Unes setmanes després de l’assassinat de Warda i el seu fill Mohammed a Sa Pobla, la troballa al fons de la mar aferrada a una àncora d’una de les nines segrestades per un home amb la voluntat manifesta de fer mal a la seva exparella ha tornat commoure la societat. Entre el 17 de maig, data de l’assassinat de Warda i Mohammed, i el moment en què escric aquestes línies, set dones més han estat assassinades a mans de les seves parelles o exparelles. Trenta-vuit feminicidis i altres assasinats de dones en aquest menys de mig any que duïm de 2021. Mil dues-centes quinze dones assassinades a Espanya d’ençà de 2010, any en què les feministes de feminicidio.net varen començar a comptabilitzar els crims masclistes. 

Moltes més dones mortes pel terrorisme masclista que pel d’ETA. El segon té una potent Llei de protecció de les víctimes i a les seves famílies i a cada persona amenaçada se li posava escolta. No cal parlar de la desprotecció flagrant de les víctimes de la violència masclista, moltes d’elles amb ordres d’allunyament dels seus botxins que jutges i cossos i forces de seguretat no han estat capaços de fer efectives. L’abús arriba a vegades fins i tot per part de la pròpia “justícia”, capaç de negar la major i de culpabilitzar les víctimes. Una “justícia” impregnada de cultura masclista, com bé ha retratat na Caterina Canyelles Gamundí al seu recent llibre.

Quan les xifres són les que són, per què no els donam la rellevància que es mereixen? No hauria de ser la lluita contra la violència masclista una de les principals preocupacions de les polítiques públiques? El Moviment Feminista de Mallorca ja ve reivindicant en les darreres mobilitzacions que els minuts de silenci institucionals serveixen de poc si no s’actua amb contundència.

Fa uns dies, a Madrid, el silenci de les milers de persones concentrades en protesta per l’assassinat de n’Olívia es va trencar de la mà d’un vigorós “¡Viva España!” que no sols no venia al cas, sinó que representava l’odi cap al feminisme que promouen determinades forces polítiques i del que massa mitjans de comunicació són còmplices quan esdevenen altaveus de la seva ideologia reaccionària i contrària als drets humans. Algú s’imagina fa vint o trenta anys tertúlies a tots els mitjans justificant el terrorisme d’ETA? Idò això aquí passa gairebé cada dia, amb la justificació del terrorisme masclista, la negació de la violència de gènere i la criminalització de les feministes.

Malauradament, la cultura masclista ho impregna tot, i més encara en uns moments d’incertesa on alguns veuen amenaçada la seva masculinitat dominant per les veritats del feminisme, i hi responen des de l'auto-re-afirmació masclista i feixista. Aquesta és una altra de les virtuts del moviment feminista: dir les coses pel seu nom. Una primera passa necessària per canviar les coses.