En els discursos d’investidura dels líders del PP, que s’han servit activa o passivament de l’extrema dreta per assolir el poder d’institucions com el Govern Balear o els Consells insulars de Mallorca i Menorca, sense anar més enfora, s’ha fet servir molt i malament la paraula democràcia.

Càrrecs com Marga Prohens han acusat les esquerres de no respectar la democràcia per haver-se referit als pactes PP-VOX com una amenaça per a la democràcia. Ningú no qüestiona ni el dret ni la legitimitat del PP per pactar amb un partit com VOX, però hauríem de ser conscients que pactar amb un partit que no creu en la democràcia i que nega les bases de la convivència social és una amenaça per a la mateixa. A més, el qüestionament ve de part de qui després de la moció de censura contra Mariano Rajoy que va dur les esquerres al poder, s’han dedicat els darrers anys a acusar Sánchez i Podemos, directa o indirectament a través dels altaveus proporcionats per la caverna mediàtica, gairebé de colpistes. O de traïdors a Espanya, per pactar puntualment amb EH-Bildu o ERC, encara que aquestes forces siguin majoritàries als seus respectius territoris: o és que volen una Espanya sense bascos ni catalans, o contra els bascos i catalans?

Negar els drets i fins i tot l’existència de minories socials, sexuals, culturals; amenaçar la supervivència de la llengua de la pròpia terra; negar la violència masclista; negar fins i tot el canvi climàtic… són només algunes de les perles que els pactes PP-VOX signats aquests diescontenen, i que no eren al programa electoral d’un PP que ara presideix la majoria d’institucions arreu. Són imposicions del partit del mascle alfa Abascal, i això tindrà un cost molt important, en termes democràtics.

Perquè la democràcia no és sols votar cada quatre anys, sinó un sistema on totes i tots som corresponsables. Hi ha normes escrites (les lleis, decrets, ordenances…) i hi ha normes no escrites en qualsevol societat humana que passen per respectar els qui conviuen amb tu, encara que no siguin ni se pareixin a tu. Les normes escrites i aprovades políticament canvien, però només són aplicables en cada context sempre que ciutadans i ciutadanes es respectin entre ells mateixos i es corresponsabilitzin d’una política que no s’hauria de deixar mai (només) en mans dels polítics.

I fallen les dues coses: ara tenim polítics que practiquen el terrorisme social injectant la por i incitant a l’odi contra els qui pensen diferent; i una ciutadania des-responsabilitzada de les coses que passen, més enllà d’exercir o no el teu dret a vot (que en la meva opinió hauria de ser una obligació). Democràcia d’usar i tirar, com aquella lona gegant que l’extrema dreta va penjar a Madrid i que fins I tot la conservadoríssima junta electoral  va fer retirar: una paperera on desfer-nos de tot allò que no agrada al partit ultra, començant per la memòria de-mo-crà-ti-ca!