Mentre molts i molts milers de persones agitàvem cassoles i paelles als balcons i finestres, el successor de Franco mostrava un cop més el seu menyspreu a la ciutadania. Xerrameca pomposa i buida, sense assumir cap responsabilitat ni una després de conèixer l’enèsima maquinació borbònica per fer passar diners d’unes butxaques a unes altres, tota una especialitat en aquesta família.

Plou damunt banyat per a molta gent, però aquesta vegada la indignació ha arribat a altres sectors, sobretot als pobles amb moviments sobiranistes forts, però també a altres territoris.

És evident que l’enuig s’ha incrementat enmig d’un confinament viscut amb ansietat i preocupació davant la irresponsable gestió de gran part dels governants. No podem sortir de casa, però sí és possible amuntegar-se en el transport públic o en nombrosos centres de treball, i les mesures anunciades amb magnificència miren més les empreses que no pas a garantir d’una manera més justa les cures i l’atenció a la gent més necessitat.

Tot adobat amb més espanyolisme i l’exèrcit als carrers, i amb el recurs d’un discurs bel·licista en el qual sembla que s’han limitat a substituir ETA o el jihadisme pel coronavirus, sempre cercant un enemic en relació al qual justificar-ho tot.

L’excusa esgrimida per no investigar els xanxullos de Joan Carles de Borbó és la seva inviolabilitat, segons la legalitat espanyola vigent. És atroç comprovar, en ple segle XXI, el blindatge dels beneficis d’un delme multimilionari. Ens parlen d’igualtat davant la llei, però hi ha qui accedeix als tests del coronavirus i qui no, i hi ha qui ha de pagar cada més una hipoteca sagnat i qui es lucra de la forma més bruta però no assumeix cap responsabilitat per això.

Els Borbons són inviolables, això és: són per damunt de tota llei. Se’ns compixen damunt i ja ni tan sols es molesten a dir que plou.

(*) Publicat originalment al diari Gara