Més complicat que un decret...

Perquè MÉS per Mallorca vota a favor d’aquest Decret? Aquesta és la pregunta d’or dins l’entorn del partit.

Creiem que la idea força que transmet aquest govern és que la fórmula per sortir d’aquesta crisi és una recepta massa antiga, de “platja i totxo”. Just després de la mort de Julio Anguita recordam més que mai les seves paraules “este pais no tiene ningún futuro, salvo lo que dure el sol, lo que duren las playas y el turismo. Y punto”. El desencís ve generat segurament per veure com es perd una oportunitat única de sortir de la crisi amb una altra recepta.

La situació de MÉS per Mallorca no és fàcil, i ve d’enrere. En primer lloc, tinguem clar que les eleccions del maig 2019 donaren als ecosobiranistes una força ben limitada. Els resultats –el partit va passar de 6 a 4 diputats- són deguts a errors propis de gestió així com de les contínues picabaralles internes. No ens amagam.

MÉS va cedir a la legislatura 2015-2019 en aspectes que sobrepassaven de molt la gestió mateixa, i entraven dins el marc simbòlic. Aquest fet no és menor, perquè suposa cedir en allò més íntim dels seus votants: els seus valors, esperances i principis. Per exemple, abans de les eleccions de 2015 cap ciutadà de les Illes no esperava de MÉS per Mallorca que acceptés un projecte com l’ampliació de la carretera Llucmajor - Campos... i ho va fer. 

En segon lloc, el cas contractes va suposar un abans i un després. La situació entre PSM i IV es va tensionar i les relacions amb MxMe es van deteriorar. Aquest desgast intern, també va provocar un desgast extern. Tot i seguir amb el comptador de la corrupció a zero, la campanya mediàtica situà a MÉS per Mallorca en el marc mental de tots els partits son iguals.

En tercer lloc, no hem d’obviar les dinàmiques estatals. L’avançament de les eleccions a Madrid, la por a l’extrema dreta de VOX suposà que al maig es votés en la mateixa clau que es votà un mes abans. 

De la suma de tots aquesta factors ve el pacte de Govern. I aquest és el quart punt: la representació obtinguda i el fet de mantenir estratègies diferenciades amb MÉS per Menorca varen suposar que l’acord fos corresponent al pes proporcional dels resultats electorals i no a la necessitat del PSOE d’incorporar a MÉS per Mallorca al govern per garantir-se una certa estabilitat o un segell progressista. 

La conseqüència de tot plegat és que MÉS disposa de molt poc pes específic dins el Consell de Govern i, sobretot, resta al marge d’àrees estratègiques com Hisenda, Funció Pública, Turisme, Treball o Presidència. A més, amb la crisi sanitària provocada per la COVID-19, els acords de govern que incorporaven politiques defensades per MÉS durant la campanya, han quedat ben caducats.  Una feblesa sumada a un lideratge fort a Balears com el d’Armengol, que s’ha accentuat durant la crisi de la COVID-19.

I arribam al cinquè punt. Una decisió de tanta importància, com l’aprovació d’aquest decret, necessitava d’un ampli consens intern i una comunicació clara del que volíem i perquè no ho aconseguíem. Dins els límits del possible, era més necessari que mai debatre –realment debatre!- sobre com el partit vol encarar sortir d’aquesta crisi i quines eren les opcions reals, d’acord a l’aritmètica parlamentària, d’aplicar una part reconeixible del nostre programa.

Amb MÉS per Mallorca amb una posició dèbil al Govern, li queda gestionar les seves àrees amb encert. El dubte, és si és això el que vol. El partit ha de contestar-se a si mateix si vol gestionar dues àrees dins el govern i fer rebaixes a les polítiques desenvolupistes dels socis, o en canvi ocupar un espai sense garanties ni de creixement ni de contradiccions, al costat d’entitats socials, tot sabent que renunciam a incidir en els canvis que es poden generar des de les institucions. Tot això, sempre amb el perill de passar a la irrellevància política en qualsevol dels dos casos. 

En definitiva, MÉS es troba davant un escenari de merda per tots aquells que treballen per la transformació social. Una situació que no és exclusiva del sobiranisme illenc i que de fet, afecta a bona part de l’esquerra europea.

Sigui com sigui, MÉS ha de resoldre amb honestedat què vol, quines són les seves línies vermelles i per què fa política. I mentre s'ho fa, es produeix un desgast constant, sense saber massa bé perquè i a canvi de què. Tot molt més complexe que aprovar un decret.

Comentaris