La discapacitat, com deia Ferreira, és una conceptualització resultada d'estructures socials opressores i excloents. Similar al que passa amb el sexe i el gènere, la 'diversitat funcional' ens aproxima a la dimensió biològica, mentre que la 'discapacitat' és un constructe cultural que jerarquitza i sotmet des del consens de què és normatiu. 

És a dir, que en un sistema neoliberalista, economicistament capitalista, com és el nostre, les dones amb diversitat funcional són categoritzades des d'un productivisme que les deshumanitza, identificant-les des de condicionants anatòmic-biològics com a "patologies". Confinant la seva identitat dins cossos que no són normatius, dins una existència percebuda socialment d'improductiva.

Les dones i criatures que viuen amb diversitat funcional, pateixen les discriminacions històriques pel fet de ser dones, i pel fet de patir una discapacitat. Aquesta realitat es concreta que gairebé un 80% de dones amb diversitat funcional és víctima de violència, com corroboren les dades del Parlament Europeu sobre la situació de les dones de  grups minoritaris en la Unió Europea. Violència que està fonamentada per les discriminacions múltiples d’aquestes interseccionalitats, ja que veuen agreujada la situació de discriminació i invisibilització a causa de la diversitat funcional, per la històrica exclusió en l'imaginari col·lectiu pel fet de ser dones. 

Per tant, no és d'estranyar, que la lluita per eliminar la violència sigui una de les grans reivindicacions internacionals de les dones amb discapacitat. Tant és així que, en el 2006, la Convenció de l’ONU sobre persones amb discapacitats, i la Plataforma d'acció de Beijing van fer una menció específica al major risc de patir violències, i la necessitat d'actuar enfront del desemparo que hi havia, i encara hi ha, respecta aquesta realitat.

Dones, han de veure com la diversitat funcional les posiciona en extrema vulnerabilitat enfront de les violències masclistes estructurals i sistèmiques. De l’estudi promogut i coordinat per Delegació de Govern Contra la Violència de Gènere, i realitzat per la Federació de Dones Progressistes: el 96,4%, i el 81,1% de les dones amb diversitat funcional participants de l’estudi van patir violència psicològica i  emocional, respectivament, un 62,7% i 60,9% ha sigut víctimes de violència sexual i física, i un 57,3% de violència econòmica. Però malgrat que els estudis cataloguen les violències, no podem obviar que, en violència de gènere, en el maltractament continuat es dona una confluència de diverses violències, les mencionades i d’altres, que es retroalimenten les unes a les altres, i conclouen en la catàstrofe vital per a les dones i criatures, i en major risc, per a les dones i criatures amb diversitat funcional.

També, és necessari posar en relleu que hi ha dones a la que la discapacitat els hi ve sobrevinguda a conseqüència de la violència de gènere que han patit. Podem recordar, per exemple, el cas de na Raquel Díaz, recentment jutjat a l’Audiència de Cantàbria, a la que l’exmarit, Pedro Muñoz, ex-edil de Ponferrada i brutal maltractador, li va causar una paraplegia quan va caure pel balcó mentre li donava una pallissa. Com no podem deixar de mencionar, les greus seqüeles i conseqüències en la salut mental de les dones, i la invisibilització dels casos de suïcidi.

En conclusió, les dones amb diversitat funcional viuen travessades per un alt risc de patir violències. El posicionament sociocultural que els ofereix el sistema neoliberalista, capitalista i patriarcal, els hi reserva espais d’exclusió, que les infantilitzen i deshumanitzen.

És per això vital, posar el focus en elles. No podem colonitzar ni limitar-les els espais per a les seves vindicacions i reivindicacions; no podem homogeneïtzar-les cosificant-les dins un col·lectiu que menysprea la seva identitat individual;  i per descomptat, no podem usurpar-les la veu que han d’alçar en el desenvolupament de la sobirania pròpia. No podem girar el cap. Hem de construir entre totes un sistema emancipant, apoderant i  igualitari, que garanteixi la llibertat, la justícia social i els drets de les dones i criatures amb diversitat funcional.