L'Ingrés mínim vital, un gran avanç amb un bon marge de millora

L'Acord del Govern d'Espanya, de coalició progressista, inclou la implementació progressiva d'un mecanisme de garantia de rendes en el conjunt de l'Estat. El 29 de maig de 2020 es va aprovar el Real Decret Llei 20/20 pel qual s'estableix l'Ingrés Mínim Vital, convalidat en el Congrés dels Diputats sense cap vot en contra. Les primeres sol·licituds es varen poder presentar ja des de dia 15 de juny de 2020. Actualment es troba en tramitació parlamentària com a Projecte de Llei.

El Govern d'Espanya va fer un pas important per a la protecció generant un nou dret social: la garantia d'uns ingressos mínims. Conegut com a Ingrés Mínim Vital (IMV).

L'IMV supera les clàssiques rendes d'inserció, que obliguen a una contraprestació per part dels beneficiaris, a més de dependre dels informes dels professionals. Aquesta nova prestació econòmica es configura com un dret subjectiu. Aquest canvi té dues conseqüències: no s’hi accedeix a partir d'una valoració de l'esforç que es fa per aconseguir feina i no depèn de la disponibilitat pressupostària. Es constitueix com una protecció de renda per a ciutadans que tenen dificultats per a accedir al mercat laboral o no poden accedir a altres prestacions econòmiques, com per exemple les de l'atur.

L'any 2016 a les Illes Balears es va aprovar la Llei de Renda Social Garantida (RESOGA) que conté els mateixos  principis  que l'IMV. Ens vàrem congratular quan el disseny de l'IMV resultà molt semblant al de la RESOGA.

Les dues prestacions parteixen de la premissa que la precarietat econòmica i la manca d'ingressos són un risc de marginació i cronicitat que s'han d'afrontar. El mercat laboral ja no dona garanties de treball perdurable i de salaris suficients per cobrir necessitats bàsiques. Les polítiques neoliberals aplicades els darrers anys a Europa, especialment durant la crisi financera que es va manifestar de forma contundent entre el 2009-2015, han conduït a la precarietat laboral, contractes de treball amb elevades taxes de temporalitat,, salaris baixos i dificultats per trobar feina en determinades franges d'edats. El mecanisme d'inclusió social que suposava la participació en el mercat de treball està fallant a amplis sectors de la població.

D'aquest context social i econòmic sorgeixen tant l'IMV com la RESOGA, i surten amb la voluntat que el ciutadà o ciutadana continuï tenint uns ingressos de subsistència mentre duri la situació social i econòmica que l'ha generada, i quan no tengui accés a altres prestacions econòmiques, com les prestacions contributives, els subsidis de l'atur o les pensions contributives, entre d'altres.

Hem dit que hi ha coincidències entre les dues prestacions. Les més importants són que ambdues són drets subjectius; que per accedir-hi hi ha requisits, però no contraprestació per part del ciutadà; que no estan subjectes a disponibilitat pressupostària i que les dues són subsidiàries d'altres prestacions econòmiques de la Seguretat Social i del SEPE.

Però també hi ha diferències entre la RESOGA i l'IMV, algunes d'elles significatives.

Quan un ciutadà sol·licita l'IMV es tenen en compte les rendes de l'any anterior per valorar si li pertoca cobrar o no l'IMV l'any en curs. Així, per exemple, una persona que va sol·licitar l'IMV l'any 2020 (quan no tenia dret a cap altra prestació econòmica) i l'any 2019 va cobrar 11.000 euros, li resultarà denegatòria.

Aquest plantejament desprotegeix a moltes persones que poden entrar en situacions de vulnerabilitat al llarg de l'any en curs. La RESOGA, en canvi, té en compte la situació de vulnerabilitat en el moment de la sol·licitud. Aquestes ajudes no sols han d'anar dirigides a la pobresa estructural o crònica, que és la idea que fonamenta l'IMV, sinó que també han de contemplar les situacions de vulnerabilitat sobrevinguda, que sí que cobreix laRESOGA, tant l'estructural com la sobrevinguda. Aquesta premissa és el motiu principal perquè les sol·licituds de l'IMV a les Illes Balears hagin estat denegatòries en un 53%: l'any 2019 va ser un bon any d'ocupació. Dels 30.375 expedients, 17.958 han estat denegats, 2.332 aprovats i la resta encara estan en tramitació.

Una altra diferència seria que, per calcular la quantia que correspon cobrar, l'IMV computa la prestació econòmica de dependència. Així, per exemple, una família de tres adults que cobraria 751 euros d'IMV, deixaria de fer-ho si un d'ells tengués valoració de dependència i percebés una ajuda econòmica. La família passaria de cobrar 751 € a 601 €. En canvi, la RESOGA, pròpia del Govern de les Illes Balears, no computa la prestació de dependència per calcular la quantia de l'ajuda. Entenem que les prestacions associades al Sistema de Dependència no estan orientades a atendre la vulnerabilitat econòmica de les persones beneficiàries sinó a proveir aquestes persones de serveis essencials per a la seva dependència, o per a afavorir la seva autonomia. Imputar aquestes rendes per fer el càlcul de l'IMV vulnera el principi d'equitat i penalitza a les famílies que tenen cura de les persones amb dependència. Aquesta és una de les diferències entre RESOGA i IMV.

En qualsevol cas, la presència de l'IMV i de la RESOGA suposa una millora substancial en la cobertura de les situacions de vulnerabilitat econòmica. Hi ha qui es demana si amb aquestes ajudes es posarà fi a la pobresa: hem de dir que no. Aquestes persones i famílies continuaran en situació de pobresa, però, sense dubte, es moderen els seus efectes negatius. La pobresa és conseqüència de fenòmens i causes estructurals, la resolució dels quals escapa a la capacitat d'una prestació, encara que sigui garantida. Els efectes del sistema econòmic que produeix la pobresa depenen, entre d'altres, de l'evolució del mercat de treball, del model productiu, de les condicions salarials i labores, i de polítiques de fiscalitat que afavoreixin la redistribució de la riquesa.

comentaris