Després d’un diumenge de reunions d’alt nivell entre responsables de la companyia i del govern britànic, el touroperador Thomas Cook, una de les corporacions amb més història del Regne Unit i un dels principals tour-operadors turístics a les Illes Balears, juntament amb l’alemanya TUI, ha declarat fallida. 

Ja fa estona que la insolvència de la companyia era vox populi, i de fet la matriu va ser comprada per capital xinès fa només uns mesos. No obstant, el tancament de l’operació requeria, per part dels bancs creditors de Thomas Cook, d’un aval de 200 milions de lliures que aquests exigien al govern britànic de Boris Johnson. Finalment, ahir no es va poder aconseguir aquest aval, i ara repatriar 600.000 turistes tampoc no serà una operació barata, en la qual Downing Street s’haurà d’involucrar.

Notícies com la fallida de Thomas Cook, que queda amb un deute d’aproximadament un bilió d’euros, poden tenir efectes nefastos a les portes d’una recessió a Europa, afegits a la incertesa del Brexit. Durant el cap de setmana, quan encara no estava confirmada la crisi del tour-operador, ja hi va haver un cert pànic a hotels d'arreu del món que havien contractat amb el mateix.

A més, pel que fa a les Balears, i més enllà de la gestió concreta de les conseqüències immediates de la desfeta del touroperador, que són ben importants -centenars de treballadors i treballadores aquí, a més d’hotels, transportistes i altres proveïdors que poden quedar arruïnats si no es poden cobrar els serveis prestats durant tota la temporada-, l’efecte dominó en el món turístic està per veure, i no pinta bé.

La gestió de la fallida i la resposta que es doni als clients serà clau en la recuperació de la confiança, almenys dels turistes britànics, per poder tornar a contractar un paquet de viatge per venir a Mallorca o a qualsevol altra destinació. Per als «mercats», tot es redueix a què hi ha una quota de mercat, i la de Thomas Cook serà coberta per altres empreses, perquè "tanmateix la gent vol viatjar". Però no es poden menysprear els efectes d’aquesta fallida sobre el consum, i sobre les previsions turístiques de les Illes Balears, especiamlent per part del turisme britànic.

Si bé som un defensor de la davallada de l’arribada de turistes a les Illes, un descens abrupte i sense planificació pot ser nefast en termes socials. I la crisi de Thomas Cook, a més de tornar a posar en evidència la desconnexió entre el món especulatiu del turisme i el món real, també posa en evidència l’extrema vulnerabilitat d’un model econòmic i una societat que s’ho juga tot a una carta amb el turisme, i les poques eines per poder-hi fer front.

La transició econòmica i ecosocial no pot esperar, i passa per disposar d’eines d’intervenció públiques sobre el turisme (des d’un tour-operador públic balear a una companyia aèria pública, encara que sigui operada per altres, i òbviament per recuperar el sentit de servei públic dels aeroports). I sobretot, per diversificar el monocultiu turístic i reduir dependències, tant del turisme internacional com energètiques. Millor si algú s’hi posa ja, i no esperam al proper desastre a plorar per no haver fet allò que era i és de sentit comú.