Polítiques d'esquerres per repartir la riquesa

Aquesta setmana es va publicar una notícia sobre els resultats de l’informe Foessa, on s’exposava que les Illes Balears són l’autonomia amb la bretxa econòmica més gran entre rics i pobres. A més, l’informe donava dades que congelen la sang, com el fet que una de cada tres persones no pot comprar medicines o seguir alguns tractaments mèdics, que aquest hivern les famílies destinaran de mitjana un 80% dels seus salaris a necessitats bàsiques, que sis de cada deu llars han reduït el consum d’electricitat, aigua i calefacció o que tres de cada deu llars no podran cobrir les necessitats bàsiques, entre d’altres. 

Totes aquestes dades signifiquen una precarització de les famílies i una cronificació de la pobresa a moltes llars i, en definitiva, que ve un hivern dur. Ara bé, cal tenir en compte que, per un costat, les Illes Balears són un pol d’atracció per grans fortunes i que, per l’altre, la inflació i la consegüent pujada de preus que afecta a tota l’economia mundial ha mostrat la seva pitjor cara sobre la població més vulnerable i empobrida. En aquest sentit, és necessari tenir clar quines són les polítiques públiques que calen seguir. Contra el campi qui pugui i contra l’individualisme, la nostra proposta és i ha de ser teixir ciutadania, crear escut social i redistribuir la riquesa. 

L’esquerra del país ha d’assenyalar de manera clara els problemes i proposar solucions valentes. Per això MÉS per Mallorca ha proposat que davant el model econòmic del capital i del monocultiu turístic cal diversificació econòmica, una aposta per la transició energètica i la inversió en I+D+I; davant la crisi socioeconòmica, un Escut Social que arriba al 80% de la ciutadania i una lluita per la qualitat laboral, l’educació i la formació; davant la manca d’habitatge assequible, una aposta clara per l’ampliació del parc d’Habitatges de Protecció Oficial en règim de lloguer i perquè se’ns permeti regular el preu dels lloguers i limitar l’accés a la compra d’habitatge als no residents;  davant la massificació i els beneficis del turisme que se’n van i no tornen, la defensa de la pujada de l’Impost de Turisme Sostenible durant els mesos de juliol i agost i de la gestió aeroportuària, per tenir les claus de casa nostra, gestionar de forma sostenible l’arribada de turistes i redistribuir els beneficis que generen els nostres ports i aeroports; davant el consum desmesurat, especulació i ús impropi del nostre territori, hem impulsat nombroses normes, des de la Llei de canvi climàtic i transició energètica fins a la Llei de residus i sòls contaminants, passant per la Llei agrària o el decret 9/2020 de protecció del territori, entre moltes altres. 

Això és, no només reformar sinó transformar la nostra realitat, prioritzant la justícia social, una economia equilibrada entre els sectors econòmics i el territori. Així que cal continuar  treballant per al bé comú, estam a un moment clau, després de la pandèmia i amb la lliçó de la crisi del 2008 és imprescindible que posem les persones i el territori al centre a l’hora de dissenyar i tirar endavant les polítiques.  

comentaris