Costa d’entendre la fotografia de tots els grups polítics (tret de VOX) que simula una unitat inexistent entre dretes i esquerres per afrontar la crisi. Ahir mateix Company advertia que el seu referent de gestió de la pandèmia és Ayuso, no el que estan fet Francina Armengol i el GOIB.

Però sí, tots els partits, inclosos els que es situen més a l’esquerra, es varen unir al Palau de Congressos aquest divendres per tal de signar un manifest impulsat per la fundació de l’hoteler Josep Forteza-Rey carregat de llocs comuns i brindis al sol. Potser la dreta es senti còmoda amb un manifest que no implica cap transformació ni una més enllà dels esforços que ja s’estan fent, però que hi ha de les esquerres? Han llegit la lletra (no petita, sinò en negreta i subratllada) del manifest?

En matèria de salut, el manifest diu que “no s’ha de posar límits en cap medi eficient”. Més enllà de les faltes d’ortografia, a quins mitjans es refereixen? No ha deixat clar la pandèmia que allò que cal és reforçar els serveis públics, començant pel servei de salut? Idò no: aquí la solució és la col·laboració público-privada, un mantra que es repeteix a tot el document. L’administració, si s’ha de tocar, no és per reforçar-la, sinó per reduir-la, amb l’excusa de minvar la burocràcia.

Protegir els més febles passa, també, per repetir aquest mantra, i que ningú quedi pel camí però sense ni tan sols esmentar un dels principals elements d’exclusió en aquests moments: l’accés a l’habitatge. En economia, més doctrina neoliberal: hi ha un apartat dedicat a les empreses i un altre als autònoms, però no als treballadors i treballadores perquè clar, “salvar les empreses és salvar els treballadors i les famílies”, una afirmació tan vella com el propi capitalisme.

No falten les al·lusions, sense concretar res, a reduir o suspendre imposts, la qual cosa ens duu a demanar-nos com compliran les administracions públiques amb les seves obligacions, si disposen de menys ingressos.

La diversificació de l’economia es defensa perquè no queda més remei i deixant clar (i subratllat) que en tot cas “sense depreciar les enormes possibilitats que tenim com a destí turístic”.

Dues línies i mitja ben vagues sobre medi ambient, amb “mesures mediambientals com l’estalvi energètic i la lluita contra el canvi climàtic” i novament una visió del sistema educatiu absolutament subordinada als interessos de l’economia i el mercat laboral clouen un document que no és molt enfora del programa polític del PP a les darreres eleccions autonòmiques.

Resulta molt decebedor, especialment quan hi ha moviments sociopolítics amples, com La Vida al Centre o el Fòrum de la Societat Civil entre altres, que venen treballant i reclamant que la crisi s’abordi amb mirada estratègica, que alguns caiguin en la trampa del tacticisme d’una imatge d’unitat que s’acaba quan els signants surten per la porta del Palau de Congressos. Això no vol dir que la unitat no hagués estat necessària, no ara sinó d’ençà de fa un any. I les dretes han deixat ja ben clar que la pandèmia és la seva principal trinxera contra els governs progressistes, tant l’autonòmic com l’estatal. No són temps de plegar-se als seus interessos, sinó de ser estratègics, i de fer canvis reals, amb compromisos concrets, i si hi ha d’haver un front comú que sigui per reclamar davant l’Estat que compensi el fet que tot i ser la comunitat que més ha aportat durant dècades, ara som la més impactada pel coronavirus i les seves conseqüències. Però no per fer més del mateix, i molt menys la política dels altres.