tots els casos són treballs breus degudament documentats i ben perfilats. 

            El gran encert de l’editorial va ser la decisió de començar a funcionar, fa una quinzena d’anys, pensant que el seu mercat natural havia de ser la totalitat dels Països Catalans. A les Balears, la lectura en català sembla que tan sols és de devers un 10%. Sobre una massa lectora tan esquifida es fa molt difícil construir-hi una  editorial mínimament potent, professional i econòmicament viable. Lleonard Muntaner va posar-se a incorporar autors i temes adscrits a Catalunya i al País Valencià, amb la intenció de disposar d’un catàleg que tengués capacitat d’atracció d’un nombre potencial de lectors molt més ampli. Així mateix, va apostar fort per a la publicació de traduccions. La concreció d’aquesta línia de treball editorial té noms i llinatges. Entre altres, i a tall d’exemple, J. F. Mira i M. Sempere, J. Molas i V. Villatoro, C. Miralles i F. Vilanova, C. Hac Mor i J. Navarro, G. Apollinaire, W. Benjamin, A. Camus, I. Zertal i R. Barthes, T. Hughes i M. Atwood, M. Yourcenar i i T. Bernhard...  

      Es tracta, certament, d’una empresa petita, però els fets canten: té una gran empenta, ha publicat un gran nombre d’estudis que són de lectura necessària per al coneixement històric de Mallorca, ofereix una mostra de bona part de la nostra millor literatura i és una finestra oberta al món de la cultura europea contemporània. A hores d’ara ja és una infraestructura cultural de país del tot imprescindible.