Pagesia al límit
La situació de la pagesia no ha parat d’empitjorar, disminueixen les persones que s’hi dediquen i cada vegada hi ha menys joves que s’incorporen a l’activitat. Els costos de producció han tingut una pujada generalitzada aquests darrers anys. Mentre els costos pugen, els preus percebuts pels productors al mercat han minvat significativament en moltes produccions i una feble legislació a la cadena alimentària espanyola continua tolerant abusos i competències deslleials dels altres esglaons sobre els productors, sense eines efectives per defensar la baula més feble.
A tot això cal sumar, per una banda, que la Unió Europea amb una nova Política Agrària Comuna (PAC) estableix noves obligacions productives, ambientals i socials sense cap compensació econòmica, les quals engrandiran la competència deslleial de les importacions de països tercers, aquests no han de complir ni els actuals estàndards i obligacions europeus. Per una altra banda, el Govern de l’Estat imposa una aplicació de la PAC amb intervencions lesives en no assegurar la viabilitat de la renda i la resiliència de la pagesia professional i dels sectors socials del món rural.
A més, continua el model depredador de sòls agraris i paisatge. En el cas del nostre país, si no bastava l’especulació derivada de l’urbanisme descontrolat en sòl rústic, ara hi hem d’afegir les grans multinacionals que se dediquen als macro parcs solars, això fa inviable la producció d’aliments ja que la rendibilitat és molt baixa al costat d’aquestes altres activitats. Així com una creixent desconnexió entre el món urbà i la tasca de la pagesia que comporta, opinions i mantres que tracten l’alimentació, la pagesia i l’activitat productiva amb apriorismes i conceptes fonamentats en criteris ideològics.
Ara hem d’afegir la crisis derivada de la guerra provocada per Rússia amb la invasió d’Ucraïna. Que ens ha dut un augment inasumible del preu de l’energia i carburants imprescindibles per la producció d’aliments, i del preu dels cereals i pinsos també necessaris per la producció de carn, llet i derivats.
En el cas de les Illes Balears hem d’afegir els costos derivats de la insularitat, que provoca un greuge entre les explotacions del país i les de la resta de l’estat.
Davant de totes aquestes circumstàncies, i sobretot davant de la greu situació de moltes explotacions agràries, creim que, de la mà del sector, les diferents administracions públiques, totes elles en la mesura de les seves competències, s’han de coordinar per tirar endavant un pla de xoc.
Un pla de xoc que ha de consistir en rebaixes fiscals, legislació en favor de les explotacions professionals, prestigi de la pagesia i sobretot lligat a la producció d’aliments, és necessari recuperar l'essència de la pagesia que no és altre que la producció d’aliments.