Durant segles, les Illes, com la resta del món, varen viure sota l’amenaça periòdica de brots epidemiològics de tota mena. La manca d’un servei sanitari generalitzat i universal, les massa sovint condicions insalubres dels habitatges, l’absència d’higiene pública de viles i ciutats i la precària alimentació feien que qualsevol notícia de contagi es visqués amb preocupació i amb la consciència de la nostra fragilitat.

L’any 1930 les Illes vivien una nova passa de pallola, tot i que la diftèria i altres malalties infeccioses eren també presents.

La passa de pallola de 1930 a Eivissa i a Formentera

Des del punt de vista epidemiològic, les Pitiüses havien viscut uns anys de relativa tranquil·litat fins a la primavera de 1930, quan la pallola va tornar a aparèixer a Formentera, tot i que els casos en un principi no semblaven greus[1]. A l’inici de l’estiu l’epidèmia ja s’havia escampat també per Eivissa i si en un principi semblava que era de caràcter benigne i només havia afectat la ciutat, a començament de juliol ja s’havien produït alguns morts i el contagi ja s’havia escampat pel camp. Tal com assegurava la premsa «... rara es la casa en que haya algun pequeño que no se de algun caso...»[2].

En els dies previs a la celebració de Sant Cristòfol es pensava que la passa s’havia estabilitzat i començava a minvar perquè feia dies que no s’havien produït nous contagis, però poc abans de Sant Jaume el brot de pallola havia tornat a reviscolar provocant noves víctimes. Bona part de les defuncions s’havien produït al barri mariner de sa Penya, on la situació sanitària era la més greu de la ciutat per la situació insalubre de la immensa majoria de les cases, tot i que a la pagesia també es donaven nous casos cada dia. Per l’agost, semblava que tornava a minvar.[3] Com veim, la situació fluctuava i quan tot indicava que una passa estava controlada, es produïa un nou brot i tot començava de nou. Com ara, com sempre.

Visita professional d’Emili Darder a Eivissa

És en aquest context que el metge Emili Darder visità Eivissa aquell 1930, un any abans de la proclamació de la II República. Va ser el dissabte 9 d’agost i visitava l’illa com a cap d’Epidemiologia de l’Institut provincial d’Higiene i amb l’objectiu de donar indicacions  per afrontar millor l’epidèmia. Darder es va reunir amb el batle de la ciutat i tots els metges i càrrecs sanitaris d’Eivissa, com ara els inspectors de Sanitat de tots els municipis de l’illa. En aquells moments els casos estaven minvant a Vila, però encara n’hi havia a la pagesia, tot i que de caràcter benigne. L’il·lustre metge mallorquí va explicar els col·legues eivissencs els darrers avanços en matèria epidemiològica així com els sistemes profilàctics contra la malaltia per tal que poguessin aplicar-los per lluitar contra l’epidèmia en curs, a la que va qualificar de molt important. El motiu era perquè si bé la majoria dels casos eren benignes, aquests s’havien complicat en broncopneumònia i gastroenteritis, la qual cosa havia provocat un nombre considerable de víctimes. També els va explicar Darder que tot i que la passa estava minvant, hi havia algun cas complicat i a vegades les coues de les epidèmies podien servir de base per a nous brots d’altres i calia aplicar mesures preventives. Per això, calia aplicar una sèrie de mesures bàsiques, però imprescindibles[4]:

-Declaració precoç de tots els casos, avís a l’oficina sanitària municipal i anotació de les complicacions.

-Declaració de tots els casos de gastroenteritis i d’altres malalties infeccioses.

-Aïllament precoç dels malalts de pallola i també dels sospitosos des del primer període catarral.

-Desinfecció rigorosa de tots els objectes que haguessin tingut contacte amb el malalt: roba, utensilis, etc.

-En casos complicats, l’aïllament i desinfecció havia de ser especialment rigorosa.

-Higiene escrupolosa en l’alimentació, especialment amb la llet i biberons en els casos d’alimentació artificial als petits.

-Emprar el sèrum profilaxis o el sèrum vacunació en els casos indicats o quan els pares acceptassin.

-Extremar la neteja de cases i carrers.

-Millora del servei de recollida i transport de fems.

-Desinfecció de les clavegueres.

-Recomanar a les persones sanes que no visitassin als malalts i els petits amb símptomes catarrals no podien acollir a llocs amb molta gent, especialment a locals tancats.  

La reunió no va quedar reflectida a les actes de la Junta Local de Sanitat, imaginam que perquè la trobada, d’abast insular, anava molt més enllà que una reunió local ordinària. Coneixem els assumptes tractats i les indicacions sanitàries de Darder gràcies a la premsa del moment.

L’epidèmia de 1930 es va anar extingint mentre apareixien nous casos de diftèria. Entre els sanitaris d’Eivissa va quedar el record de la visita d’aquell metge il·lustre de Palma    que la primavera següent seria un dels principals protagonistes del somni de la II República i que pocs anys després va veure i viure, com tants altres, com s’enfonsaven els principis d’igualtat, progrés i llibertat de tot un poble.