Les sufragistes també cremaren contenidors

Les sufragistes també cremaren contenidors
Black Friday de 1910
Black Friday de 1910

Anglaterra, 1928, un grup de dones cremen fàbriques, contenidors i llancen pedres contra comerços locals al crit de ‘sufragi universal ple’. Catalunya, 2019, un sector de la societat es manifesta pacíficament, tot i que després crema contenidors al crit de ‘llibertat’. La diferència entre uns i altres? A les sufragistes angleses les admiram, i als independentistes els qualificam de rebels i antidemocràtics. Tot i que la violència mai hauria de ser una opció, la lluita pels drets fonamentals individuals i socials és una excepció. La ciutadania catalana ho ha intentat per la via democrática, però els mateixos polítics que defensen a ultrança la ideologia de les sufragistes, han decidit que dialogar no és una opció. 

La societat catalana ho ha intentat per la via pacífica, tal i com feren Martin Luther King, Nelson Mandela o Mahatma Gandhi. Tots nosaltres els admiram, però no ens hem aturat a pensar què haurien fet si no hagués funcionat. L’apartheid seguiria existint? L’Índia col•lonitzada? Haurien tret el seu instint animal més profund per lluitar contra aquesta injustícia. Per aquest motiu, els catalans i catalanes poden cremar contenidors si volen, perquè des de Moncloa les seves peticions han sigut ignorades sempre. Res no ha servit. Tot i que no ho pareixi, aquest escrit no intenta justificar ni defensar la violència, sinó demostrar que en alguns casos l’ètica s’ha de posar de part de l’agressió. Els contenidors no tenen sentiments, els catalans sí. Els espanyols, també. Però pel que sabem, encara no hi ha hagut cap mort per dur una bandera d’Espanya a l’esquena. 

El que sí que hem vist són policies armats atacant manifestants indefensos. És un sentiment. No el podran aturar. Ara bé, el Govern no ha denunciat en cap moment aquesta violència. Segons ells, d’adalt cap abaix està justificada. Els tres poders fàctics han decidit oprimir la societat catalana, i ara tenen el resultat: contenidors cremats. Sorprenent és que no hagi estat pitjor, poden donar gràcies. L’independentisme no és violent, ni ho ha estat ni ho serà. L’independentisme és un sentiment de lluita per aconseguir drets fonamentals com són la llibertat i l’opció a decidir lliurement. 

Tanta sort no haguessim hagut d’arribar a aquests extrems, però donades les circumstàncies ens podríem enrecordar de les nostres companyes sufragistes, que feren el mateix. Per a nosaltres, tant independentistes com no independentistes, són heroïnes. En canvi, els independentistes són radicals antidemocràtics que volen atemptar contra l’Estat de Dret d’Espanya. L’únic mal que han fet ha estat cremar uns quants contenidors. Això no és violència. La violència, quan s’exerceix d’abaix cap adalt és autodefensa. I cal recordar-ho sempre. 

Atentament, una jove que no es sent catalana, però sí ciutadana.

comentaris