Divendres i dissabte passat, es va fer a Palma la II Trobada de Dones dels Països Catalans, organitzada pel Col·lectiu de Dones dels PPCC, nascut a Illes Balears el 2019 i que va iniciar la seva activitat el 2024. 

Hi vaig poder participar per la convidada de Maria Antònia Font Gelabert que amb na Magdalena González i Crespí i n’Esperança Marí Mayans,  són les tres dones que han estat l`ànima de la Trobada. 

Precisament, del contingut del programa, es veu clarament qui són elles tres: dones amb la capacitat i tenacitat necessària per envestir aquest repte. Pens que a les seves vides respectives hi té un paper cabdal la cultura, la recerca, l’amor al país i l’amistat entre dones.

Dins un programa molt dens i aprofitat, hi va haver temps per moltes coses. A més del debat sobre la situació actual, on va ser rellevant la inquietud pel creixement de l'extrema dreta, i per les polítiques de rearmament, la preocupació  central d’aquestes Trobades és treballar per la nació cultural catalana des de la mirada feminista, sense oblidar el context geopolític en el qual estam tots immersos. 

Una mirada plural, més de trenta dones de procedències, formació, ocupació i opcions polítiques distintes han participat de la II Trobada, també ho han fet amb una mirada crítica amb els processos que es viuen a cada part del territori en relació amb la situació de greu perill en què es troba la llengua i la cultura catalanes, l’eix vertebrador desl Països Catalans. 

La Declaració final que es va aprovar acaba textualment “continuarem treballant per una societat lliure igualitària, feminista i per la plena normalització de la llengua i cultura catalanes arreu del territori, només així aconseguirem la plena llibertat del nostre poble”.

Altres temes o eixos de preocupació o compromís són: treballar per la pau i difondre un missatge antibel·licista, establir contactes amb entitats que treballen la llengua, promoure l’intercanvi i la integració de les persones nou vingudes, fer xarxa entre nosaltres i crear vincles i treballar a l’àmbit educatiu amb joves i al·lotes. 

Però a part d’haver arribat a consensuar una declaració conjunta, crec que aquesta II Trobada té dues característiques que la fan valuosa per les dones en general. La primera és que va permetre tant a les de fora com a les dones de les illes que hi poguérem anar, conèixer un poc més la nostra història, en concret la de les dones. 

 El programa incloïa passejades per Palma com la ruta cultural “Palma en Femení” amb Àngels Cardona i “Palma amb ulls de Dona” amb Antònia Ensenyat. 

Les intervencions de Francesca Tur Riera d’Eivissa, historiadora, activista cultural i política i d’Isabel Peñarrubia Marqués, de Mallorca, professora i investigadora, per a mi, autora de capçalera, foren de gran qualitat i, a més, reivindicatives. 

I a la visita a l’exposició “Dones i reines de Mallorca. Els segles XIII i XIV”, al Casal Balaguer, tinguérem el privilegi d’escoltar les explicacions que ens va fer n’Eusèbia Rayó, una de les comissàries de l’exposició i la historiadora i autora d’importants publicacions sobre les dones a la història medieval de Mallorca.

També hi va haver un espai per a la presentació del llibre “Dones de la Sal” d’Esperança Marí Mayans, de Formentera, testimoni de dones del segle XX lligades a la salinera. 

No va faltar una curta i delicada escenificació a càrrec de Fátima Anglada i Raquel de Manuel de Menorca, sobre la vida de tres dones recuperades dels fons dels arxius per na Fàtima que és arxivera i investigadora de Ciutadella.  

La segona qüestió que valor és que s'ha fet una passa més per conèixer-nos,  dones de tot el territori de parla catalana i per fer xarxa. No oblidem que l'abús de les relacions virtuals,  ens lleva humanitat i lucidesa. El fet d’estar plegades just dones,  durant més d’un dia, ja va tenir un primer efecte de benestar i gratitud per a totes les dones que ho havien fet possible. I estic segura que generarà més efectes positius en favor, no just de la importància de llengua i cultura catalanes, sinó també per fer comunitat a favor dels postulats feministes, en uns moments obscurs, que exigeixen també la “disciplina “ de l’esperança. 

Per aquest motiu va ser una alegria poder compartir el darrer horabaixa una estona amb na Margalida Munar de les Teranyines de Sant Joan, amb qui hem fet i fem camí feminista ple de creativitat i estima i també amb na Júlia Ojeda, una dona jove del grup de les “Matriotres” que, juntament amb n’Anna Punsoda i na Marta Roqueta i les Matriotes de les Illes, reclamen reflexionar sobre el projecte polític català, condicionat a l’enriquiment que ofereix un feminisme interseccional i que recupera el llegat de les dones catalanes que ens van precedir com Maria Aurèlia Capmany, Maria Mercè Marçal, Isabel Clara Simó, Carme Karr, etc. De les Matriotes és la frase  “nacionalisme català i feminisme, una conversa imprescindible”.

Són ben adients els versos de Maria Mercè Marçal que invoca la força de les dones: “Amb totes dues mans alçades a la lluna, obrim una finestra en aquest cel tancat”.