José Maria Gago i l'edició a Mallorca (1962-1989)

Editores-y-libreros-RGB
Editores-y-libreros-RGB

El passat 10 de maig es presentà a Can Alcover la darrera obra de José María Gago González, Editores y libreros en Mallorca 1962-1989. Entre el compromiso identitario y la sociabilidad cultural (Palma: Lleonard Muntaner edicions 2021). L’autor (nascut a Lleó, però resident des de fa alguns anys a Mallorca), és doctor en història i professor jubilat i té darrera una llarga trajectòria historiogràfica. Membre destacat del Seminario de Fuentes Orales de la Universidad Complutense de Madrid, les seves línies de recerca constitueixen un bon exponent de les aportacions d’aquest mètode de recerca a la renovació de la ciència històrica. En particular, de la capacitat d’eixamplar els camps d’estudi, molt més enllà dels estrets límits de la història política més tradicional, tot incorporant-hi els àmbits relatius a la vida quotidiana tals com el treball, el consum, l’habitatge, la sanitat o la cultura popular. Així, el mateix Gago ha contribuït amb les seves recerques –algunes de les quals encara inèdites– al coneixement de temes força originals com les condicions de vida i de treball dels empleats ferroviaris, l’articulació del petit comerç durant la dictadura, o la memòria dels militars demòcrates antifranquistes.

            La més recent línia de treball del professor Gago se centra en el món dels editors i els llibreters durant el segon franquisme i la transició democràtica. Es tracta d’una parcel·la del nostre passat absolutament essencial per entendre, no només la difusió de la cultura i de l’alfabetització en temps de modernització postautàrquica, sinó també la perseverança i l’expansió d’un pensament democràtic durant els decennis anteriors i posteriors a la mort del dictador. En aquest sentit, el volum objecte de comentari és només un primer lliurament que fa part d’un ambiciós projecte de recerca que pretén analitzar aquest fenòmen en el conjunt de territoris de l’Estat amb llengua pròpia diferent de la castellana. No entraré a explicar els secrets del llibre, que mereix sens dubte una lectura molt més atenta que la que hi faig en aquestes notes apressades. Tot i això, voldria destacar-hi quatre mèrits indubtables:

            1) Des del punt de vista metodològic, el llibre de José M. Gago ofereix un bon model de com a través d’una recerca que utilitza de manera prioritària les fonts orals es pot construir un text historiogràfic solvent. Així, l’autor ha sabut combinar amb encert la part narrativa i interpretativa producte de les seves indagacions, amb un ús generós de fragments d’entrevistes. Tot plegat, el testimoni oral assoleix una presència força rellevant però, alhora, perfectament integrada dins l’estructura general del llibre.

            2) La selecció de testimonis ha estat molt adient, cobrint força bé l’espectre dels editors, llibreters, i escriptors illencs i amb una presència equilibrada dels dos sexes, de diverses generacions, i de les diverses sensibilitats ideològiques presents dins els sectors democràtics mallorquins del tardofranquisme i la transició.

            3) És mereixedora d’elogi la indubtable capacitat de l’autor, malgrat el relativament poc temps que porta vivint a Mallorca, per comprendre la complexa  realitat cultural, social i política illenca. Cal agrair, en particular, la seva sensibilitat cap al fet cultural i lingüístic, sens dubte bàsic per entendre la trascendència de les indústries vinculades al món del llibre en el període històric analitzat.

            4) I sobretot, el llibre i el projecte en marxa constitueixen una contribució rellevant a la historiografia espanyola sobre l’època franquista, en tant que ajudaran a avançar dins el debat sobre consensos i dissidències durant els anys seixanta i setanta. Massa sovint s’associa l’oposició al franquisme exclusivament amb la militància en organitzacions polítiques, sense tenir en compte la diversitat de fòrmules de dissidència que coexistiren durant els anys de la dictadura. En aquest sentit, no es pot negligir que a indrets com Mallorca –on la resistència articulada en partits i sindicats va ser relativament feble– és essencial aprofundir en el rol que hi desenvoluparen altres activitats que ajudaren a difondre una cultura política progressista; des de les associacions de veïnats fins a les protestes estudiantils. Editores y librerosintrodueix una nova variable que complementa les recerques que, per al període la postguerra, ha desenvolupat Josep Massot i Muntaner: l’aportació de les activitats vinculades a la producció i distribució literària en la construcció i desplegament d’un nou teixit cultural. No hi ha dubte que, sense la tasca d’aquest grapat de petits empresaris-activistes que avantposaren sovint l’amor a la cultura a qualsevol altra consideració, seria impensable un desvetllament de consciències que és bàsic per entendre la Mallorca actual. 

comentaris