Fa un parell de dies na Pepi González va publicar un article a Illa Global sobre la petició de Jorge Campos per visitar certs centres educatius (per fer d’inquisidor) i comprovar in situ que a alguns col·legis públics i concertats i instituts de Balears s'adoctrina; haurem de saber primer què entén aquest senyor per adoctrinament. 

El que es proposa Jorge Campos i el seu partit és molt perillós.  Ha demanat visitar un total de  47 centres públics, 4 concertats i un de l’Opus.  I no és una simple petició, ja que està posant en el punt de mira el cos docent de la nostra comunitat. Campos i Vox, Vox i Campos han esdevingut en el nostre particular 1984 en el camp educatiu. La seva campanya contra l’educació pública que tenim a les Balears ja va començar des de l’espanyolista Fundación Círculo Balear. I ara ho fa des del seu escó de diputat.

Infinitat de vegades aquest senyor, per activa i per passiva, ha anat assenyalant els i les nostres docents  que imparteixen les seves assignatures (normalment sempre ha posat en el punt de mira a aquells docents especialistes en les assignatures de Llengua Catalana i Història) amb la finalitat  d’adoctrinar en l’independentisme catalanista;  ha volgut asseure càtedra en temes d’història referits a la Corona d’Aragó o catalanoragonesa quan aquest tema, el de referir-nos a Corona d’Aragó o catalanoaragonesa,  encara a dia d’avui no hi ha un consens dins les diferents tendències historiogràfiques que existeixen i que debaten en aquest sentit (i permeteu-me que us digui que en Jorge Campos té moltíssimes carències de coneixement, enteniment, anàlisi i estudi de la història).  

D’altra banda tenim el tema de la llengua catalana.  Fins fa relativament poc hi havia un consens social (dins el món filològic aquest consens ja hi era) pel qual tothom entenia que la llengua catalana era una amb les seves variants de la mateixa manera que la llengua espanyola és una amb les seves variants. Però no, ja que segons ell el mallorquí és una llengua diferent i diferenciada del català i  que als nostres centres educatius només s’ensenya el català i no el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterenc per fer independentistes catalanistes les nostres filles i fills.  Jo encara recordo, amb gust,  a les meves mestres i professores de català quan, curiosament, m’explicaven les varietats de la llengua catalana i ens ensenyaven paraules i expressions pròpies de cada illa. Penso que al senyor Campos li falta poc per dir que el català que es parla a Binissalem, Alaró i Lloseta és una llengua diferent per com pronuncien la lletra E. 

De veres es pensa, aquest senyor, que el cos docent està en aquestes, en adoctrinar,  entre reunions de departament, reunions amb el departament d’orientació, amb les famílies, amb l’alumnat, preparació de classes, de controls, de correcció de deures i exàmens a ca seva sense cap tipus de remuneració per les hores fetes de més,  amb les juntes d’avaluació, amb els claustres i amb tota la tasca burocràtica en la que ha esdevingut bona part de la nostra educació? De veres? Si pensa així,  significa que  aquest senyor no ha trepitjat un col·legi o institut des de fa més de 30 anys. 

Però el que mai denunciarà Campos (ni VOX) és com es prioritza, dins l’educació, l’individu sobre el col·lectiu. Mai denunciarà que l’ensenyament de l’assignatura  d’Història és totalment neoliberal.  Dins aquesta assignatura no es tenen  present les lluites col·lectives que varen fer possible aconseguir drets fonamentals; es continua, d’altra banda, amb una visió conservadora del que va ser la Segona República i la Guerra Civil espanyola; no denunciarà que no es fa esmena alguna dels 296 camps de concentració que varen existir a tota Espanya i, molt manco, no denunciarà que a Balears vàrem tenir també set camps de concentració; mai denunciarà que no s’ensenyi de veres que durant el franquisme es va executar, torturar i empresonar per motius polítics o sexuals més enllà de les quatre típiques pinzellades; tampoc denunciarà que als llibres d’història de Secundària o Batxillerat no surti res de quin era el paper de la dona durant el Franquisme (recomano sempre el llibre d’Aurora Morcillo  En cuerpo y alma. Ser mujer en tiempos de Franco (Siglo XXI, 2015). Tampoc denunciarà  que hi ha un altre relat, i que no s’ensenya, de la modèlica transició;  aquell que amb eficàcia i solvència ha relatat Sophie Baby a El mito de la transición pacífica (Akal, 2018).  Tampoc dirà res del tipus d’economia que s’ensenya a Secundària i Batxillerat.  És una economia totalment neoliberal sense cap mena de crítica reflexiva i que segueix el relat que de l’economia estan fent els bancs, les grans multinacionals, en Juan Ramon Rallo  i, en general, els governs. No hi ha cap crítica del capitalisme. Només se’ls hi ensenya a ser emprenedors i  posen com a exemple Josef Ajram (aka Mr. Nocilla), qui va fer negoci un minut després dels atemptats de l’11-S.  Tampoc denunciarà que no es parla de plusvàlua empresarial a costa dels treballadors; ni conceptes com força de treball i capital; ni de valor d’ús ni de valor de canvi. 

Em sembla que el que vol fer Jorge Campos amb aquesta acció és el mateix que està fent el seu partit a altres comunitats autònomes, com per exemple a Madrid que dia sí i dia també està denunciant que als centres educatius públics s’adoctrina en ideologia de gènere, i que no és altra cosa que desprestigiar l’educació pública i així potenciar l’educació privada.  Volen aniquilar l’educació pública, única via (o això era el que se’ns deia fa uns anys) que té la classe treballadora  per millorar les seves condicions materials de vida. 

Per tant,  la visita als centres educatius del senyor Campos ha de ser el moment en què el cos docent de Balears planti cara a les exigències del parlamentari de Vox i li faci saber que xocarà amb un mur de contenció per a salvaguardar l'educació pública i perquè no la converteixi en el seu camp de batalla particular per menysprear els docents i acusar-los d’adoctrinament.  Perquè en cas contrari, en cas de callar i no fer front,  continuarà assenyalant (com han fet ja amb el moviment feminista i de lluita per la diversitat sexual) els docents i llavors no hi haurà ningú per dir alguna cosa; després aniran pel personal sanitari, i no hi haurà ningú per alçar la veu; després pels sindicalistes, i  tothom callarà.  I finalment vindran per tots nosaltres.  I llavors ja serà massa tard.