Tests mallorquins ha publicat durant el darrer any tres qüestionaris atrevits que demanaven per alguns comportaments sociopolítics de la gent de Mallorca amanits amb alguns altres temes més frívols per fer més atractiva la cosa. A partir d’això més de quinze mil persones varen «saber» si eren Tomeu Penya o Madò Pereta; Alba Torrens o Rafel Nadal; MÉS per Mallorca o el Partit Popular entre moltes d’altres opcions. Algunes mostres eren pur divertiment però d’altres formaven part d’un estudi seriós sobre posicionaments polítics de Mallorca. Analitzarem idò la part científica del tema i obviarem, per avui, la part més divertida o frívola.

El mètode

De les quinze mil mostres un poc més de la meitat arribaren via whatsapps massius i s’han descartat a l’hora de fer-ne cap estudi perquè la mostra tenia biaix ja que no es podia garantir l’aleatorietat del personal que havia contestat els qüestionaris. En canvi, més de set mil mostres es varen obtenir a partir d’una publicitat via facebook que segmentava la representativitat per edat, sexe i lloc de residència d’una manera perillosament perfecta. Dic això de «perillosament perfecta» per evidenciar que facebook i les grans empreses tecnològiques disposen d’una informació brutal de tot el món. La qüestió és fer-la servir per finalitats bones i no per altres de més perverses. Aquestes més de set mil mostres unides a la seva aleatorietat conformen una radiografia quasi perfecta de la Mallorca real d’avui. Si una enquesta amb quatre-centes mostres ja ens pot donar un retrat molt aproximat, una de set mil ens ho fa encara molt millor. Es tractava de dotze preguntes, amb quatre respostes possibles cada una, que ubicaven els participants en un eix horitzontal que anava de l’extrema esquerra a l’extrema dreta i un altre de vertical que anava de l’espanyolisme a l’independentisme. Es tracta dels dos eixos que tradicionalment condicionen el comportament polític de Mallorca.

Els resultats
Més enllà del posterior comportament electoral, que són figues d’un altre paner, la gent de Mallorca ha assumit amb el temps valors o posicionaments polítics propis del centre esquerra. Avui són majoria les persones que creuen que s’ha de protegir més el territori, que s’han de limitar els preus del lloguer, que hi ha massa turistes o que les millores en mobilitat passen per reforçar el transport públic i no per fer més carreteres. En canvi, en qüestions com la immigració els posicionaments són molt més conservadors. La resposta guanyadora a la pregunta «I de la immigració, què en penses?» és «Hi ha tants immigrants que ja em sent un estranger dins ca nostra». Les altres tres opcions eren «Les fronteres són artificis polítics: papers per a tothom!», «Qualcú ha de pagar les nostres pensions.» i finalment la radical «Expulsió de tots els il·legals ja. Les ajudes primer pels d’aquí». En l’eix esquerra-dreta i en una línia molt similar al que expressen altres estudis, la societat de Mallorca es situa, de mitjana, en el centre-esquerra. En una escala del 0 al 10 (on zero és extrema esquerra i deu és extrema dreta) ens trobaríem en un meritori 3.6. L’altre eix analitzat és el de l’autocentrament. Entre el zero de l’extrema Espanya constitucional i el deu de l’estat independent, la Mallorca real es troba en un 5.2. Dins la meitat autocentrada però per molt poc. En qüestions com ara el control de l’Aeroport de Palma o els drets lingüístics hi ha una gran majoria que està per la feina. En canvi el sistema de mitjans de comunicació o la possibilitat d’un cos propi de Policia no gaudeixen de tanta bona acceptació com les dues primeres. Quant al posicionament davant un referèndum d’independència un de cada tres electors està més a prop del SÍ mentre que dos es decantarien més pel NO. Una dada aquesta realment sorprenent.

Un gran camp per córrer

Aquest és idò el retrat de la Mallorca real. La imatge que acompanya l’article és ben clara. Les corbes de nivell i el grau de foscor del verd marquen la quantitat d’individus que hi ha dins cada posicionament. El punt vermell ens indica la centralitat mitjana (centre esquerra lleugerament escorat cap a la mallorquinitat). A aquest punt mig s’hi arriba no perquè hi hagi molta gent que comparteixi els posicionaments que ens durien a aquest punt sinó perquè hi ha un 30% de gent ben d’esquerres i ben sobiranista; i una gran massa de l’entorn del 50% que va del centre esquerra a l’extrema dreta amb poca sensibilitat autocentrada. Crida l’atenció que tenim entre nosaltres prop d’un quinze per cent d’individus que pensen que vivim dins una dictadura ecologista, dins una dictadura catalanista, que opten per EsRadio, Antena3 i Canal4 com a mitjans de referència o que creuen que com més turistes venguin millor estarem o altres perles pròpies de Federico Jimenez Losantos o el general Fulgencio Coll. Per tant, no vivim envoltats d’una majoria de fatxes com de vegades ens podríem pensar però deu n’hi do. Queden tres punts per destacar. El primer un plany: el nombre d’independentistes de dretes és pràcticament insignificant. El segon una alegria: el nombre d’espanyolistes d’esquerres és molt baix (tot i que dins el centre esquerra és més que significatiu!). El tercer, una oportunitat o el gran camp per córrer que l’esquerra sobiranista té. El nombre de persones que tenen entre 0 i 3 a l’eix esquerra-dreta i entre 7 i 10 a l’eix Espanya - Mallorca, o sigui gent ben roja i quadribarrada, és de l’ordre del 30%. Una xifra espectacular tenint en compte que electoralment a dia d’avui només representen, representam, un trist deu per cent. Per això mateix, perquè les propostes de l’esquerra sobiranista són acceptades i valorades per un gruix considerable de la població de Mallorca, el repte que tenim per davant és apassionant. Anem per feina!