L’Europa cada vegada menys políticament correcta critica el primer ministre italià Salvini per no deixar desembarcar a les costes italianes el vaixell Sea Watch que duu dues setmanes a la deriva amb 42 persones migrants que fugien de Líbia i varen ser rescatades en alta mar. A Espanya, el govern «progre» de Pedro Sánchez, molt més políticament correcte que l’extrema dreta salviniana, simplement ha mirat cap a un altre costat després que l’ONG d’Helena Maleno donàs el crit d’alarma fa només uns dies d’una pastera a la deriva, i els serveis de salvament espanyols deixassin d’actuar. El resultat, 22 persones mortes.
Així funcionen les instruccions que Pedro Sánchez va donar el mes de maig a Salvament Marítim, que segons paraules de Maleno, «són les mateixes polítiques de Salvini, però maquillades». La conseqüència d’aquestes polítiques, pur racisme institucional, és la necropolítica, la mor de desenes de persones innocents cada setmana per l’acció (emmascarada d’inacció, com si això els llevàs responsabilitat) de l'Estat, dels Estats.
Unes polítiques que fan ser poc optimistes respecte al futur govern d’Espanya, si és que s’arriba a constituir. La renovació anticipada de Josep Borrell al capdavant del Ministeri d’Exteriors ja apunta a què les resistències de Sánchez a pactar cap a l'esquerra (per cert, l’únic pacte possible i desitjable) més de dos mesos transcorreguts d'ençà de les eleccions generals comencen a agafar cos, per a major glòria de l’IBEX35 i l’estabilitat dels «mercats».
Mentre les dretes es van posant d’acord al dictat del programa d’extrema dreta de VOX, que fins i tot planteja perseguir i il·legalitzar les ONGs que treballin amb persones migrants, el PSOE es limita a posar-se de perfil, enlloc de llançar missatges que combatin l’increment del feixisme. No sols no canviarà la política migratòria, sinó que els pensionistes o la reforma laboral poden esperar asseguts. Ell trasllat dels presos polítics de Madrid cap a Barcelona després de la farsa de judici al Tribunal Suprem, fent-los passar per mitja dotzena de presons, també diu molt tant de la política humanitària del govern espanyol, com de les poques ganes de fer el més mínim gest per distensionar el conflicte amb Catalunya.
No tenim encara govern d’Espanya, però queda clar que hi ha un enemic extern (els migrants i les persones refugiades) i un intern (els independentistes). Tot fa massa olor de ranci, sincerament. Mai en tan poc temps s’havia cremat tant de vot perquè hi hagués canvis.