Febrer, un mes curt però intens

images
images

El mes de febrer ha estat intens al Parlament de les Illes Balears. Hem aprovat la Llei d’Educació i convalidat el Decret Llei que modifica la llei turística per a la seva posterior tramitació com  a Llei. Les dues, són normes fonamentals per el futur del país.

La Llei  d’Educació era una assignatura pendent després de 24 anys gestionant les competències a base de decrets, ordres i instruccions. Finalment, amb una llei pròpia feim  un exercici de sobirania que ens acosta al país que molts desitjam. 

Quan parlam, quan legislam d’educació sempre, aquí i a qualsevol lloc del mon, sempre es genera controvèrsia, sempre, i només faltaria que això no fos així. L’educació és una qüestió molt delicada que s’ha de tractar amb delicadesa, empatia, participació, claredat i amb el màxim consens possible. Al cap i a la fi parlam de la formació de la ciutadania, qüestió fonamental per tenir una societat crítica i tenir ciutadans crítics hauria de ser l’objectiu de qualsevol governant.

En quan a la LLEIB, tracta totes les qüestions que afecten a l’educació al nostre país, finançament, ràtios, infraestructures, educació inclusiva, participació de la comunitat educativa, FP, etapa 0-3, etc..

En el cas de les ràtios la llei diu clarament que la Conselleria té dos anys per elaborar un pla per reduir, almenys, un 10% les ràtios a les aules del país. 

En quan a l’FP, és un dels pilars damunt el que s’ha d’assentar el canvi de model econòmic. Per això, és important posar en valor l’aposta decidida que fa pel sistema integrat. Una altra qüestió important que fa aquesta llei és el reconeixement de l’etapa 0-3 com etapa educativa. Reivindicació històrica del sector que també influeix directament en la qualitat del global del sistema educatiu. 

Aquesta llei planteja també l’educació inclusiva com a principi fonamental, fent així possible donar resposta a la diversitat educativa i social existent als centres del nostre país.

Bàsic en aquesta llei també és el finançament de l’educació, almenys un 5% en com a màxim 8 anys. Gràcies a aquest punt no podrà tornar passar que un govern baixi el finançament de l’educació pública, com va passar la darrera legislatura que va governar el PP.

Per el que fa al model lingüístic resulta que a dia d’avui tenim dues normes, fruit del consens polític i social, aprovades per governs del PP la llei de normalització lingüística i el decret de mínims que son les que a la fi es veuen plasmades en aquesta llei, blindant el model d’èxit que tenim a dia d’avui.  

A nosaltres ens hauria agradat que el PP igual que hem arribat a acords en altres aspectes de la llei també en aquest hagues tornat a la majoria social i política que va abandonar el 2011, tal i com ha quedat la llei un TIL no és possible i

El que si hem de fer i amb urgència, l’emergència lingüística així ho demana, és posar en marxa actuacions i pressupost en favor de la llengua catalana tal i com planteja l’OCB.

En quan el DLL que modifica la Llei de Turisme es fa una passa endavant en favor del decreixement, dels drets laborals, del medi ambient i del producte local, agafant la circularitat com a fórmula per fer del turisme el motor de l'economia i no depredador de recursos.

Aquest decret recull l’esperit de la feina començada la passada legislatura amb la llei de turisme de 2018, la llei de canvi climàtic, la de residus i la recuperació del diàleg social. Si volem una economia equilibrada i competitiva la circularitat, la sostenibilitat, i els drets laborals han de ser la base damunt la que s'assenti no només el sector turístic sinó tota l’economia del nostre país.

És important no cremar el concepte circularitat, com hem fet amb d’altres, per això, si volem ser la primera destinació turística circular del mon i que això sigui un valor afegit és necessari no fer abús del terme i que només el puguin fer servir aquells que de veres la practiquen, això és el que fa aquest decret. 

En quan a la sostenibilitat, ja la legislatura passada es va començar el camí amb la llei de canvi climàtic i la llei de residus. Seguim caminant en la mateixa direcció, l’emergència climàtica no mos deixa altre remei.

Els drets laborals son l’altre pota damunt la que s’assenta aquest decret. Ja era ben hora que la normativa turística tinguéssim en compte a treballadores i treballadors. Sense elles a dia d’avui no hi hauria sector i s’hi deixen la salut dia a dia.

Sense límits no hi ha futur, la congelació de les bosses de places per tal que qui és competent, els consells, marquin aquests límits que ens han de dur el futur és imprescindible, com imprescindible també és que aquests límits estiguin per davall del que tenim ara. 

Si volem que l’economia del país sigui equilibrada i competitiva hi ha d’haver qualitat laboral, mediambiental i social amb aquest decret feim una passa més per aconseguir-ho.        

Comentaris