De la mà de la “justícia”, de la mateixa justícia ideològica i partidista que fa uns dies impedia Juana Rivas sortir de la presó impugnant l’indult del govern, torna arribar la polèmica a Catalunya i en realitat, al dels territoris de l’estat amb idioma propi. Es torna polititzar la llengua catalana per atacar-la, en aquest cas a través del Tribunal Superior de Justícia del Principat, que ha dictat mesures cautelars arran de la denúncia d’una família que vol que el seu fill de cinc anys a Canet de Mar sigui educat en castellà.

Novament, no importa el que la gent hagi votat, ni el projecte educatiu i lingüístic del centre educatiu afectat. Més enllà de la qüestió formal (i democràtica), tampoc no sembla important per a aquesta família que l’escola en català s’hagi demostrat, més enllà de les intoxicacions interessades, com un model d’integració escolar durant dècades. Miren realment pels drets i els interessos del seu fill? És evident que no, ben igual que els antivacunes.

Tampoc no importen les dades sobre el retrocés en l’ús social de la llengua, o sí, perquè si en bona mesura la conservam és gràcies a la tasca socialitzadora que fan els centres educatius. I clar, per això l’escola esdevé un dels camps de batalla dels fonamentalistes animats per l’”a por ellos” i l’auge de l’extrema dreta, premiada amb una incipient representació institucional i amb la complicitat de bona part dels mitjans de comunicació. 

I ben alerta. Perquè si la “justícia” comença a contravenir els drets lingüístics de tota una comunitat en nom d’una sola família -i no d’un infant, sinó dels seus irresponsables progenitors-, d’aquí poc temps acabarà per beneir el “pin parental” de VOX, és a dir, el dret de vet de les famílies fonamentalistes perquè als seus fills i filles no se’ls ensenyi res que tengui a veure amb la ciutadania, els drets humans, i el respecte als altres.

Perquè això va, efectivament, de respecte. O de la seva absència. D’una “justícia” que no respecta la democràcia i els drets humans. No va dels drets d’un infant, en un estat que en deixa morir molts d’ells en el seu intent frustrat d’arribar a la frontera, o que els retorna al Marroc contravenint el dret internacional sobre la protecció dels menors. O dels  1.800 nins i nines que viuen a la Cañada Real, a Madrid, i que fa un any varen haver d’escriure una carta a les Nacions Unides perquè no tenien electricitat a les seves llars,i a dia d’avui segueixen igual, sense que s’armàs l’escàndol que hem vist aquests dies.

El gruix de la premsa i bona part de l’opinió pública espanyola s’han llançat a defensar “l’infant de Canet”, tot acusant dins i tot de “nazis” a docents, govern català i defensors de la diversitat cultural i lingüística. Una nova ofensiva de la caverna contra la llengua que només pot ser contestada com hem fet sempre: des de la dignitat, la mobilització i la constància.