Aquesta setmana es va publicar una notícia sobre els resultats de l’informe Foessa, on s’exposava que les Illes Balears són l’autonomia amb la bretxa econòmica més gran entre rics i pobres. A més, l’informe donava dades que congelen la sang, com el fet que una de cada tres persones no pot comprar medicines o seguir alguns tractaments mèdics, que aquest hivern les famílies destinaran de mitjana un 80% dels seus salaris a necessitats bàsiques, que sis de cada deu llars han reduït el consum d’electricitat, aigua i calefacció o que tres de cada deu llars no podran cobrir les necessitats bàsiques, entre d’altres. 

Totes aquestes dades signifiquen una precarització de les famílies i una cronificació de la pobresa a moltes llars i, en definitiva, que ve un hivern dur. Ara bé, cal tenir en compte que, per un costat, les Illes Balears són un pol d’atracció per grans fortunes i que, per l’altre, la inflació i la consegüent pujada de preus que afecta a tota l’economia mundial ha mostrat la seva pitjor cara sobre la població més vulnerable i empobrida. En aquest sentit, és necessari tenir clar quines són les polítiques públiques que calen seguir. Contra el campi qui pugui i contra l’individualisme, la nostra proposta és i ha de ser teixir ciutadania, crear escut social i redistribuir la riquesa. 

L’esquerra del país ha d’assenyalar de manera clara els problemes i proposar solucions valentes. Per això MÉS per Mallorca ha proposat que davant el model econòmic del capital i del monocultiu turístic cal diversificació econòmica, una aposta per la transició energètica i la inversió en I+D+I; davant la crisi socioeconòmica, un Escut Social que arriba al 80% de la ciutadania i una lluita per la qualitat laboral, l’educació i la formació; davant la manca d’habitatge assequible, una aposta clara per l’ampliació del parc d’Habitatges de Protecció Oficial en règim de lloguer i perquè se’ns permeti regular el preu dels lloguers i limitar l’accés a la compra d’habitatge als no residents;  davant la massificació i els beneficis del turisme que se’n van i no tornen, la defensa de la pujada de l’Impost de Turisme Sostenible durant els mesos de juliol i agost i de la gestió aeroportuària, per tenir les claus de casa nostra, gestionar de forma sostenible l’arribada de turistes i redistribuir els beneficis que generen els nostres ports i aeroports; davant el consum desmesurat, especulació i ús impropi del nostre territori, hem impulsat nombroses normes, des de la Llei de canvi climàtic i transició energètica fins a la Llei de residus i sòls contaminants, passant per la Llei agrària o el decret 9/2020 de protecció del territori, entre moltes altres. 

Això és, no només reformar sinó transformar la nostra realitat, prioritzant la justícia social, una economia equilibrada entre els sectors econòmics i el territori. Així que cal continuar  treballant per al bé comú, estam a un moment clau, després de la pandèmia i amb la lliçó de la crisi del 2008 és imprescindible que posem les persones i el territori al centre a l’hora de dissenyar i tirar endavant les polítiques.