La  situació  de  la  pagesia  no  ha  parat  d’empitjorar,  disminueixen  les  persones  que  s’hi  dediquen  i  cada vegada  hi  ha  menys  joves  que  s’incorporen  a  l’activitat.  Els costos  de  producció  han  tingut  una  pujada generalitzada  aquests  darrers  anys. Mentre  els costos  pugen,  els  preus  percebuts  pels  productors  al  mercat  han  minvat significativament  en  moltes produccions  i  una  feble  legislació  a  la  cadena alimentària  espanyola  continua  tolerant  abusos  i competències  deslleials  dels  altres  esglaons  sobre  els  productors,  sense  eines  efectives  per  defensar  la baula  més  feble. 

A  tot  això  cal  sumar,  per  una  banda,  que  la  Unió  Europea  amb  una  nova  Política  Agrària  Comuna (PAC) estableix  noves  obligacions  productives,  ambientals  i  socials  sense  cap  compensació  econòmica,  les quals  engrandiran  la  competència  deslleial  de  les  importacions  de  països  tercers,  aquests  no  han  de complir  ni  els  actuals estàndards  i  obligacions  europeus.  Per  una  altra  banda,  el  Govern  de  l’Estat imposa una  aplicació  de  la  PAC  amb  intervencions  lesives  en  no  assegurar  la  viabilitat  de  la  renda  i  la  resiliència de  la  pagesia  professional  i  dels  sectors  socials del  món  rural.    

A  més,  continua  el  model  depredador  de  sòls  agraris  i  paisatge. En el cas del nostre país, si no bastava l’especulació derivada de l’urbanisme descontrolat en sòl rústic, ara hi hem d’afegir les grans multinacionals que se dediquen als macro parcs solars, això fa inviable la producció d’aliments ja que la rendibilitat és molt baixa al costat d’aquestes altres activitats.  Així  com  una  creixent  desconnexió  entre  el  món  urbà  i  la  tasca de  la  pagesia  que comporta, opinions  i  mantres  que  tracten  l’alimentació,  la  pagesia  i  l’activitat  productiva  amb apriorismes  i  conceptes  fonamentats  en  criteris  ideològics.

Ara hem d’afegir la crisis derivada de la guerra provocada per Rússia amb la invasió d’Ucraïna. Que ens ha dut un augment inasumible del preu de l’energia i carburants imprescindibles per la producció d’aliments, i del preu dels cereals i pinsos també necessaris per la producció de carn, llet i derivats. 

En el cas de les Illes Balears hem d’afegir els costos derivats de la insularitat, que provoca un greuge entre les explotacions del país i les de la resta de l’estat.       

Davant  de  totes  aquestes  circumstàncies,  i  sobretot davant  de  la  greu  situació  de moltes  explotacions  agràries, creim que, de la mà del sector, les diferents administracions públiques, totes elles en la mesura de les seves competències, s’han de coordinar per tirar endavant un pla de xoc.

Un pla de xoc que ha de consistir en rebaixes fiscals, legislació en favor de les explotacions professionals, prestigi de la pagesia i sobretot lligat a la producció d’aliments, és necessari recuperar l'essència de la pagesia que no és altre que la producció d’aliments.

 

Comentaris