Mateu Marcé és un home polifacètic. Mestre, taxista, instructor de tennis, comercial de papereria i cambrer de nit. Sap fer fotos, juga a futbol i també a scrabble. És un jove actiu i inquiet que ha superat vicissituds de la vida i que es fa estimar. Ara, és regidor de MÉS-Esquerra a l’Ajuntament de Manacor. És el delegat del batle Oliver en dues matèries especialment sensibles al municipi que constitueixen sens dubte les joies de la corona: l'educació i la cultura.  

La cultura

La cultura a Manacor és, històricament, un tret fort de la personalitat local. Qualitat i quantitat, públic i privat, elitista i de masses, clàssic i innovador... Tot aquest ventall constitueix no només un orgull sinó una eina de cohesió i de prosperitat alhora. L'eina de cohesió és ben evident, com més cultura crea i consumeix un poble més instruït està i més difumina els extractes socials. Quant a la prosperitat, la indústria cultural crea llocs de feina i ajuda complementàriament negocis de comerç i restauració amb clients de fora poble que ens visiten, sobretot, per l'atracció cultural. Aquesta situació no és mèrit de cap consistori sinó de tots i, especialment, dels creadors i gestors culturals entesos en el sentit més ampli.

La web

Allò que si que podem atribuir a l'actual Ajuntament, a més de continuar impulsant aquesta bella tradició, és haver creat una eina molt potent de difusió de tots els esdeveniments culturals que es fan al municipi. A enviumanacor.cat s'hi ha abocat, a mode de guia, tot el calendari d'actes tant públics com privats. Això no tendria gaire de nou si només fos una enumeració. La novetat és que, a més d'una descripció ben completa i classificada dels esdeveniments, s'hi poden adquirir les entrades (tant de pagament com d'espectacles gratuïts). Va arribar com una eina de control covid però quedarà com la millor agenda cultural de Mallorca. Perquè la web és senzilla i perquè el nivell d'activitat és excepcional. A mode d'exemple, dins els 31 dies del mes d'octubre n'hi va haver 29 amb programació.

L'educació

A Manacor s'ha fet en educació una feina excepcional amb un tema en què les competències municipals són escasses. S'ha cremat molta cera perquè totes les escoles (més d'una dotzena entre públiques i concertades) siguin, per igual, un mirall del municipi d'ara. I s'ha aconseguit! Avui, a diferència per exemple de Palma, ja no hi ha escoles de moros ni escoles de cristians; ja no hi ha escoles de rics ni escoles de pobres. Està tot ben repartidet i això és sens dubte la millor vacuna per una societat millor. És evident que hi ha moltes coses a millorar dins l'àmbit educatiu però aquest aspecte està ben dirigit i ja no genera gaire discussió a dia d'avui. Els tècnics, que sempre hi han cregut, i el suport inequívoc dels consistoris han facilitat la victòria per l'equip dels bons a una batalla on el discurs nimby duia punts d'avantatge.

Prioritats

Un polític ha de tenir prioritats, perquè qui ho pretén fer tot al final no pot fer res. Ha de tenir prioritats i, també, ha de tenir les idees clares. Una prioritat dins el programa electoral que va dur Miquel Oliver a la batlia era l'educació 0-3, amb especial atenció als pobles de la zona costanera.

Per això mateix el regidor pot presumir d'haver aconseguit encaminar bé una prioritat: a les 150 places de les dues escoletes públiques de Manacor ciutat n'hi sumarem aviat 110 repartides entre Portocristo i s'Illot. El solar ja és al pressupost municipal i s'ha negociat amb la Conselleria per implantar aquestes places. El nou centre del Port, a més, disposarà d'una sala polivalent cívico-cultural. I quant a les idees clares? Basta bé que en Mateu tengui clar que és el custodi de les dues joies de la corona. Com que l'hi té, ja té més de mitja feina feta.